En relatiu poc temps els museus hem entrat a Internet, creat webs, digitalitzat les col·leccions, entrat a les xarxes socials. Ens espera encara més moviment? es preguntaran alguns. Doncs la resposta és un sí ben contundent. La societat canvia, els museus també ens hi hem d’adaptar si volem mantenir i captar usuaris, ja sigui presencials o virtuals.

Una visitant usant l’iPad a les sales durant explicacions de Nina Simon | Imatge d’aplicatiu per iPhone del Lacma (Los Angeles County Museum of Art) | Presentació aplicatiu sobre obres Botticelli dins Arte, Internet e New Media a Florència. Fotos: Conxa Rodà, 2010.

Els museus estan començant a utilitzar els dispositius mòbils per proveir d’informació als visitants, ampliar l’experiència de visita amb nous recursos visuals i multimèdia, estendre el coneixement, servir com a eina d’interpretació, afavorir la interacció, atendre públics específics, atraure nous usuaris, per diversificar, en fi, les possibilitats de connectar amb el museus. És molt interessant consultar l’estudi de gener d’aquest any Museums & Mobile Survey, que recull les valoracions de més de 700 professionals de museus sobre els objectius, reptes i futur de la interpretació mòbil. En parlarem en detall en un altre article.

‘Mòbil’ ja fa temps que ha deixat de ser referent només de telèfon, com bé explicava ara fa un any Heidi Cohen al blog a  Mobile Isn’t Just the Cell Phone Anymore. Els usuaris utilitzen cada cop més els múltiples dispositius mòbils per informar-se, entretenir-se, llegir, aprendre, comunicar-se via les xarxes socials, comprar. Apareixen nous usos, nous aparells i nous termes com m-commerce, m-publishing. Sobre aquests i molts altres conceptes es va parlar recentment a Barcelona al Mobile World Congress.

A banda de poder-hi veure algunes de les novetats i joguines tecnològiques que vénen -com la tauleta Samsung Galaxy que apareix per competir amb l’iPad (difícil, ara amb l’iPad2) o l’ smartphone de HTC que integra un botó Facebook “contextual” per compartir instantàniament allò que volguem sense que calgui obrir l’aplicatiu-, quines lliçons en podem treure de les conferències i seminaris del #mwc que siguin d’utilitat per als museus? Què hem de tenir present per a satisfer les necessitats / demandes dels nostres usuaris? Alguns apunts:

• les apps estan canviant la manera en què la gent interactua amb el contingut
• allò digital i mòbil ha d’ajudar a fer més que el que es pot fer en paper, ha d’aportar valor
• extreure tot el partit del multimèdia, que enriqueix tant el contingut ofert com l’experiència de l’usuari
• usar no només per difondre el nostre contingut, sinó per a implicar l’audiència
• oferir els continguts en tots els suports: llibertat d’elecció. El futur és en les multiplataformes (múltiples dispositius)
• facilitar el compartir
• presentar formats atractius, preus assequibles

Els aplicatius per a dispositius mòbils (apps) han d’aportar valor: de la mateixa manera que una web no pot ser un fullet traspassat a pantalla, les aplicacions mòbils han de ser alguna cosa més que l’adaptació de continguts web a format de pantalles petites. Han de ser pensats per a aquestes plataformes, han d’aportar un valor afegit. I com passa en el museu físic o en els nostres entorns virtuals, caldrà parar atenció a la diversitat de públic, atès que públics diferents utilitzen les apps de maneres diferents. Tot un  repte.  Un nou món per explorar i del qual existeixen ja molts bons exemples en l’àmbit de patrimoni arreu del món. Museus com el Louvre, British, Tate, Van Gogh, Brooklyn, MoMA o el Prado disposen d’aplicatius bé sobre el centre bé sobre exposicions temporals, que comentarem en un altre article d’aquest sèrie que comencem avui.

I sobre Picasso? Doncs esmentar-ne dos. La Kunsthaus de Zurich ha llançat l’aplicatiu cultY Picasso amb motiu de l’exposició feta per commemorar la realitzada allà  l’any 1932 i de la que Picasso va ser-ne el propi comissari. Podeu llegir-ne una detallada crítica  a 10 iPhone Apps for Current Exhibitions/2 (apartat 8).  I estem contents de dir que el Museu Picasso de Barcelona tot just estrenem el primer aplicatiu mòbil per iPhone i iPad. Està dedicat a les obres destacades de la col·lecció i es pot descarregar gratuïtament.

És un primer pas, ja que es tracta de fet d’una adaptació dels 39 highlights de la web. Per bé que em reafirmo a dir que l’òptim és desenvolupar aplicatius elaborats específicament per a les plataformes mòbils més que fer-ne adaptacions, tant per recursos econòmics com humans, ha estat una decisió pragmàtica. Començar així ens permet anar experimentant amb aquesta nova plataforma i posar a l’abast de manera relativament senzilla i ràpida els tresors de la col·lecció a nous públics. Futurs aplicatius que preparem aniran una mica més enllà. I anar fent: més i millor o, almenys, intentant que cada cop ho sigui més. Als qui pensin que és simplement per “estar a la última”, dir-los que sí, que també ens mou l’afany per la innovació –molt picassià;) -, però per sobre de tot el que ens impulsa és, com a les xarxes socials, ser allà on el públic hi és i estendre els continguts i la interacció a nous àmbits.

En articles successius presentarem les conclusions de dos estudis recents, el ja esmentat, Museums & Mobile Survey, i  The Rise of Apps Culture i analitzarem apps de museus del món.

Conxa Rodà
Coordinació de projectes

I vosaltres? Heu utilitzat algun app de museu? Què en penseu? Què us agradaria que oferissin?