L’eix que vertebra la nostra exposició “Vinyetes al front” són dos aiguaforts i aiguatinta al sucre amb raspat que componen Somni i Mentida de Franco. Picasso va editar aquests gravats a París, el mes de juny de 1937, en plena Guerra Civil espanyola, amb l’objectiu de recaptar diners per a la causa republicana.

En el context de l’exposició, les estampes es posen en valor, es presenten en tota la seva essència i, a continuació, es relacionen, es socialitzen, amb un conjunt pluridisciplinar d’obres (més de cent vint!) de diferents autors. Pintures, gravats, dibuixos, fotografies, llibres il·lustrats, documentals, revistes, cartells d’autors que van des de Goya al mateix Picasso passant per Grosz, Heartfield, Helios Gómez, Luis Seoane, Brangulí, Josep Maria Sagarra, Centelles, Pérez de Rozas, Josep Renau, Mauricio Amster, Mariano Rawicz…

En aquest punt ens sembla rellevant destacar la participació del caricaturista, il·lustrador i escriptor salvadorenc Toño Salazar, autor de les magnífiques il·lustracions del llibre de Rafael Alberti, Las coplas de Juan Panadero de 1949, els dibuixos originals – són set ja que un està en parador desconegut – s’exposen al Museu Picasso de Barcelona – fins al 29 de maig – i, posteriorment, al Museo Picasso de Màlaga – del 20 de juny al 2 d’octubre.

Alfred Jarry. El veritable retrat d’Ubú rei. 1896. Xilografia (Prova XIV / XX). Bibliothèque Nationale de France

Picasso va veure en el personatge literari d’Ubú rei, creat per l’escriptor Alfred Jarry el 1896, la caricatura del general Franco, protagonista de les vinyetes que componen els gravats: “Cada home porta la seva Caricatura, com porta la seva pròpia vida, la seva pròpia mort (…) “deia Salazar, autor del llibre Caricatures 1930 prologat per l’artista Kees Van Dongen.

Des de la seva adolescència viscuda a El Salvador va ser coneixedor de l’obra del caricaturista barceloní Lluís Bagaría i de publicacions periòdiques il·lustrades com les revistes Simplicissimus, L’Assiette du Beurre i Le Rire. Després del seu pas per Mèxic, París, Nova York, Argentina i Montevideo va tornar a El Salvador.

Salazar era un artista constantment en acció a qui agradava escoltar el paisatge i afirmar que “(Les) ciutats i pobles (d’El Salvador) tenen l’onomatopeia del terratrèmol: Tonacatepeque, Sonsonate, Zacatelocuca…”.

Va destacar per la seva constant lluita antifeixista i a favor dels drets dels pobles. Home profundament cosmopolita, va ser considerat el nexe entre Europa i Amèrica.

Toño Salazar “En la cola, un pistolón / y una tibia por bastón, / va don Paco el ferrolano / pisando el solar hispano”. 1949 Tinta xinesa sobre cartronet. Museu d’Art de El Salvador. Col·lecció Toño Salazar, familia Sagrera Guirola.

Per Toño Salazar “La Caricatura és com aquestes divinitats hindús de múltiples mans: tot ho toca, és com certs déus que estan esperant una petita provocació per presentar-se; és com el fantasma de les taules d’espiritisme: un instant propici, i estarem confosos amb la seva aparició. Hi ha una petita corrent, una petita brisa intel·ligent de disbarat, que ho envolta tot, que envolta tota situació, com un oxigen que ajudarà a la vida d’allò contradictori que es cova a cada cosa!”

Va ser un gran admirador de Picasso a qui va dedicar diverses caricatures al llarg de la seva vida. En l’exposició de gravats de Picasso que va tenir lloc a El Salvador, davant el silenci al seu voltant, Salazar va manifestar impacient: “Li estem regalant a aquest gran artista, el que ningú li ha obsequiat: Silenci!”.

Claustre Rafart i Planas
Co-comissària de l’exposició “Vinyetes en el front”

Activitat relacionada
Com lluitar amb un llapis i un paper – 25 de maig