Blog del Museu Picasso de Barcelona

Restauració de L’àpat frugal i Les Metamorfosis d’Ovidi

Multiplicar la imatge a través d’una matriu de coure es l’essència del gravat. Això permet a l’artista produir múltiples estampes que podran ser adquirides i difoses arreu del món.

MPB_110.011

Pablo Picasso. L’àpat frugal. París, setembre del 1904. Aiguafort i raspat sobre planxa de zinc estampat sobre paper. 46,3 x 37,7 cm (planxa). 61,4 x 44,3 cm (irregular; làmina). Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.011

Però cadascuna de les estampes producte d’un mateix tiratge tindran un recorregut i una historia pròpies. Això provocarà al llarg dels anys clares diferencies visuals que delaten les condicions mediambientals viscudes i l’estat de conservació de l’obra.

En el cas de L’àpat frugal de la col·lecció del Museu Picasso, la petjada del temps era notòria i mostrava un greu enfosquiment que alterava la correcta percepció de la imatge.

Aquest gravat és uns del exemplars del primer tiratge i està numerat i firmat per l’artista. Però a diferencia d’altres estampes d’aquesta mateixa planxa custodiades en institucions i fons de col·leccionistes, l’exemplar del museu el va guardar Picasso a la seva col·lecció privada dipositada durant molts anys al domicili familiar de Barcelona.

apat_abans_1apat_abans_2

Obra L’àpat frugal abans de la restauració

Desconeixem en quines condicions es trobava, però l’estat de conservació al 1970, quan l’obra va ingressar al museu amb la resta de la donació, ja era greu. La documentació tècnica consultada mostra enfosquiment i taques antiestètiques de decoloració, probablement produïdes com a conseqüència d’alguna intervenció puntual.

Cinquanta anys després nous elements com emmarcaments amb materials inadequats i moltes hores d’exposició a la llum havien accelerat el procés de degradació de l’obra.

El factor principal de deteriorament del paper és l’acidesa causada per alguns elements àcids que intervenen en la seva fabricació i també per factors externs com nivells extrems d’humitat, contaminació ambiental i prolongada exposició a la llum. L’acidesa, a més d’enfosquir les fibres del paper, li provoca també fragilitat i li resta resistència mecànica, tot comprometent la seva estabilitat física i fent que el paper sigui rígid i es fracturi amb facilitat. Les anàlisis químiques realitzades a L’àpat frugal van determinar un valor de Ph 5, és a dir de caràcter àcid.

apat_proces

L’obra L’àpat frugal durant el procés de restauració

Per altra banda, la conseqüència estètica o visual d’aquest tipus d’alteració és una percepció alterada de la imatge. L’expressivitat que inicialment transmetia aquesta obra magistral de finals de l’època blava, havia quedat ofegada com a conseqüència de la greu alteració que patia el paper. L’intens enfosquiment del suport amagava el clarobscur de l’escena, convertint aquest aiguafort de dibuix i modelat magistral en una obra plana.

La intervenció realitzada ha tingut un doble objectiu, recuperar els nivells de Ph adequats per a la correcta conservació i netejar les fibres del paper per tal de hidratar-les, recuperar flexibilitat i minimitzar l’enfosquiment del suport. Hem buscat l’equilibri químic i visual.

apat_despres_1apat_despres_2

L’obra L’àpat frugal després del procés de restauració

Dins del programa d’actuacions del departament s’ha realitzat també la restauració de quinze gravats de Les Metamorfosis d’Ovidi, executats entre 1930 i 1931.

Un problema que es detecta sovint en les sèries de gravats és la falta d’unitat visual. Conjunts que van ser realitzats amb papers i tintes de les mateixes característiques, però que acaben per perdre la coherència inicial mostrant una diversitat d’estats de conservació.

L’exhibició en períodes i condicions diferents i a vegades tractaments de restauració realitzats sense aplicar els mateixos criteris, acaben provocant grans diferències de conservació. Desigualtats de color i aspecte que desequilibren la visió del conjunt i comprometen la futura estabilitat de l’obra.

metamorfosi_abans

La sèrie de gravats de Les Metamorfosis d’Ovidi abans de la restauració

Els gravats de la sèrie de Les Metamorfosis d’Ovidi presentaven a primer cop d’ull un estat de conservació força preocupant. Els papers de suport mostraven un ventall de colors que es degradava del color crema original del paper al marró fosc. El conjunt havia perdut la unitat degut segurament a factors similars als descrits a L’àpat frugal, però en aquest cas, agreujat pel fet de tractar-se d’obra concebuda com a conjunt.

El criteri de restauració aplicat s’ha adequat de manera individual per a cada peça. En una primera fase, comuna per a la totalitat dels gravats, s’ha realitat una neteja mecànica per eliminar la brutícia superficial. Posteriorment els tractaments han estat individualitzats adequant-los a cada problemàtica.

metamorfosi_despres

La sèrie de gravats de Les Metamorfosis d’Ovidi després de la restauració

Per al tractament de taques i aureoles s’han fet processos locals aplicant aigua desionitzada, però per a la majoria hem hagut d’aprofundir en la neteja de les fibres, per alliberar el paper dels àcids més superficials i facilitar la recuperació de la humitat interna del paper perduda amb el pas del temps. Finalitzada aquesta fase de neteja humida es va procedir a la desacidificació incorporant al paper una reserva alcalina que el neutralitza i el protegeix d’una nova acidificació.

Per a la realització d’aquestes intervencions hem comptat amb la col·laboració externa de Estudi B2.

Reyes Jiménez
Responsable del Departament de Conservació Preventiva i Restauració

Enllaços relacionats
Articles al Blog sobre els processos de restauració i conservació

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *