Blog del Museu Picasso de Barcelona

Making of “Picasso, 1936. Empremtes d’una exposició”

El muntatge de l’exposició “Picasso, 1936. Empremtes d’una exposició” va suposar un repte molt particular. Plantejàvem, des d’un museu d’art, una mostra sense obra original de cap tipus: en les pròpies paraules de la comissària de la mostra, Sílvia Domènech, el que es volia mostrar era una exposició de documents no amb documents, per tal de conceptualitzar la significació de l’”Exposició Picasso” l’any 1936 a Barcelona, Madrid i Bilbao a partir de l’anàlisi dels arxius.

Entrevista a Sílvia Domènech, comissària de l’exposició

A partir d’aquesta premissa es va decidir fer servir l’arxiu com a element principal i vinculant, i així poder explicar d’una forma més completa i precisa tant la pròpia exposició de l’any 36 com la xarxa social que es va formar per poder-la realitzar. Es va considerar interessant oferir al visitant la possibilitat d’interactuar de forma directa amb els continguts dels documents, és a dir, d’entrar a l’arxiu, i es pensá que utilitzar eines tecnològiques per fer-ho era l’opció més adient.

La feina va ser un work in progress entre l’equip del museu i l’equip de dissenyadors i programadors. Una feina experimental basada en un discurs expositiu diferent a l’habitual. Per tant, aquestes particularitats van provocar que el making of de l’exposició fos poc convencional. La paraula que definiria perfectament la feina realitzada durant els vuit dies de muntatge és “artesanal”, ja que tota l’exposició està elaborada a partir d’objectes i de programació específica al servei de la tesi de la comissària.

Pantalla tàctil de l'exposició

Pantalla tàctil de l’exposició

Per tal d’explicar el discurs de l’arxiu es va crear la sala del mapping. Prenent com a base la correspondència de l’ADLAN (Amics de les Arts Noves, grup organitzador de la mostra), es va voler mostrar la gènesi dels documents i les seves relacions.

Els dissenyadors de la mostra van plantejar a la comissària que estructurés la informació a partir de deu conceptes clau que es veurien materialitzats en deu targetes que, en ser introduïdes en una taula especialment dissenyada per a l’exposició, generessin projeccions d’un contingut específic a la paret del mapping (format per còpies de cartes, retalls de premsa, fotografies i material gràfic de l’època) que permetessin conèixer els fets en relació amb l’exposició,  entendre la importància de la xarxa d’intel·lectuals que hi intervingueren i alhora permetre al visitant interactuar amb la informació.

Aquest va ser un procés complicat i molt interessant. Una de les discussions plantejades era el tema de la durada de les projeccions. El coneixement de la comissària sobre el tema era evidentment molt extens i s’havia de fer un esforç per resumir la informació. En un principi es va plantejar la possibilitat de recollir quinze conceptes, però finalment entre els dos equips es decidí que la millor opció era reduir el número de targetes per tal que l’experiència fos més àgil. Aquest exemple és molt representatiu ja que demostra la col·laboració constant entre els dos equips.

Targetes que generen projeccions

Targetes que generen projeccions

Un altre element que es va construir mitjançant la feina d’ambdós equips va ser l’ontologia (formalització explícita d’un esquema conceptual compartit). L’objectiu d’aquesta ontologia era el d’entendre en profunditat la relació de Picasso amb els diferents agents que van intervenir en la realització de l’exposició, i les relacions entre ells.

El procés constà de dues parts, la primera es basà en la feina d’uns dels programadors amb la comissària. S’establiren els agents, les categories i el tipus de relacions que funcionarien com a base de l’ontologia. A continuació l’equip del museu començà a introduir tota la informació a partir d’una base de dades a la qual teníem accés on line. Més endavant es plantejà de quina manera es podria visualitzar aquesta base de dades i alhora es creà una aplicació específica de software per a visualitzar la ontologia de forma dinàmica. Es van fabricar dues taules metàl·liques que, mitjançant la utilització de pantalles tàctils, permeten a l’usuari navegar de forma directa pels diferents temes de l’ontologia. Per tal d’estructurar i acotar la informació de l’ontologia, es decidí crear diferents grups conceptuals que facilitéssin la navegació. La creació d’aquests grups va ser gradual: la comissària proposava un tipus de grup i relació i el programador ho gestionava, però no es podia confirmar que aquella relació seria definitiva fins que es veiés el resultat. D’aquesta forma es decidien tots els canvis, d’un a un i de forma conjunta entre tots els integrants de l’exposició.

Comissària i visitants a l'exposició

Comissària i visitants a l’exposició

Per tant, aquest making of ha estat molt peculiar i s’ha basat en una feina conjunta que ha permès que un equip interdisciplinar treballés per tal de poder entrar dins d’un arxiu amb ajuda de la tecnologia.

Mariona Tió
Coordinació “Picasso, 1936. Empremptes d’una exposició”

Enllaços relacionats

Parlarem de l’arxiu a la taula rodona “Documents, arxius i processos artístics” el dijous 26 de gener a les 19:30h. Si vols saber més de com l’arxiu narra històries, no t’ho perdis!

Entrevista amb Sílvia Domènech, comissària de l’exposició

Vídeo del Making of fet per

Vídeo de l’exposició fet per

6 Comments
  • Yrene
    Gener 25, 2012

    Exposició súper interessant, enhorabona a tot l’equip! I gràcies per aclarir-me el dubte: m’ha interessat saber que el “mapping” és una proposta dels dissenyadors a la comissària. Una magnífica solució que ens evita les típiques vitrines i que ens proporciona una explicació molt més clara de tot plegat (que déu n’hi do les vicissituds! Tot i que us dic que han passat 75 anys i per a certes coses seguim igual…). De nou, felicitats!

  • Redacció del museu
    Gener 25, 2012

    Hola Yrene, agraïm molt la teva aportació. Estem molt contents que t’hagi agradat l’exposició i que el “mapping” t’hagi resultat útil. Gràcies!

  • Santos M. Mateos
    Gener 26, 2012

    La meva forma d’agrair la vostra feina és aquest post que convida la gent a visitar-la: http://www.comunicacionpatrimonio.net/2012/01/el-museo-picasso-de-barcelona-hace-honor-al-malagueno/
    Tot és pot condensar en una única paraula: GRÀCIES

  • Sílvia Domènech i Mariona Tió
    Gener 27, 2012

    Santos, estem molt i molt agraïdes amb les teves paraules i el teu bon article del blog. Després de l’esforç i el risc a l’hora de crear aquesta exposició és un plaer llegir les teves paraules. Gràcies!

  • Santos M. Mateos
    Gener 30, 2012

    Bé, veig un altre regal en les vostres paraules: esforç i risc. En èpoques com aquesta que ens ha tocat viure, s’haurien d’utilitzar més sovint.
    Res d’aixecar-se ben d’hora i coses mediàtiques per l’estil: la fórmula és l’esforç i el risc.
    Gràcies a vosaltres per utilitzar-les!

  • Sílvia Domènech i Mariona Tió
    Gener 31, 2012

    Gràcies a tu Santos per les teves paraules!

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *