Blog del Museu Picasso de Barcelona

Ricard Canals, l’amic amb ulls d’infant càndid

«El contrast entre Picasso i Canals era colpidor per a qui els veia junts. Canals, alt, prim, esblaimat, fred, amb els ulls blaus d’infant càndid; Picasso, baix, negre, copat, inquiet, inquietant, amb els ulls foscos, profunds, penetrants, estranys, quasi fixos». Aquest és un fragment de les memòries de l’amant de Picasso Fernande Olivier, que diu molt —malgrat centrar-se només en els trets físics dels dos personatges— sobre la relació entre Ricard Canals i l’artista malagueny.

Pintor i gravador, Ricard Canals (1876-1931) va ser un dels amics de joventut de Picasso, a qui devia conèixer a Barcelona a l’època dels Quatre Gats, atès que aleshores Canals era el millor amic d’Isidre Nonell. Amb ell i amb Joaquim Mir i Ramon Pichot, entre d’altres, havia fundat l’anomenada Colla del Safrà, un grup de pintors joves que van voler superar el naturalisme de l’Escola d’Olot amb colors brillants (d’aquí el nom de «safrà») i van apostar per la pintura pleinairista o a plein air.

Pablo Picasso. Pere Romeu caricaturitzat de bòer, i altres croquis (menú de Quatre Gats). Barcelona, 1899-1900. Llapis grafit sobre paper imprès. Donació Picasso, Pablo, 1970. Museu Picasso, Barcelona. MPB 110.813

L’amistat entre Canals i Picasso, tanmateix, es va consolidar a París, ciutat on Canals va marxar l’any 1897. D’entrada no li va anar malament pintant escenes de carrer i retrats. Va exposar un parell de quadres en una de les exposicions de l’impressionisme i va tenir de marxant, ni més ni menys, que a Paul Durand-Ruel, el primer comerciant d’art que va impulsar la carrera dels pintors impressionistes.

Quan Picasso s’estableix a París el 1904, Canals i ell van esdevenir inseparables. Ambdós tenien l’estudi al Bateau Lavoir de Montmartre. Malgrat tenir un tarannà ben diferent, entre ells hi havia una gran complicitat i, a més, les seves parelles, les quals feien de models d’artistes, eren amigues des de feia anys: Fernande Olivier i la italiana Benedetta Bianco Coletta, la senyora Canals del cèlebre retrat de la col·lecció del Museu Picasso, pintat l’any 1905. Malgrat que al Museu no hi ha cap retrat de Canals fet per Picasso, sí que en aquest moment, entre 1904 i 1905, Picasso i Canals es retraten mútuament. En el cas de Picasso, per exemple, se sap que va pintar a Canals, si més no, en una ocasió, però per alguna raó, se’n va penedir i l’obra va restar amagada sota una tela molt icònica de l’època blava, La planxadora, del Museu Guggenheim.

Pablo Picasso. La planxadora (La repasseuse). Bateau-Lavoir, Paris, primavera 1904. Oli sobre tela, 116.2 x 73 cm. Solomon R. Guggenheim Museum, New York, Thannhauser Collection, Gift, Justin K. Thannhauser © 2012 Estate of Pablo Picasso/Artists Rights Society (ARS), New York Photo: Kristopher McKay © The Solomon R. Guggenheim Foundation, New York | Imatge infraroja composta del retrat masculí subjacent feta per John K. Delaney, National Gallery of Art, Washington

Si tot fa pensar que aquest home és Canals és per una fotografia magnífica feta per Picasso el 1904 a l’estudi de Bateau Lavoir, que és alhora un autoretrat de Picasso, atès que es veu ell mateix reflectit al mirall. També es distingeix perfectament un retrat de Bianco a la lleixa de la xemeneia. Aquesta foto es devia fer no gaire després del moment en què els dos amics van decidir afaitar-se el bigoti plegats; cosa que no va agradar gens a les noies, segons explica Josep Palau i Fabre. Canals també pinta en aquest mateix moment, si fa o no fa, Picasso, que porta un bigotet molt ben fi en una pintura que pertany a una col·lecció particular.

Fotografia del catàleg “Yo Picasso. Autoretrats”. Museu Picasso, Barcelona, pàg. 99. –  Retrat de Ricard Canals davant d’una lar de foc (Picasso reflectit al mirall i retrat de Benedetta Canals damunt la llar de foc). París, 1904. Tiratge antic. Fotografia a les sals de plata. 15,3 x 17,7 cm. Archives Picasso, Museé national Picasso – París

Una altra prova de la forta complicitat entre els dos amics és el fet que Picasso va ser el padrí del fill de Canals, Octavi, a qui els dos pintors retraten diversos cops quan encara és un nadó. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven alguns retrats del nadó Octavi, per Canals, així com dos dibuixos per Canals de Picasso, que daten de mitjans anys vint. També existeix un paper no localitzat on Picasso dibuixa el perfil de Canals i un caparró petit que podria ser el del fill de Canals, de nadó.

Ricard Canals, Nen malalt (Octavi, el fill de l’artista). Pintura. Cap a 1903. 53 x 70 cm. Oli sobre tela. 003806-000. Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932. Museu Nacional d’Art de Catalunya
A més de l’amistat, Canals —cinc anys més gran que Picasso— va exercir un important mestratge artístic en Picasso, sobretot pel que fa a la tècnica de l’aiguafort. Picasso havia explicat que Canals li havia ensenyat a gravar amb una agulla de cosir i amb tota seguretat va ser Canals qui va supervisar l’execució del primer gravat destacat de Picasso, L’àpat frugal, obra clau de l’època blava.
MPB_110.011Pablo Picasso. L’àpat frugal. París, setembre del 1904. Aiguafort i raspat sobre planxa de zinc estampat sobre paper. 46,3 x 37,7 cm (planxa). 61,4 x 44,3 cm (irregular; làmina). Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.011

 

Redacció del Museu

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *