Blog del Museu Picasso de Barcelona

De la caricatura del “somni i mentida” de Picasso a la de “les cobles” de Toño Salazar

L’eix que vertebra la nostra exposició “Vinyetes al front” són dos aiguaforts i aiguatinta al sucre amb raspat que componen Somni i Mentida de Franco. Picasso va editar aquests gravats a París, el mes de juny de 1937, en plena Guerra Civil espanyola, amb l’objectiu de recaptar diners per a la causa republicana.

En el context de l’exposició, les estampes es posen en valor, es presenten en tota la seva essència i, a continuació, es relacionen, es socialitzen, amb un conjunt pluridisciplinar d’obres (més de cent vint!) de diferents autors. Pintures, gravats, dibuixos, fotografies, llibres il·lustrats, documentals, revistes, cartells d’autors que van des de Goya al mateix Picasso passant per Grosz, Heartfield, Helios Gómez, Luis Seoane, Brangulí, Josep Maria Sagarra, Centelles, Pérez de Rozas, Josep Renau, Mauricio Amster, Mariano Rawicz…

En aquest punt ens sembla rellevant destacar la participació del caricaturista, il·lustrador i escriptor salvadorenc Toño Salazar, autor de les magnífiques il·lustracions del llibre de Rafael Alberti, Las coplas de Juan Panadero de 1949, els dibuixos originals – són set ja que un està en parador desconegut – s’exposen al Museu Picasso de Barcelona – fins al 29 de maig – i, posteriorment, al Museo Picasso de Màlaga – del 20 de juny al 2 d’octubre.

Alfred Jarry. El veritable retrat d’Ubú rei. 1896. Xilografia (Prova XIV / XX). Bibliothèque Nationale de France

Picasso va veure en el personatge literari d’Ubú rei, creat per l’escriptor Alfred Jarry el 1896, la caricatura del general Franco, protagonista de les vinyetes que componen els gravats: “Cada home porta la seva Caricatura, com porta la seva pròpia vida, la seva pròpia mort (…) “deia Salazar, autor del llibre Caricatures 1930 prologat per l’artista Kees Van Dongen.

Des de la seva adolescència viscuda a El Salvador va ser coneixedor de l’obra del caricaturista barceloní Lluís Bagaría i de publicacions periòdiques il·lustrades com les revistes Simplicissimus, L’Assiette du Beurre i Le Rire. Després del seu pas per Mèxic, París, Nova York, Argentina i Montevideo va tornar a El Salvador.

Salazar era un artista constantment en acció a qui agradava escoltar el paisatge i afirmar que “(Les) ciutats i pobles (d’El Salvador) tenen l’onomatopeia del terratrèmol: Tonacatepeque, Sonsonate, Zacatelocuca…”.

Va destacar per la seva constant lluita antifeixista i a favor dels drets dels pobles. Home profundament cosmopolita, va ser considerat el nexe entre Europa i Amèrica.

Toño Salazar “En la cola, un pistolón / y una tibia por bastón, / va don Paco el ferrolano / pisando el solar hispano”. 1949 Tinta xinesa sobre cartronet. Museu d’Art de El Salvador. Col·lecció Toño Salazar, familia Sagrera Guirola.

Per Toño Salazar “La Caricatura és com aquestes divinitats hindús de múltiples mans: tot ho toca, és com certs déus que estan esperant una petita provocació per presentar-se; és com el fantasma de les taules d’espiritisme: un instant propici, i estarem confosos amb la seva aparició. Hi ha una petita corrent, una petita brisa intel·ligent de disbarat, que ho envolta tot, que envolta tota situació, com un oxigen que ajudarà a la vida d’allò contradictori que es cova a cada cosa!”

Va ser un gran admirador de Picasso a qui va dedicar diverses caricatures al llarg de la seva vida. En l’exposició de gravats de Picasso que va tenir lloc a El Salvador, davant el silenci al seu voltant, Salazar va manifestar impacient: “Li estem regalant a aquest gran artista, el que ningú li ha obsequiat: Silenci!”.

Claustre Rafart i Planas
Co-comissària de l’exposició “Vinyetes en el front”

Activitat relacionada
Com lluitar amb un llapis i un paper – 25 de maig

10 Comments
  • kap
    maig 19, 2011

    És una delícia poder veure els originals de Toño Salazar, així com altres joies que hi ha en aquesta exposició, com la baralla antifeixista de Mauricio Amster o l’edició del Hintergrund de Grosz! Aquestes caricatures de Salazar es van publicar també al número tres de la revista clandestina ‘Cultura y Democracia’, editada a Paris el 1950… per suposat la seva circulació a la Espanya franquista fou totalment prohibida…

  • Claustre Rafart
    maig 19, 2011

    Sí, realment és impressionant el treball d’aquests creadors. En el cas concret de Salazar, per exemple, sorprèn molt l’admiració que tenia a Lluís Bagaría. Des d’El Salvador, sent molt jove, ja coneixia l’obra d’aquest barceloní que tant va fer per l’art caricatura

  • jo
    maig 19, 2011

    esto es un aburrimiento total!!!!!!!!
    hablad mas de futbol i menos de pintura frikis

  • Redacció del museu
    maig 20, 2011

    jo, es que estás en un blog de un museo de arte. Seguro que por Google puedes localizar blogs sobre fútbol. Un cordial saludo

  • Tania Pleitez
    maig 23, 2011

    Toño Salazar solía decir que: “Yo creo que si una persona es larga y las demás la ven redonda, no importa que la hagamos cuadrada”. En sus primeras caricaturas, fusionó la figura precolombina y el cubismo (por ejemplo, una de César Vallejo, algunas de Picasso). Su trazo quería captar la “extravagancia espiritual” de las personas y así aparece un peculiar Picasso en las varias caricaturas que realizó del artista. Gracias, Museo Picasso, por hacer visible la obra de este salvadoreño.

  • Redacció del museu
    maig 24, 2011

    Gracias a ti Tania. Nos alegramos que te guste y agradecemos mucho tu aportación.

  • Emilia Torras
    juny 29, 2011

    Exposició sorprenent que mostra un vessant de Picasso força desconegut per al gran públic.

  • Museu Picasso
    juny 30, 2011

    Gràcies Emilia, és una exposició nascuda i treballada amb la voluntat d’aportar narratives noves sobre Picasso, a més de posar en valor els dos gravats de “Somni i Mentida de Franco” que pertanyen a la nostra col·lecció.

  • Alicia Cagnasso
    maig 20, 2012

    Muy bueno el artículo. Soy de Uruguay y estoy preparando un libro sobre Alberti en nuestro país, y el mismo incluye su relación con Toño Salazar. ¡Esta época fue apasionante!

  • Museu Picasso
    maig 20, 2012

    ¡Gracias Alicia! Nos alegramos que el artículo te guste y te sea útil. Mucha suerte con el libro.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *