Blog del Museu Picasso de Barcelona

La necessitat de reflexionar per seguir actuant en educació

Els dies 21, 22 i 23 de novembre part de l’Equip Educatiu del museu hem assistit al II Congrés Internacional del Museus en l’Educació. Des de l’inici ens va semblar interessant la temàtica envers la qual giraven els continguts: “De la acción a la reflexión”.

Cartell del congrés

De tots es sabut que les persones que treballem als serveis educatius dels museus, malgrat dur a terme un número infinit de projectes, activitats, treballs… sovint ens trobem sense el temps o l’energia per arxivar, fer memòria, analitzar, reflexionar, comparar o compartir, entre d’altres mil coses que podríem nombrar.

Sortir tres dies de la rutina, canviar de ciutat i trobar-me amb molts altres professionals amb anys i anys d’experiència ja era de per sí un estímul. Escoltar i aprendre des d’altres museus, altres cultures, altres països i altres entitats culturals, educatives, de la comunitat era quelcom molt atractiu i motivador.

Podria omplir pàgines amb formats, connexions, investigacions, de totes les diferents conferències, però crec que us parlaré d’una en concret, la que més em va impactar i fer pensar en la meva feina, el meu entorn, els canvis i sobretot la necessitat d’aturar-nos a reflexionar per seguir actuant. El més curiós de tot és que la persona que la va fer no ve d’un museu del camp de l’art, ve d’un museu de ciències, però va ser capaç de plantejar-nos una visió global, útil per a tots que crec no va deixar indiferent a ningú dels mils (dic mils perquè a més a més de la gent que hi havia a la sala, el congrés va ser seguit a internet per un munt de gent) de persones que van tenir l’oportunitat d’escoltar-la.

Una de les ponències del congrés

Una de les ponències del congrés. Font: Gal·leria fotogràfica del congrés

Estic parlant de Diana Alderaqui, del Museu Bloomfield de Ciències de Jerusalem. Va fer un resum de les nostres situacions, sense entrar a definir cap projecte en concret, tot parlant dels nostres espais, els nostre públics i els nostres protagonistes, facilitant bibliografia, que va fer que tothom se sentis reflectit. A continuació ens va demanar que penséssim en una sèrie elements:

  • Les nostres portes obertes: recolzament des de la Direcció del museu, treball amb l’entorn en marxa, un equip d’educadors competent, professional i obert a noves maneres, un pressupost decent, etc.
  • Les nostres portes tancades: aprendre, formar-se, el temps, la relació amb altres departaments, etc.
  • Els nostres límits: espais, públic, etc.
  • I especialment les nostres escales, connexions que ens permetin canvis, contactes, noves perspectives, nous temes, nous museus híbrids, nous espais, nous públics i nous protagonistes.

Ara toca pensar i seguir.

Maria Alcover
Responsable del Servei Educatiu

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *