Blog del Museu Picasso de Barcelona

De prínceps i herois al Club de Lectura

La conversa sobre Los príncipes valientes, la novel·la autobiogràfica de Javier Pérez Andújar, en què parla de la relació de Santa Adrià del Besós amb Barcelona, del riu com a frontera vital, de com bastim la nostra imaginació de lectures i de mites culturals de caire molt divers, va estar marcada per una calidesa que contrastava amb l’intens fred de l’exterior.

Portada del llibre Los príncipes valientes

“Cada río tiene un escritor”, expressà l’autor, que recorda com “cruzábamos el río para buscar cultura, como esos héreos del TBO que dan título al libro y que cruzaban la frontera y volvían para fundar el clan”. Però la cultura, defensa, existia tant en aquella Barcelona alhora distant i propera, com en l’allau d’informació que entrava per televisió, amb les telenovel·les de Colombo i Kojak, o en la transmissió oral de les històries i experiències familiars.

Així, durant una hora i mitja, el text va ser un pretext per parlar amb Pérez Andújar del nostre imaginari personal, de Poe, de Baudelaire i de la gran tradició literària que ha fet de la ciutat moderna el seu tema d’exploració o de la televisió als anys 70. Paseos con mi madre, el nou llibre de Pérez Andújar, que completa l’anterior, també va formar part d’aquesta conversa informal sobre literatura, vida i art.

Per a la propera sessió, en canvi, tenim un assaig més aviat acadèmic, “De cómo Nueva York robó a París la idea de arte moderno, de Serge Guilbaut, que presentarà Valentín Roma, autor del recent llibre “Rostros”.

Jordi Carrión

Preguntes:

Una de les assistents habituals al Club de Lectura ens va enviar una pregunta per correu electrònic ja que no podia assistir: “El título de Los príncipes valientes es muy hermoso. ¿Cómo surgió?”

Com va indicar durant la sessió, el títol prové d’una historieta del TBO, “El príncipe valiente”, que va adoptar.

Javier, ens vàrem oblidar de fer-te una altra pregunta rebuda per correu electrònic: “Voldria comentar que m’ha agradat molt el llibre entre moltes altres coses perquè quan l’autor escriu sobre el seu barri, per exemple, està prenent partit (ser d’esquerres), però no ho utilitza de manera política ni dramàtica, sinó senzillament en fa ús per escriure poesia i fer literatura”.

1 Comment
  • Javier Pérez Andújar
    Febrer 8, 2012

    Sí, con mucho gusto respondo a este comentario llegado por mail. Es que en mi caso ser de izquierdas no es el resultado de haber tomado partido, sino que creo que salí así de fábrica. Pero, como usted señala, cuando escribo (y hasta cuando respiro) lo que más me importa es el calado literario de las cosas, o la verdad literaria de las cosas La verdad literaria es la que busca la verdad de cada palabra. Luego, todo este ímpetu lírico cada cual lo enfoca a su manera. La mía es esa, la de un rojillo de la vieja escuela, nieto de abuelos campesinos que estuvieron con la república hasta que ella y ellos fuero hechos añicos y e hijo de obreros de la fábricas de Barcelona. Así, creo que soy de izquierdas porque mi madre me dijo que lo fuera. En fin, espero haber contestado satisfactoriamente.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *