Blog del Museu Picasso de Barcelona

Museus i Wikipedia: cap a una entesa necessària

“No té sentit que els museus i la Wikipedia es mirin amb recel com si fossin enemics, perquè en realitat fan una feina molt similar i dirigida a la mateixa gent, només que treballen de maneres diferents. El millor per a totes dues comunitats és que treballin conjuntament per construir una relació proactiva que generi beneficis mutus sense desvirtuar els seus principis”. Aquestes paraules de Liam Wyatt reflecteixen molt bé l’esperit de la primera trobada entre els museus catalans i representants de l’Amical Viquipèdia. El balanç de la jornada és ben positiu: més de 100 professionals de museus i centres de documentació d’arreu de Catalunya van secundar la convocatòria i van participar activament en les diferents conferències i col·loquis que es van celebrar al llarg del dia. Es palpava un gran interès per conèixer com funciona aquesta popular enciclopèdia digital  i explorar de quina manera pot ajudar a difondre la tasca realitzada per museus i institucions culturals.

La sala d’actes del Museu Picasso plena a vessar de professionals de museus de tot el territori català

La intensa jornada es va iniciar amb la benvinguda del director del museu, Pepe Serra, que va comentar que “la Wikipedia porta el 2.0 al seu ADN, abans del 2.0”. A aquestes paraules va seguir la intervenció de Liam Wyatt, actual responsable de relacions culturals de la Fundació Wikimedia i una de les persones que millor coneix el potencial, els beneficis i les dificultats de la col·laboració entre els museus i la Wikipedia. Wyatt ja havia estat convidat al Museu Picasso el juliol passat per participar en una trobada de petit format, en què es va gestar la idea de celebrar una GLAM WIKI a Barcelona. En aquesta segona visita va parlar principalment de la seva experiència com a viquipedista resident al British Museum. En el mes que va durar aquesta iniciativa pionera, el museu va obrir les portes de bat a bat als viquipedistes anglesos i els va posar en contacte amb l’equip de conservadors, establint ponts de diàleg i de cooperació molt productius. Les diverses activitats i iniciatives engegades va permetre augmentar notablement el nombre, la qualitat i la difusió dels articles sobre el museu a la Wikipedia. Liam hi va posar una nota d’humor quan va parlar de la “promiscuitat cultural dels viquipedistes”, disposats a escriure articles sobre els temes més variats que se’ls proposi.

Conxa Rodà, de l’equip del Picasso, va destacar que professionals culturals i viquipedistes comparteixen un mateix objectiu: “Posar el màxim de coneixement a l’abast del màxim de públic amb el màxim de qualitat”. Per això va animar els museus catalans “a passar de veure’ns condemnats a entendre’ns a estar compromesos a col·laborar”.  És evident que no tot és fàcil i que sorgeixen dificultats, però això no justifica l’adopció de posicions tancades per part dels museus –‘nosaltres posseïm el saber i l’hem de preservar de la banalització’- perquè en l’actual context digital ja no tenen sentit. Al capdavall, la fusió entre el coneixement i l’experiència dels museus i la capacitat de difusió i de treball de la Wikipedia aporta un millor servei als usuaris, que són els destinataris finals de la feina realitzada per uns i altres. En aquest sentit, Àlex Hinojo, viquipedista, va exposar alguns exemples de bones pràctiques de col·laboració: la marató d’edicions organitzada per la British Library, la contribució dels conservadors dels Derbyshire Museums com a editors a la Wikipedia, el viquipedista resident que ha incorporat el palau de Versalles, l’accés a biografies d’artistes dins Wikipedia que el Brooklyn Museum va facilitar via iPad durant una exposició, i la col·laboració d’uns estudiants de postgrau amb l’Indianapolis Museum of Art per redactar entrades sobre les seves obres. En l’àmbit català, destaca la col·laboració del Museu d’Art de Girona en la redacció de l’article de l’obra El gran dia de Girona, de Ramon Martí Alsina, i les actuacions des de patrimoni.gencat. Al Powerpoint podeu veure’n més detalls i també un llistat d’accions de fàcil aplicació.

Joan Gomà, president de l’Amical Viquipèdia, va exposar els principis en què es fonamenta la Wikipedia i va contraposar les característiques d’aquest nou model d’enciclopèdia digital amb els de l’edició clàssica. La rígida relació unidireccional que s’estableix entre els autors i els lectors de les enciclopèdies tradicionals queda totalment difuminada a la Wikipedia, perquè els mateixos lectors poden ser alhora editors i escriptors. La transparència i les facilitats de participació que ofereix el sistema wiki comporten molts més avantatges que no pas inconvenients, perquè les intervencions malintencionades suposen només un 3% de les edicions i són fàcilment detectables. Gomà va reconèixer que la qualitat final del conjunt d’articles és menys unitària i més irregular que en una enciclopèdia tradicional, però s’han fet estudis que demostren que els textos no presenten gaires més errors dels que podem trobar en una obra editada en paper. La crida de Joan Gomà a la participació de museus i institucions va sonar forta i clara: “Primer, llançat-hi. Segon, reverteix. Tercer, discuteix”.

Fotografies de la jornada

Les sessions del matí es van tancar amb una taula rodona centrada exclusivament en la problemàtica dels drets d’autor i reproducció, una dels principals dificultats amb què s’han d’enfrontar les institucions a l’hora de penjar continguts a la xarxa. Sònia López, del Macba, va exposar el projecte del Fons Xavier Miserachs a Flickr: a canvi de dipositar l’arxiu fotogràfic al centre per tal que sigui conservat, estudiat i digitalitzat, la família d’aquest fotògraf ha donat el consentiment perquè es pugui difondre el seu fons a Internet via Flickr a una resolució mitjana, preservant-ne els drets d’autor i d’explotació comercial. En només deu dies ja s’havien superat les 80.000 visualitzacions, unes xifres molt contundents que fan plantejar-se ser més agosarats a l’hora de difondre altres fons a través d’Internet.

Ignasi Labastida va presentar el projecte Creative Commons, així com els diferents tipus de llicències de drets d’autor que s’apliquen a la xarxa i les limitacions que suposen per a l’ús i manipulació dels continguts. Labastida va animar les institucions culturals a obrir al màxim les restriccions legals, especialment si els fons són públics, i va aclarir que el fet d’optar per llicències Creative Commons no vol dir regalar-ho tot: la institució continua mantenint la titularitat dels drets d’autor de l’obra i simplement dóna permís per a la seva lliure difusió. “Hem de perdre la por de treure el copyright!!”, va afirmar.

Albert Sierra, impulsor i ànima de patrimoni.gencat, va deixar clar que davant dels conflictes potencials amb els drets d’autor hi ha dues actituds possibles: o restringeixes totalment la reutilització dels continguts per la por de vulnerar la llei o intentes estirar al màxim el marge d’acció que permeti cada llicència. Aquesta segona opció potser ens comportarà alguns maldecaps legals més, però és l’única que garanteix un dels objectius fonamentals de qualsevol institució cultural: aconseguir la màxima difusió. Per això Sierra creu que “qualsevol ús no comercial hauria de ser l’opció per defecte de qualsevol institució cultural”. Facilitant l’accés als fons culturals no només els obrim a la consulta pública, sinó que també n’afavorim la participació.

A la tarda, un grup de viquipedistes voluntaris va dirigir una tutoria al Macba per aprendre a editar a la Wikipedia.

Martí Casas
En pràctiques al Museu Picasso del màster de Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona

Altres cròniques de la jornada
GLAMour y Wikipedia, per Santos M. Mateos
El tàndem museus i Wikipèdia, garantia d’informació de qualitat, per patrimoni.gencat
Ambassors, per Liam Wyatt
Els autors catalans de la Vikipèdia busquen acords amb els professionals dels museus, per Janquim

5 Comentaris
  • Àlex Hinojo
    març 26, 2011

    En nom de tots els viquipedistes catalans, volem agrair-vos l’interès, la bona acollida i la predisposició al diàleg. La relació entre els museus catalans i la Viquipèdia ha tingut un molt bon punt de partida al Museu Picasso.

  • Carme Alba
    març 28, 2011

    Moltes gràcies per l’oportunitat de compartir l’experiència de GLAMwiqui. Felicitats per la iniciativa.
    La posta en escena dels diferents parad(en)igmes que cohabiten en aquest nou espai que estem construint entre els professionals del GLAM i wiquipedistes van evidenciar dos aspectes fonamentals d’aquest espai col·laboratiu: la configuració dels models d’acció, i la funcionalitat o manera d’aproximar-se a les realitats que conformen l’univers GLAM.
    Dos models d’actuació: un orgànic, més propi dels sistemes complexos, capaços de proposar realitats, o conceptes de natura diferent a la dels components generadors, i un altre més mecanicista, referència de models més jeràrquics, propis d’estructures fetes per autoprojectar-se. I 2 models d’aproximació a les realitats, un amb ànim experimental, de descoberta, de síntesi i un altre enfocat a conservar, a fixar, a l’anàlisi. Òbviament, aquestes afirmacions requereixen ser matisades…
    Crec que un dels reptes fonamentals per afavorir les dinàmiques fructíferes dels espais col·laboratius és reconèixer els prejudicis que poden sorgir com a conseqüència de la interrelació de paradigmes, i establir un espai simbiòtic.
    La trobada va ser com un fantàstic correlat del moment actual en àmbits com l’educació o la cultura. Una realitat multinivell a la que ens aproximem amb paradigmes propis de concepcions tendents a la polarització. Crec que el repte és anar construint, des de la generositat i l’ànim experimentador, espais d’interrelació que foragiten la incertesa i els seus efectes.
    Si el matí va ser l’espai de les idees, on tot pot arribar a ser possible, a la tarda, l’espai de la praxis va fer evident la necessitat d’adquirir noves competències, de posicionament i instrumentals. Hem de recordar que el que es presentava era un model, no una caixa d’eines.
    La intervenció de Liam Wyatt va ser la “representació” del canvi de paradigma, d’una manera d’actuar davant de la realitat multinivell. El fer versus la queixa, l’acció com antídot al desconcert. Fer per evitar que el descoratjament s’instal·li només perquè queda molt per fer, per aprendre –i desaprendre-, per compartir. L’Alex Hinojo és un digne company d’aquest viatge… sense més transcendència que l’estrictament necessària i amb molt d’humor… tan senzill i semblava inabastable fa uns dies.
    Felicitats per aquesta iniciativa que desitjo múltiple i duradora.

  • Manuel
    juliol 6, 2013

    I’m grateful to have grown up being a relugar visitor to the Detroit Institute of Arts. Diego Rivera’s magnificent mural, the mummy exhibit and having lunch under the palms all left a lasting impression.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *