La presentació, el passat 12 de desembre, del procés de restauració del conjunt de paper imprès i policromat cinccentista recuperat el 2010 al Palau Aguilar, va ser una ocasió perfecta de trobada professional.

Va obrir la jornada el director, Pepe Serra, recordant la importància de  l’aportació de coneixement tècnic (materials, procés creatiu, etc.) tant pel que fa a la documentació de les col·leccions com dels edificis del museu.

Restauració del sostre del Palau Aguilar

Després d’una breu introducció dels palaus i les principals  modificacions històriques, el Jesús Zornoza, la Mónica Guitart i la Beatriu Montoliu restauradors de l’equip que va coordinar el departament de restauració del museu, van fer una detallada descripció del procés de restauració i els criteris de presentació aplicats.

El tema va obrir la discussió entre els assistents sobre assumptes tan diversos com els límits permesos en les intervencions, l’estabilitat de la fusta antiga com a suport o l’excel·lent qualitat del paper de draps fabricat a la Mediterrània durant el segles XV i XVI i que justificaria el bon estat de conservació del conjunt.

L’aportació científica la va fer la Sara Boularand, de la Universitat de Barcelona, qui va detallar la metodologia emprada per a la identificació de materials presents al sostre del palau.

A la taula rodona, la interrelació entre les anomenades arts menors o aplicades va ser el fil conductor per connectar diferents disciplines.

Ponents durant la jornada de paper pintat. Foto: Reyes Jiménez

Blanca Lopez de Arriba, restauradora de policromia, va fer una exposició dels sistemes de decoració dels instruments musicals procedents de Flandes al XVI i les similituds amb les manufactures de estampació del mateix període.

Elvira Gaspar, especialista en conservació de paper, va plantejar les diferències entre aquells objectes fabricats amb paper (paravents, ventalls, etc.), custodiats en col·leccions privades i en museus, així com la visió tan diferent de les intervencions patrimonials  entre orient i el mon occidental.

Van  tancar la taula rodona Àngels Bello i Carme Borell, de l’estudi B2, parlant del sempre polèmic mon de les exposicions temporals i els usos i  abusos dels objectes sobre paper i obrint un debat sobre la possibilitat de presentació de rèpliques o documents digitalitzats en substitució d’originals.

Asistents i ponents durant el descans

Per acabar la Raquel Lacuesta de la Diputació de Barcelona va aportar una interessant documentació històrica i va oferir els arxius del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local com a base imprescindible per iniciar qualsevol intervenció relacionada amb patrimoni immoble.

Una jornada interdisciplinària que va comptar amb la participació d’institucions com l’Arxiu Històric, la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, l’Escola Superior de Conservació i Restauració, el MNAC, el Museu de l’Estampació, entre d’altres, i de professionals de la conservació i restauració de document gràfic.

Reyes Jiménez
Conservació preventiva i Restauració