Blog del Museu Picasso de Barcelona

El procés creatiu de Picasso al Màster Universitari de Recerca en Art i Disseny

Des del museu participem al Màster Universitari de Recerca en Art i Disseny organitzat per l’escola EINA aportant coneixements sobre el procés creatiu de Picasso. Aquest màster apunta cap a dues vessants, per una banda aprofundeix en la teoria crítica de l’art i el disseny i, per l’altra, debat sobre com l’art i el disseny poden ser formes de recerca d’aspectes del món que produeixen coneixement.

Reyes i Malén davant La Vida

Visita comentada a l’exposició “Viatge a través del blau: La Vida”. Obra: Pablo Picasso. La Vida. 1903. Oli sobre tela. The Cleveland Museum of Art. Gift of the Hanna Fund, 1945.24

Per a la sessió de la setmana passada, i en el marc d’alguns dels plantejaments adreçats en el mòdul 2 del màster, com són l’obra com a espai íntim i de plasmació de les mitologies personals, es van aprofitar els últims dies de l’estada de La Vida i es va fer una sessió impartida per les comissàries de l’exposició “Viatge a través del blau: La Vida”: Malén Gual, conservadora de la col·lecció del museu i Reyes Jiménez, cap de Conservació Preventiva, a més d’una visita amb elles a a l’exposició.

Malén Gual va centrar la seva presentació en els retrats que Picasso va realitzar del seu amic Carles Casagemas:

“Casagemas va ser l’artista més retratat per Picasso. En menys de dos anys – des de la seva primera trobada el 1899 i la mort del primer al febrer de 1901- Picasso va realitzar trenta retrats i caricatures del seu amic, encara que potser els més importants són els realitzats després del suïcidi de Casagemas.

MPB 110.022MPB 110.653
Pablo Picasso. Retrat de Carles Casagemas. 1899-1900. Oli sobre tela. 55 x 45 cm. MPB 110.022 | Pablo Picasso. Retrat de Carles Casagemas. 1899-1900. Carbonet sobre paper. 30,3 x 19,9 cm. MPB 110.653

Al contrari que el retratista tradicional, Picasso solia pintar de memòria. Els subjectes que pinta són més imaginats o recordats que vistos. En els seus retrats hi ha transformació, concepte un considerable nivell d’objectivitat i subjectivitat simultàniament. En els primers retrats, l’artista intenta plasmar la psicologia turbulenta del personatge, però aviat abandona l’anàlisi de la personalitat i s’atura en els detalls característics de Casagemas per mostrar-lo en múltiples caricatures individuals o de grup.

MPB 113.004MPB 110.289MPB 110.289_detall
Pablo Picasso. El pintor Casagemas i Picasso empaitant dues noies (El pintor Casagemas i Picasso). 1900. Tinta sèpia a ploma, aquarel·la i guaix sobre paper. 18 x 8 cm. MPB 113.004 | Pablo Picasso. Diversos croquis de picador, i altres. 1900. Llapis Conté i tinta a ploma sobre paper. 21 x 13,7 cm. MPB 110.289 | Detall MPB 110.289

Picasso es va assabentar de suïcidi de Casagemas (17 de febrer de 1901) per una missiva que Ramon Reventós va enviar a Madrid. A part del dibuix que va enviar per acompanyar la nota necrològica que va aparèixer a Catalunya Artística, la reacció de Picasso no es va reflectir en la seva pintura de manera immediata, sinó que va tenir lloc sis mesos després, un cop instal·lat a París, en el mateix estudi que havia habitat Casagemas, al bulevard Clichy, nº 130.

Les tres obres que Picasso realitza del seu amic mort són imprescindibles per entendre el període de transició del “estil Vollard” a l’època blava. Picasso s’allunya bruscament de l’espectacle del món per fer un exercici d’introspecció sentimental, que culmina amb Evocació o Enterrament de Casagemas de 1901.

Més de dos anys més tard de la mort de Casagemas, i mentre treballa en l’ambiciós i important quadre La Vida, Picasso invoca la presència del seu amic i rectifica la seva idea primigènia en substituir la cara pel de l’amic mort.”

Per altra banda, Reyes Jiménez va parlar sobre l’obra de Picasso com a espai íntim i de plasmació de les mitologies personals enfocant-ho des d’un punt de vista més tècnic:

“Estar en el lloc oportú en el moment oportú, això va fer Picasso viatjant a París el 1900. El títol de l’exposició “Viatge a través del blau: La Vida” comunicava un missatge clar, el viatge com a experiència intel·lectual.

Mostràvem un trajecte de doble recorregut: el viscut pel del mateix artista a través del seu procés pictòric i el que un segle més tard estem realitzant nosaltres a través d’algunes de les seves obres, per intentar desxifrar-lo.

En analitzar les pintures de 1902-1903 ens endinsem en el taller de l’artista a Barcelona, a la Riera de Sant Joan. Entenem llavors que no hi ha dicotomia entre pràctica creativa i vida, no en Picasso. Perquè els seus valors plàstics van recollir l’essència de totes les vivències i patiments de quatre intensos anys, 1900-1904.

Estudi Terrats de BarcelonaRadiografia Terrats de Barcelona

Reyes Jiménez,  durant el procés d’estudi de l’obra Terrats de Barcelona | Imatge radiogràfica de Terrats de Barcelona on apareix una pintura subjacent

Quan el 1901 se suïcida Casagemas, Picasso està lluny de París, però tornarà mesos més tard per evocar-lo en un homenatge pòstum que serà paradigma de l’evolució de la seva paleta.

Pintar l’amic mort va poder tenir un efecte terapèutic i li va permetre “parlar” del conflicte de no haver viscut la seva mort en directe. Un exercici d’arteràpia que inicia amb cru realisme en tres retrats mortuoris de petit format i conclou d’una manera lírica, ja a Barcelona, incorporant l’amic en la seva gran obra de 1903, La Vida.

Si bé l’espontaneïtat de la pintura de 1900 s’anirà esvaint, la persistència de determinats elements en el conjunt de la seva obra serà una constant de la seva producció de 1902-1904, fent de l’època blava un cercle tancat els pols del qual s’acaben trobant.

Avui sabem que moltes obres d’aquest període estan connectades. S’encadenen de manera evident o amb claus que hem de desxifrar a través de l’estudi cientificotècnic: arquetips de personatges que es repeteixen en successives obres, figures que es presenten des de diferents perspectives, escenes de parella que es podrien reconstruir com diferents moments d’una mateixa situació.

Les anàlisis de l’estructura pictòrica ens han revelat una informació extraordinària, però a partir d’aquí les conclusions suposaran un exercici d’aproximació a l’entorn del taller com a espai de creació. Reconstruir el complex trencaclosques que va ser el període blau ens obligarà a un compendi de noves mirades cap als cinc continents perquè les claus per completar-la s’amaguen en institucions separades per milers de quilòmetres.

‘L’obra d’art només té un rang estètic quan arriba a ser l’experiència d’un ésser humà’. John Dewey no va poder estar més encertat quan va escriure aquestes paraules.”

Aquesta mateixa setmana també comptarem amb Sílvia Domènech i Mariona Tió per parlar de l’exposició sobre el 50è aniversari que gira entorn les exposicions realitzades pel museu, en el marc de la reflexió sobre el format expositiu i l’arxiu com a eines de recerca.

2 Comments
  • FORMACOLOR artistic creator
    Gener 23, 2014

    Bonjour
    Le “process” de création de Pablo PICASSO m’intéresse; tout en sachant que seul ce feu sacré permet de porter L’Art Pictural sur la scène de La vie /La vida; étant moi-même un créateur de premier plan, je peux vous certifier que c’est bien une pulsion profonde, qu’elle se colore de Bleu ou non, qui porte la création Artistique, et, lui fait dire qu’elle st aussi Libido !!!
    FORMACOLOR
    artistic creator

  • matizando
    Gener 27, 2014

    Si vous êtes intéressé par le processus créatif de Picasso je laisse ici un lien où vous pouvez apprendre ce qui était “Guernica”, j’espère que vous trouvez intéressants
    http://elguernicaymadrid.blogspot.com

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *