Blog del Museu Picasso de Barcelona

4 exposicions simultànies que podeu veure al Museu Picasso

Del 26 d’octubre de 2017 al 28 de gener de 2018, el Museu obre les portes de quatre exposicions: «1917. Picasso a Barcelona», «Arthur Cravan. Maintenant?», «El taller compartit. Picasso, Fín, Vilató i Xavier» i «Lucien Clergue: vint-i-set encontres amb Picasso».

«1917. Picasso a Barcelona»

L’exposició  comissariada per Malén Gual commemora el centenari de l’estada més llarga de Picasso a Barcelona des de 1904, quan va instal·lar-se a París.

L’any 1917, Barcelona és refugi de molts artistes d’avantguarda i esdevé un dels epicentres culturals d’Europa. Picasso hi arriba acompanyant els Ballets Russos de Diàguilev. Seguia una de les ballarines, Olga Khokhlova, a qui havia conegut l’abril a Roma, on era per treballar en el disseny dels decorats i el vestuari del ballet Parade. Durant la seva estada, és rebut, celebrat i homenatjat, i els Ballets Russos es presenten al Gran Teatre del Liceu.

A l’exposició es vol mostrar com Picasso retroba una Barcelona amb un ambient cultural ric, molt diferent de la ciutat que va deixar, i com es relaciona amb els seus artistes; quines passejades turístiques hi fa i quines estones de lleure hi passa, i també la seva producció artística, especialment fecunda en aquest període. Durant aquest parèntesi barceloní, Picasso, lluny de l’ambient opressiu d’un París en guerra i lluny també dels cercles cubistes, va poder treballar lliurement a la recerca de noves formes d’expressió. És un moment de transició estilística en l’obra de Picasso que s’estendrà al llarg dels anys immediatament posteriors, en què les fonts clàssiques alternen en plena llibertat amb les fites del cubisme.

Picasso al Tibidabo. Barcelona, 1917. Fotografia Olga Khokhlova. Fotografia amb sals de plata; 11,3 × 7 cm. Musée national Picasso-Paris © RMN-Grand Palais (Musée national Picasso-Paris) / imatge RMN-GP

 

«Arthur Cravan. Maintenant?»

Nebot d’Oscar Wilde i figura mítica dels moviments avantguardista i dadaista, Arthur Cravan va passar per Barcelona l’any 1916. L’artista es va fer famós per la seva revista inconformista Maintenant, de la qual era alhora el director, l’editor i l’únic col·laborador, ja que els altres noms que figuren als índexs de la publicació no són sinó heterònims. Van sortir cinc números de Maintenant, entre 1912 i 1915, i Cravan els venia ell mateix pel carrer en un carretó de verduler. El director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, en aquesta exposició presenta i comissaria un recull de l’obra i els fets artístics i esportius més significatius de Cravan durant els anys de la Gran Guerra i la primeria dels anys vint del segle passat.

Arthur Cravan, retrat amb barret. 1917. Fotografia amb sals de plata. 8 x 6,6 cm. Col·lecció Marcel i David Fleiss. Cortesia Galerie 1900-2000, París

 

«El taller compartit. Picasso, Fín, Vilató i Xavier»

El 1939, J. Fín i Vilató formen part dels refugiats polítics espanyols que van a parar a la platja d’Argelers després de la desfeta de la Guerra Civil. El seu oncle Picasso els fa sortir del camp de concentració per portar-los a París amb ell. Hi passen uns quants mesos, abans de la declaració de la Segona Guerra Mundial. Durant aquesta estada, Picasso els porta al taller de Lacourière i és allà que aquests dos joves artistes descobreixen la tècnica de la talla dolça que ja no deixaran mai més. Cadascun d’ells hi fa el seu primer gravat. Seguint les característiques d’aquesta disciplina artística, en què l’obra és el resultat de complicitats compartides al taller, Marta-Volga de Minteguiaga-Guezala ha comissariat aquesta exposició. Un treball sobre la transmissió de l’art compartit per Picasso amb els qui van treballar amb ell i amb els seus descendents, artistes i artesans.

David Douglas Duncan. Jacques Frélaut, Jaume Sabartés, Picasso i Jacqueline revisant una prova acabada d’imprimir de La Tauromaquia o arte de torear. La Californie. Donació David Douglas Duncan, 2013

 

«Lucien Clergue: vint-i-set encontres amb Picasso»

Lucien Clergue (Arle, 1934 – Nimes, 2014) es va iniciar de ben jove en el món de la fotografia. El 5 d’abril de 1953, va coincidir amb Picasso a una cursa de braus a Arle, i va aprofitar l’ocasió per fotografiar-lo i mostrar-li altres instantànies. Dos anys més tard, es retrobarien a La Californie, la casa de l’artista a Canes. Començava així una relació d’amistat que es perllongaria fins a la mort de Picasso el 1973. Comissariada per Sílvia Domènech Fernández, aquesta exposició presenta les instantànies que el fotògraf Lucien Clergue va fer de Picasso entre 1953 i 1971. Les fotos de Clergue, el primer fotògraf nomenat membre de l’Académie des Beaux Arts de l’Institut de France, són un referent iconogràfic de la figura de l’artista i una finestra a la seva vida privada.

Lucien Clergue. Picasso i Lucien Clergue a Notre-Dame-de-Vie. 11 i 12 d’octubre de 1969. Mougins

 

 

Redacció del Museu

 

Enllaços relacionats:

Web de l’exposició «1917. Picasso a Barcelona»

Web de l’exposició «Arthur Cravan. Maintenant?»

Web de l’exposició «El taller compartit. Picasso, Fín, Vilató i Xavier»

 

 

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *