Blog del Museu Picasso de Barcelona

Apps per a museus: “l’art al palmell de la mà”

Els dies 17, 18 i 19 de desembre es va celebrar el “Seminari-Taller d’Apps per Museus i Monuments”, on vam conèixer les possibilitats que ens ofereixen les aplicacions en el camp de la interpretació del patrimoni.

Cartell del curs

El seminari va analitzar des de la planificació de l’aplicació fins a la seva difusió i comercialització, passant per la conceptualització i la producció. El tema de debat més extens ens el va portar la reflexió sobre el perquè d’una app? I el com?

 

Per què l’app?
Partint del fet que les institucions culturals públiques tenen el deure de posar tots el mitjans necessaris per promoure la cultura i facilitar-ne l’accés al ciutadà, l’augment de l’ús de dispositius mòbils ens ofereix una via excel·lent per avançar en aquesta direcció.

Gràfic d'evolució dels smartphones

Les aplicacions mòbil (apps) ofereixen l’oportunitat als museus de difondre els seus continguts i permetre’n l’accés des de qualsevol lloc del món; a més d’enriquir la visita al museu, interactuar amb els visitants, fomentar la participació de l’usuari i atraure nous públics. Alguns museus ja estan aprofitant aquesta tecnologia per crear noves estratègies museogràfiques.

En els darrers anys hem viscut els primers llançaments d’aplicacions per a museus, les quals, principalment, s’empren per ampliar o complementar la informació de la visita. Algunes d’aquestes apps estan pensades per al museu en el seu conjunt i d’altres per a exposicions específiques. En aquest sentit destaca l’aplicació del MoMA destinada al públic en general i que ens dóna un accés immediat a les obres de la col·lecció, al programa del museu, a les biografies d’artistes i a les audioguies, entre molts altres serveis.

Aplicació del MoMA

Aquest tipus d’apps-visita són una clara evolució de les audioguies tradicionals. Tot i que cada museu ha d’avaluar el que més s’adequa a les seves necessitats (si audioguies tradicionals o apps-visita) a continuació destaquem alguns dels avantatges de les apps-visita:

  • Permet que l’usuari gaudeixi d’una experiència de visita més enriquidora, ja que pot utilitzar l’aplicació abans, durant i després de la visita al museu i en qualsevol lloc
  • Ofereix una experiència més interactiva
  • Llibertat d’utilització: permet que l’usuari pugui fer recorreguts oberts i evitar tots els entrebancs relacionats amb els aparells tradicionals: les cues, instruccions d’ús poc entenedores, etc.
  • Els sistemes de geolocalització ajuden els visitants a ubicar-se millor dins del museu
  • Són un gran suport quant a accessibilitat
  • Permet que l’usuari amb alguna discapacitat pugui descarregar-se fàcilment l’aplicació de l’audioguia en el seu propi dispositiu mòbil (que ja està adaptat a les seves necessitats)
  • El museu pot suprimir tota la gestió relacionada amb la gestió dels aparells tradicionals: instal·lació dels equips per a la càrrega i funcionament dels dispositius manteniment, actualització de programari, reparació, etc.

L’aplicació del Museu, presentada en el seminari per l’Anna Guarro, també va dirigida al públic en general. L’app conté informació bàsica per a la visita i una descripció de les obres destacades de la Col·lecció. L’Anna va explicar l’experiència del museu en el desenvolupament d’una app pionera, que aprofita recursos de continguts ja existents i els posa a disposició del públic a través dels dispositius mòbils (iPad, iPhone i iPod touch).

Aplicació del Museu Picasso

Després de les primeres aplicacions, han sorgit noves aplicacions cada cop més específiques, dirigides a públics més concrets, que permeten una interacció més personal i poden transcendir els límits físics dels museus.

Un exemple d’aquest fet és l’aplicació “Barcelona Visual”, desenvolupada per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i que, mitjançant ús d’AR, permet superposar el punt de vista actual amb el de la fotografia antiga. A més a més, les fotografies es poden comprar directament des de l’aplicació, compartir-les per correu electrònic, marcar-les com a preferides, etc.

Aplicació de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Una altra aplicació relacionada amb aquest tema és “Dark London” que va sorgir paral·lelament a l’exposició temporal de “London and Charles Dickens” del Museum of London.

Aplicació Dark London

“Dark London” és una aplicació diferent i molt original que ens ofereix l’oportunitat de submergir-nos en l’imaginari de Dickens de dues maneres diferents: sortint als carrers de Londres i deixar-nos endur a través d’un viatge pel costat més fosc de la ciutat de Charles Dickens o bé descarregar-nos el facsímil i llegir-lo asseguts al sofà de casa.

Aquestes dues aplicacions són dues maneres molt efectives de promocionar la institució o una exposició concreta i atraure nou públic.

Una altra mena d’apps són les que ens ajuden a aprendre de forma lúdica, i que estan adreçades tant a nens com a adults. La Tate Gallery de Londres destaca en aquest àmbit amb aplicacions com ara “Tate Trumps”, amb la que podem jugar amb les obres de la col·lecció a través d’un joc de cartes. En podeu veure el funcionament en aquest vídeo.

Aplicació de la Tate Gallery

Apps sí, però com?
Malgrat aquest gran boom d’aplicacions culturals per a mòbils, cal que no ens deixem endur per aquesta moda i fer una app només pel fet de “ser-hi”. No podem crear una app de manera precipitada i sense planificació. Així doncs, abans d’embarcar-nos en el desenvolupament de l’aplicació cal dissenyar un pla estratègic i veure quines són les necessitats reals del museu. Un dels punts més importants d’aquest pla estratègic és realitzar una anàlisi del perfil del públic objectiu de l’aplicació (estudiants, investigadors, públic en general, etc.) i esbrinar si encaixa amb el del museu.

Les apps són més útils com més específic sigui el públic al qual es dirigeixen. Ens trobem que hi ha tanta quantitat d’aplicacions (les darreres dades apunten que n’hi ha més d’un milió només en el mercat iOS; és a dir, a l’App Store) que els usuaris són cada vegada més selectius i cerquen l’aplicació que més s’adapta a les seves necessitats. L’originalitat i l’experimentació també ens ajudaran a crear apps més efectives i adients als interessos dels usuaris.

A més a més, cal que tinguem present que la funció de l’aplicació és sempre la unió del contingut amb el recurs patrimonial físic. El contingut és un fonament essencial de l’aplicació, per això és aconsellable crear contingut específicament per a aquesta.

A l’hora de planificar l’aplicació també s’ha de tenir present l’actualització dels continguts. La millor alternativa és poder actualitzar-los des del museu a través d’un gestor de continguts, atès que si depenem d’una empresa externa es generen despeses i els canvis no són immediats.

Tots aquests punts, entre molts d’altres, són cabdals en el pla estratègic d’una aplicació. A més a més, no ens hem d’oblidar que en la majoria dels museus no està permesa la utilització de mòbils, fet que impedeix la integració de les apps a la visita in situ. Així doncs, un altre punt important és canviar la política sobre l´ús dels mòbils als museus.

Per concloure, tot i que ja sabem que l’experiència directa amb l’obra d’art és insubstituïble i que cap tecnologia podrà canviar aquest fet, la utilització de les aplicacions és una gran oportunitat per apropar el patrimoni cultural al ciutadà. Aprofitem-la!

Mireia Llorella
Continguts digitals

Altres articles sobre les jornades
Apps sí, pero ¿cómo? y ¿por qué?

9 Comentaris
  • João
    Gener 23, 2013

    Creo que las apps tiene un gran potencial en el ámbito educativo especialmente por la motivación que puede generar en los estudiantes y porque no hay nada mejor que aprender de una forma divertida.
    Gracias por descubrirme Dark London y por el post.
    João

  • Marta
    Gener 24, 2013

    Llavors… us plantegeu fer la vostra app per Android? Fa temps que l’espero!

  • josu
    Gener 24, 2013

    Mirant el gràfic és ben cert que s’ha de fer apps per android.
    Comparteixo l’app del Guggenheim de Bilbao que he descarregat recentment i la recomano!
    http://bit.ly/1487mDx

  • Mireia Ll.
    Gener 24, 2013

    Gràcies João i Marta pels vostres comentaris. Estem pensant en realitzar alguna app educativa i també ens proposem desenvolupar les apps tant per iPhone com per Android si el pressupost ens ho permet.

  • Manel Miró Alaix
    Gener 24, 2013

    Com us podeu imaginar subscric les vostres reflexions. Les apps, malgrat els recels que desperten, són (i encara ho seran més en el futur) una eina de comunicació i d’interpretació per a les institucions patrimonials. Felicitats pel post que, si em doneu permís, traduiré al castellà per a fer-ne més difusió.

  • Maite Nekane
    Gener 27, 2013

    Mi reflexión: Con las apps el museo puede tener visitantes virtuales que acceden a sus exposiciones, audioguías, catálogos, contenidos, etc. No se cobra entrada, pero puede cobrarse un mínimo por bajarse la aplicación y así obtener unos beneficios. Genial, ¿no?

  • Mireia Ll.
    Gener 29, 2013

    Hola Maite! La qüestió de si apps gratuïtes o de pagament també va ser tema de debat en el seminari. Molt bona reflexió.

  • Fernando
    Setembre 3, 2013

    Hola! ¿Sabéis si la gestión de las audioguías la efectúa el propio Museo Picasso o si la tienen contratada con alguna empresa?
    Lo perfecto sería integrar ambos modelos: App y Audioguía.
    Un saludo

  • Museu Picasso
    Setembre 3, 2013

    Hola Fernando! La gestión de las audioguías la realiza una empresa externa. En referencia a la audioguía en versión app es algo que tenemos en cuenta para llevar a cabo durante el próximo año. Un saludo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *