Gairebé sempre de perfil, cosint o llegint. Així és com el jove Picasso acostumava a dibuixar i pintar la seva mare, María Picasso López (1855-1938), un personatge del nucli familiar que sempre ha passat bastant desapercebut. En canvi, la veritat és que l’empremta de la mare en l’artista va ser cabdal, atès que doña María va confiar sempre cegament en el talent del fill. La relació entre mare i fill va ser excel·lent. No oblidem que Picasso acaba signant les seves obres amb el cognom matern i el fa, d’aquest manera, famós planetàriament.
De fet, el Museu té molt a agrair a María Picasso. Si no hagués estat per l’afany de María Picasso per guardar els dibuixos i pintures del seu fill infant i adolescent, el Museu no comptaria amb una col·lecció tan important sobre els inicis de l’artista. Gairebé en una trentena d’obres del fons, hi trobem doña María representada; una gran part en carnets i obres sobre paper, i alguna d’elles molt emblemàtica i prova del gran talent del jove com ara La mare de l’artista, un retrat precís al pastel executat quan Picasso tenia només quinze anys.
Pablo Picasso. La mare de l'artista. Barcelona, 1896. Pastel sobre papel. 49,8 x 39 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.016
María Picasso sempre va tenir aspecte de matrona andalusa, de dona de caràcter, però, talment com la majoria de les dones d’aquella època, restava absolutament relegada a l’òrbita domèstica. Havia nascut en un família d’origen italià per línia paterna, atès que l’avi va emigrar des de Gènova a principis del segle XIX. El pare, Francisco Picasso, sembla ser que es va formar a Anglaterra, i un cop establert de nou a Màlaga i casat amb quatre filles, se’n va anar a fer les Amèriques com a administrador de duanes a l’Havana. En el camí de tornada a casa, ja per a jubilar-se, Francisco va morir a causa de la febre groga. María, doncs, es va criar amb una mare sola amb quatre filles i un pare absent, i no massa diners. José Ruiz Blasco, provinent d’una família millor situada i disset anys més gran que María, havia mig festejat abans una cosina de la noia, però finalment va ser ella l’escollida.
María Picasso, sempre atrafegada amb les feines domèstiques, fou el puntal emocional i pràctic de la família. Com també ho fou la seva germana Lola, doña María esdevé el model femení del vailet Picasso i, sobretot, la dibuixa de pit cap amunt. En l’adolescència, quan el noi ja té accés a d’altres models femenines fora de casa, la figura de la mare pràcticament desapareix de la seva obra.
Pablo Picasso. La mare de l'artista, cosint. Barcelona, 1896-1897. Dibuix. Llapis Conté sobre paper. 10,5 x 7,4 cm. Ingrés donació, Pablo Picasso, 2-1970. MPB111049
Tan conscient com era el seu marit que el noi arribaria lluny, María Picasso sempre va animar el jove a seguir la carrera artística. Es diu que, per exemple en una ocasió, María va convèncer l’oncle Salvador, germà de José Ruiz, de donar els diners que calien perquè el jove pintor aconseguís lliurar-se del servei militar. Quan José Ruiz va morir el 1913, María se’n va anar a viure amb la seva filla Lola, casada amb el neuròleg Juan Vilató, i la va ajudar a criar els set fills fruit del matrimoni.
Pablo Picasso. La mare de l'artista. Corunya, la, 1894-1895. Dibuix. Llapis grafit sobre paper. 12,5 x 18,5 cm. Ingrés donació, Pablo Picasso, 2-1970. MPB111496R
Quan Picasso es va establir definitivament a París, la relació amb la seva mare no es va interrompre sinó que va continuar, bé fos a través de cartes o visites. Una fotografia al terrat de la casa del carrer de la Mercè documenta la reunió familiar durant la visita de Picasso a Barcelona el 1917 —la seva darrera estada llarga a la ciutat—, amb motiu de l’actuació dels Ballets Russos de Diàguilev. En aquells moments Olga Khokhlova començava la seva relació amb Picasso. Doña María, que coneixia molt bé el caràcter del seu fill, sembla ser que va aconsellar a la ballarina que no es casés amb Picasso. Al fill li va dir el mateix. La parella no li va fer cap cas i es va casar l’any següent.
El contacte entre mare i fill va continuar. L’any 1923 durant una visita a París, Picasso torna a pintar la mare, de nou de perfil però amb els cabells blancs. María Picasso va morir el gener de 1938, just a les acaballes de la Guerra Civil, fet que va impedir que Picasso pogués assistir al seu enterrament.
