Blog del Museu Picasso de Barcelona

Un temps per als infants: el Museu Picasso a l’Hospital Sant Joan de Déu

Acaba l’any acadèmic i acabem també un any més de col·laboració amb el departament de voluntaris de l’Hospital de Sant Joan de Déu, amb qui, des de fa ja més de sis anys, organitzem un taller infantil adreçat als infants hospitalitzats.

L’estada d’un nen o nena a l’hospital és sovint complexa, tant per a l’infant com per al seu entorn familiar, ateses les raons òbvies de malestar, preocupació, subjecció a processos mèdics, desubicació de l’entorn familiar habitual i sovint avorriment i apatia. En alguns casos, si hi ha hagut un desplaçament geogràfic, tant l’infant com l’acompanyant poden patir sentiments de solitud.
Des del museu pensem que l’art és una eina versàtil que pot ajudar en tots aquests processos i és per aquesta raó que volem aportar un moment de lleure actiu, durant el qual els infants, a partir de vinculacions més o menys estretes amb l’obra de Picasso, treballen de manera creativa i lúdica, amb l’objectiu que visquin un moment positiu i d’aprenentatge distès. Així mateix, hem vist que les propostes treballades amb els nens i nenes ajuden a fer més positiva la seva hospitalització, i esdevenen un record de superació d’aquest moment.

Treballs del taller a l'hospital de Sant Joan de Déu

 

Després de diversos anys portant a terme el mateix projecte, enguany vam decidir renovar-nos i vam demanar a l’artista Anna Obon, amb qui ja havíem col·laborat en un Big Draw, que ens fes una proposta de taller i que l’impartís un cop cada 15 dies a l’hospital.

La idea d’aquest taller és brindar un espai creatiu on cada nen i nena hospitalitzat, així com també tots els familiars (pares i mares, germans, parents i amics) que els visiten i que desitgen participar-hi, puguin, amb acompanyament, trobar un espai íntim que els permeti trobar-se amb ells mateixos. Un espai de joc, d’art i d’aproximació a la realitat de cadascú.

Treballs del taller a l'hospital de Sant Joan de Déu

 

Taller a Sant Joan de Déu per Anna Obon

 

Treballs del taller a l'hospital de Sant Joan de Déu

 

Per tal de treballar àmbits com la reflexió i l’observació de l’entorn, l’espai, les persones que els envolten, els sentiments que els envaeixen i tot allò tan proper, que, com ja va fer Picasso, pot ser expressat i plasmat de forma amena i lliure, es va seleccionar el format de llibre-acordió, amb què els infants poden intervenir de manera lliure, tot plasmant les seves idees i reflexions, acompanyats de l’Anna, que els ajuda a crear un món de collage, tampons, dibuix i paraules que esdevé un record enriquidor del seu pas per l’hospital.

Treballs del taller a l'hospital de Sant Joan de Déu

 

L‘Anna Obon ens explica les seves motivacions per dissenyar el taller i com compartir-lo amb els nens:
«Dos dimecres al mes, el museu em demana que vagi a l’hospital per oferir un espai, un temps, materials i molts recursos plàstics i formals als infants que no poden visitar-lo. El museu aproxima l’art i la història de l’art a persones provinents d’històries, de països i de cultures molts diferents i que ara es troben reunides sota un mateix sostre. Aquest temps, on ens trobem, esdevé un espai d’enriquiment personal, on compartir i intercanviar impressions, experiències i visions, on el vincle social i artístic es donen de la mà. Penso que aquesta situació fora de la nostra rutina, de la nostra quotidianitat (més per als uns que per als altres) ens dóna l’oportunitat de créixer i ampliar el nostre camp de visió. Per a mi l’art ens fa créixer com a persones i ens fa ser més lliures. I què es l’art sinó relacions i connexions?

Les famílies tenen l’oportunitat de relacionar-se des d’una altra situació, de distreure’s, de jugar i divertir-se. Cada una decideix cap a on i fins a on vol arribar en aquest petit projecte. N’hi ha que a través d’una taca de color atzarosa s’inventa un personatge, d’altres que no poden dibuixar amb la mà dreta i, tot i ser dretans, s’atreveixen a dibuixar tots el seus companys amb l’esquerra, deixant vibrar la línia, deformant innocentment les figures, alliberant-se de pressions i obrint la mirada. D’altres utilitzen el llibre com a diari personal o com a llibre on focalitzar els seus somnis i objectius quan surtin de l’hospital; alguns d’ells acaben fent figures volumètriques amb el llibre que acabarà sent una joguina per al seu germà petit. Sempre trobem una excusa per començar i estirar el fil i passar una estona agradable, positiva i distesa».

Taller a Sant Joan de Déu per Anna ObonAnna Obon

 

Gràcies Anna per la teva aportació i la teva feina!

 

 

 

Anna Obon i Serveis Educatius

No tags Permalink 0 7616 Visites

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *