12 de març de 2010

Al Picasso expliquem contes… amb imaginació

Dissabte 6 de març va tenir lloc el primer dels “Contes i Tocs” que, durant la primavera, la Patricia McGill explicarà a nens i pares dins les sales del museu.

Aquesta ha estat una activitat organitzada per la Marta Iglesias de Programes Públics. Jo vaig voler assistir-hi tant per l’interès professional de conèixer aquesta nova oferta del museu per al públic familiar com per, com a mare, viure aquesta experiència amb els meus fills.

Els assistents i la Patricia ens vam trobar al Pati Finestres del museu i allà ja va començar el conte. Monstres simpàtics de color blau, tres ulls i una cama van començar a brollar de la imaginació de tots, mentre ella ens feia agafar-nos a una corda i, tot estirant-la, ens portava per les sales del museu fins arribar a Las Meninas, on vam trobar més monstres, princeses, gats i gossos, cafeteres-aspiradores, pianos-vaixells i fins i tot el Petit Príncep i la caputxeta… Nens i pares anàvem afegint elements al conte i ella entrellaçava històries mentre ens oferia una manera diferent de mirar les obres de Picasso, basada en les seves paraules i la nostra imaginació, tant la de cadascú com la que entre tots varem construir. Llegir més »

8 de març de 2010

Les obres d’ampliació del museu ara sí que avancen a bon ritme

Acabats els intensos treballs d’arqueologia, ja que en iniciar-se l’excavació del terreny es van trobar vestigis de la Barcelona medieval i de la Barcelona romana que han estat degudament documentats, l’empresa constructora ha pogut finalment entrar les màquines i començar a fer feina.

De moment es pot veure un gran forat, però fixant-nos-hi bé ja estan dibuixats els elements estructurals de l’edifici, els pilars, els murs de càrrega i tot el perímetre exterior. Llegir més »

4 de març de 2010

El Museu Picasso al Twitter @museupicasso

Sí! Finalment, hem entrat a Twitter, la xarxa social que ens faltava per completar la primera fase de la nostra presència a les xarxes socials, iniciada el maig del 2009. Potser alguns de vosaltres us preguntareu però, no hi era ja el museu a Twitter? I altres potser es preguntin perquè no hi eren? O fins i tot, per què ara?

Tinc respostes per a totes aquestes preguntes (més o menys). La primera és clara: No, no hi érem. I existeixen diverses raons que ho expliquen. En primer lloc, per començar des de baix i anar creixent. Hem obert aquest blog i perfils a Facebook, Delicious, Flickr, Youtube i Slideshare. Actualment, el blog i el Facebook són els que més dedicació ens requereixen. Twitter és enganyós, pot semblar que enviar un missatge curt de tant en tant no implica gaire temps. Res més enllà de la realitat: si s’hi vol tenir una bona presència és necessari tenir una estratègia que s’ajusti a l’estratègia general del museu i publicar tweets interessants i motivadors, així com reaccionar amb promptitud als tweets dels seguidors i DMs (Missatges Directes). Utilitzar el Twitter com un simple canal de difusió de les activitats crec que és fer-ne un mal ús i desaprofitar-ne les potencialitats. I si decideixes seguir altres museus i professionals (alguns museus no en segueixen cap) requereix una tasca diària que se suma a moltes d’altres. Per altra banda, fa sis mesos a Catalunya i la resta d’Espanya l’ús de Twitter era molt menor del que existeix ara mateix. Llegir més »

1 de març de 2010

L’ofrena de Picasso: una donació al museu per sorpresa

Una de les majors alegries de la meva vida professional va ser quan al museu ens vam assabentar que en el Daily Telegraph de l’1 de maig de 1984 s’informava de les disposicions testamentàries de Lord Amulree. Basil William Sholto Mackenzie, segon Baró Amulree (1900-1983), Doctor en Medicina, especialitzat en geriatria i en malaltia crònica, President de la Society for the Study of Medical Ethics i representant del Partit Liberal a la cambra dels Lords entre 1955 i 1977, va llegar una pintura de Matisse a la Tate Gallery, un Monet a la National Gallery of Scotland, un Braque a l’Israel Museum de Jersusalén i L’ofrena de Picasso al Museu Picasso de Barcelona. Va ser l’historiador d’art i col·leccionista anglès, Douglas Cooper (1915-1985), qui va notificar la donació als responsables del museu i els va posar en contacte amb els marmessors testamentaris.

Una vegada solventats els problemes legals i tributaris, L’ofrena va arribar al museu i va ser presentada el 19 de novembre de 1985. Els sentiments del personal del museu van derivar de la sorpresa inicial a un sentiment d’eufòria i gratitud, comuns davant de qualsevol donació, però augmentats, en aquest cas, per l’absència de relació directa amb el benefactor, per l’insospitat del llegat i per la importància de l’obra, ja que el conjunt de dibuixos i pintures dedicats al tema de l’ofrena és de vital importància per entendre el camí recorregut per Picasso cap a la creació del Cubisme. Aquest guaix, petit de mida, però gran de significat s’ha convertit en una de les obres més emblemàtiques del museu i és un paradigma de com Picasso es nodreix del passat i el dinamita per crear el seu propi llenguatge. Llegir més »

23 de febrer de 2010

El Picasso al Reina: cas pràctic de conservació de l’art

Un any més (i ja van 11!) s’ha celebrat la Jornada de Conservació d’Art Contemporani al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (MNCARS) de Madrid.

L’objectiu d’aquesta trobada professional  és comunicar i compartir experiències amb el fi de construir un camí conjunt i enriquidor en un  terreny  jove  i força autodidacta com és la conservació de la creació del segle XX. Obres d’avantguarda i post-avantguarda d’artistes molts dels quals s’inicien al XIX i produeixen en ple segle XX. Llegir més »

19 de febrer de 2010

Control de qualitat en imatge digital al Museu Picasso

Fa algunes setmanes vàrem parlar sobre La imatge digital al Museu Picasso: un projecte de col·laboració amb la Universitat. Hem convidat Carles Mitjà, responsable del Laboratori de Qualitat de la Imatge (UPC) a compartir al blog la seva valoració sobre l’acord i sobre el projecte.

El 2009, el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va signar amb el Museu Picasso un conveni marc amb l’objectiu de treballar plegats en programes d’interès comú per el desenvolupament de les arts visuals i en concret de la imatge digital. Com a conseqüència d’aquest conveni, i en tant que responsable del Laboratori de Qualitat de la Imatge (LQI) del CITM, he tingut la oportunitat de col·laborar amb la Sílvia Domènech, responsable de Coneixement i Recerca del museu, en la preparació de protocols de treball que estableixin les condicions, els límits i les metodologies en la reprografia digital de la col·lecció, reprografia dels fons documentals i d’altres activitats fotogràfiques a les instal·lacions del museu.

Llegir més »

15 de febrer de 2010

Amor a primera vista: com s’escull la coberta d’un catàleg

Imagineu que passegeu per una llibreria amb catàlegs d’art sense buscar res de precís. El primer que us crida l’atenció, entre tots els llibres que hi ha, —ja de lluny, fins i tot abans de poder-ne llegir els títols— són les coloraines de les cobertes. Reproduccions d’obres conegudes, detalls intrigants, estils familiars, tipografies indesxifrables… Us acosteu a una taula, prop dels prestatges, i agafeu un catàleg. Sabríeu dir-nos què és el que us ha atret? Què ha fet que agafeu aquest i no un altre? Si la coberta hagués estat diferent, l’hauríeu fullejat igualment? Quan l’heu obert, la impressió que us havia fet la coberta ha quedat confirmada o l’interior us ha decebut?

Nosaltres creiem que en els catàlegs, com en la resta de llibres, la coberta és l’esquer que llancem al lector, el cant de sirena que volem que l’atrapi. Triar-ne una i no una altra no és simplement una qüestió de gust. Posant-ne una de concreta decidim què us volem explicar, què pretenem destacar del que hi ha dins, què pensem que us cridarà l’atenció. Llegir més »

11 de febrer de 2010

Las Meninas de Picasso

Valentín Roma

Dins del cicle “Mirades sobre la col·lecció” el Museu Picasso ha convidat Valentín Roma a fer una xerrada. La versió escrita íntegra es troba a la web del museu en versió pdf. Hem extret per al blog els fragments més directament relacionats amb l’obra de Picasso. És un text interessant, lúdic i provocador. Lectura recomanada 5* (a continuació l’original en castellà).

Tradicionalmente el arte entendió la apropiación desde su vertiente más esquemática y, al mismo tiempo, más sensacionalista […] Dentro del “apropiacionismo” –tal vez, el ismo postmoderno por antonomasia– no sólo habita cierta forma de homenaje, plagio o parodia, sino también la afirmación de estar dentro de una misma idea colectiva. En este sentido, tal vez cabría pensar la apropiación desde un lugar diametralmente opuesto al que propone la historia del arte, esto es, como un proyecto comunitario, un posible comunismo desarticulado. Desde esta perspectiva que desatiende la condición del autor, quizás deberíamos rescatar algunos conceptos que son una especie de registro emotivo –una mala palabra– de lo que es el arte. Me gustaría, entonces, proponer dos términos sobre Picasso y Las Meninas. El primer término es tradición. El segundo término es promiscuidad.

Distingamos cuatro clases de promiscuidad artística: la promiscuidad de la carne, la promiscuidad del tiempo, la promiscuidad de la mirada y la promiscuidad de la historia.

Llegir més »

8 de febrer de 2010

El Picasso a la Catosfera 2010

Aquest nom de Catosfera, que a alguns pot sonar com a estratosfera i que juga amb la conjunció de Catalunya i blogosfera -com es coneix l’univers dels blogs-, designa la trobada de reflexió i anàlisi que bloggers i altres usuaris i protagonistes de les xarxes socials a Catalunya celebren cada any. La Catosfera 2010 ha tingut lloc els dies 29 i 30 de gener a la fàbrica Roca Umbert de Granollers, i aquesta ha estat la tercera edició.

El Museu Picasso va participar a la taula rodona de Cultura i xarxes socials, moderada per l’escriptor i blogaire Toni Ibáñez. Compartíem taula amb Lucía Calvo del CCCB i Teresa Fèrriz de UOC-Lletra. L’hora i mitja de durada es va fer curta per tractar els diferents aspectes, valors, dificultats i reptes de futur de cadascuna de les tres institucions en el món 2.0, així com les experiències i preocupacions dels assistents presencials, més les dels qui participaven en directe via Twitter. Ha estat una experiència interessantíssima i la veritat és que per més 2.0 que siguem, la trobada presencial segueix estant carregadíssima de valor afegit.

Llegir més »

3 de febrer de 2010

L’art actual entra al museu

Aquest gener m’he incorporat al Museu Picasso per assumir la direcció de Programes Públics, l’àrea que engloba serveis culturals, educatius i la web. Estic realment entusiasmada amb formar part de l’equip del museu en un moment ple d’energia i de projecció de futur, i és una gran satisfacció aportar coneixements, imaginació i treball al seu desenvolupament. Ja us aniré fent partícips de com es configura aquest departament i de la tasca de tot l’equip.

Us volia parlar d’una de les primeres activitats amb què m’he trobat, la col·laboració entre el MACBA i el Museu Picasso en el marc de l’exposició retrospectiva que el MACBA presenta de l’artista canadenc Rodney Graham.

Llegir més »