Blog del Museu Picasso de Barcelona

Habitants del Museu: Yvette Guilbert

La fi del númeroPablo Picasso: La fi del número. París, 1901. Pastel sobre tela. Pastel sobre tela. 72 x 46 cm. Aportació de l’Ajuntament de Barcelona, 1963. MPB 4.270.

 

Tot aprofitant que aquest setembre presentem al públic una selecció d’obres del Musée d’Orsay que hem titolat «Picasso descobreix París», volem ampliar la nostra galeria d’habitants del museu amb una ressenya biogràfica de la cantant, actriu i compositora Yvette Guilbert. Estrella de la chanson del tombant del segle XIX, Guilbert és molt probablement la protagonista de dues de les pintures que Picasso va fer en els seus primers viatges a la capital francesa: La fi del número i La diseuse.

El nom real de la nostra protagonista era Emma Laure Esther Guilbert, i va néixer a París el 20 de gener del 1867. Tot i que d’adolescent va treballar a tallers de costura i grans magatzems, la seva passió era la interpretació. Per això, quan va fer els 18 anys va iniciar els estudis d’art dramàtic, la qual cosa li va permetre establir contactes per emprendre la seva carrera com a cantant d’operetes a diversos cafès i teatres.

Els inicis van ser complicats. L’estil de Guilbert era una barreja de fragments cantants i parlats, i va rebre moltes crítiques negatives. També va guanyar-se el sobrenom de la diseuse (la xerraire). No va ser fins al 1889 quan va començar a guanyar-se els aplaudiments del públic, convertint-se en artista habitual del cafè-teatre del carrer dels Màrtirs o del Théâtre Eldorado, on Sigmund Freud va anar expressament a veure-la. Al pare de la psicoanàlisi li va agradar tant que fins i tot li va demanar una fotografia signada.

Tanmateix, el moment clau de la carrera de Guilbert va arribar el 1893. Després d’una gira triomfant per Bèlgica i que l’escriptor Marcel Proust li dediqués un article a la revista Le Mensuel, la cantant va signar un contracte amb el director del mític Moulin Rouge, Charles Zidler. Aquell mateix any, el pintor Toulouse-Lautrec li dedica nombrosos retrats que la convertiran en una icona inconfusible de la bohèmia. Tothom a París sabia qui era aquella dona que duia uns llargs guants negres i explicava històries d’amor còmiques i tràgiques.

 

La diseusePablo Picasso: La diseuse. París, 1901. Carbonet i pastel sobre paper. Pastel sobre tela. 47 x 30 cm. 68,5 x 51,5 x 6 cm. MPB 4.276.

 

Així doncs, quan Picasso arriba a París a la tardor de 1900, Yvette Guilbert ja és tota una celebritat. Captivat per la vibrant vida cultural de la Ciutat de la Llum i pels retrats de Toulouse-Lautrec, Picasso acudeix sovint als cafès i teatres per veure les ballarines, cupletistes i cantants que actuen a la nit, i ell també acaba bolcant aquesta experiència en la pintura. La fi del número i La diseuse estan datades l’any 1901 i, encara que no hi ha una confirmació directa, tant el rostre del personatge com el vestuari i el context històric indiquen que la vedet que hi surt és Guilbert durant una de les seves actuacions al teatre Olympia.

A partir de 1906, Yvette Guilbert canvia la seva rutina i comença a fer gires arreu del món, arribant a actuar al Carnegie Hall de Nova York i al Casino de Niça. A més, durant els anys següents obre una escola de cant a Brussel·les, fa d’actriu a pel·lícules de directors tan prestigiosos com F.W. Murnau, participa en programes radiofònics i publica alguns llibres en què reflecteix la seva vida artística. Va mantenir-se activa fins poc abans de la Segona Guerra Mundial i va morir el 3 de febrer de 1944, als 79 anys.

La intervenció a les sales de la col·lecció permanent «Picasso descobreix París», un intercanvi d’obres entre el nostre museu, el Museu d’Orsay i el Musée National Picasso-Paris, és doncs un gran moment per conèixer de prop Yvette Guilbert. Tant La fi del número com La diseuse formen part d’un conjunt de treballs de Picasso i altres artistes amb què podrem viatjar fàcilment fins al París de la Belle Époque. Recordeu que podeu visitar-la fins al 6 de gener.

 

 

Redacció del Museu

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *