Blog del Museu Picasso de Barcelona

Com fer els museus més participatius? Nina Simon dóna moltes claus al llibre “The Participatory Museum”

Per escalfar motors abans de la conferència que la Nina Simon farà al Museu Picasso dimecres 17 de novembre, us presentem una ressenya del seu llibre.

El concepte de participació del públic s’associa avui sobretot a la via oberta per les xarxes socials. I és cert, les xarxes socials faciliten una infinitat d’opcions per compartir, comentar, recomanar, co-crear, en definitiva, participar, d’una manera tan fàcil i ràpida que encara ens hi estem avesant. Però la idea de participació va molt més enllà de la web 2.0. El visitant, acostumat ja a poder ser actor i emissor en l’entorn virtual, ha de poder trobar, també en l’entorn físic dels museus, vies d’expressió i de participació.

Amb una rigorosa metodologia, la Nina Simon presenta a “The Participatory Museum” els diferents estadis participatius que els museus poden oferir. Idees, recomanacions de què fer i què no fer, multitud d’exemples de bones pràctiques de museus de tot el món, així com d’alguna fallida, conformen un llibre de capçalera per a la museografia actual.

Nina Simon

Cada museu, cada centre cultural, en funció de la tipologia dels seus fons i, sobretot, en harmonia amb la seva missió i objectius, hi pot trobar idees i propostes de valor. Algunes són molt senzilles, com el simple fet de demanar al visitant que expressi la seva opinió mitjançant un ordinador posat a disposició o gravant el seu missatge. Això, tot i ser relativament senzill d’aplicar, no és en absolut gens freqüent als nostres museus. Jo em demano, per què el que és ja un hàbit absolutament estès a Internet, no ho és encara en el museu físic? Si estem per la participació, per què l’oferim gairebé només en l’entorn virtual?

Il·lustració del llibre “The Participatory Museum”

Què és un museu participatiu?
L’autora defineix un centre cultural participatiu com un lloc on els visitants poden crear, compartir i interactuar al voltant d’un contingut (col·lecció).

La participació no és un fi en si mateix, sinó que és una estratègia. L’objectiu de les tècniques participatives és acomplir les expectatives dels visitants per una implicació activa i fer-ho de manera que projecti endavant la missió i els valors de la institució. La implementació de tècniques participatives desarticula idees fortament arrelades com que els museus no canvien mai i un cop visitats ja no hi ha motius per tornar-hi, o que la veu autoritzada del centre no és inclusiva de la percepció del visitant.

6 flaixos del llibre
El llibre és molt ric i en recomano vivament la lectura atenta. A tall d’aperitiu vegeu algunes de les reflexions i propostes:

  • Un museu o un centre cultural és una plataforma que proveeix oportunitats per a diverses experiències co-produïdes pels visitants.
  • Com més acostumada està la gent a un aprenentatge i a experiències participatius, més volen alguna cosa més que simplement “assistir” a institucions i actes culturals.
  • Una bona pràctica participativa no és només donar veu als visitants sinó desenvolupar experiències que siguin valuoses i interessants per a cadascú.
  • Si alguna proposta participativa no dóna els resultats que el museu espera, sovint no és per causa dels visitants, sinó per un mal disseny (entenent per disseny des de la idea a la realització).
  • Tres són els agents per als quals l’experiència ha de tenir interès, sentit, valor: els propis participants , és clar, el públic visitant no-participant i el museu.
  • Es necessari desplaçar el punt de mira, enfocar-lo en el visitant i fer-se algunes preguntes: Què vol el nostre públic? Què està disposat el museu a donar? Quins canvis organitzatius representa l’adopció de projectes participatius? Com avaluarem els resultats de les experiències participatives?

Portada del llibre “The Participatori Museum”

    Participació també als museus d’art
    És cert que la participació i l’experimentació són de més fàcil aplicació en museus de ciències o d’història, però també els museus d’art podem fer molt per propiciar experiències de visita de major qualitat.

    En paraules de l’autora: “Els principis idealistes de moltes institucions culturals –implicar els visitants amb el patrimoni, connectar-los amb noves idees, fomentar el pensament crític, donar suport a la creativitat- poden ser obtinguts a través de la pràctica participativa”. Això és molt aplicable, també, als museus d’art.

    El llibre ofereix bons exemples de la Tate, Brooklyn, Hirshhorn, Cantor Art Center, San Francisco Museum of Modern Art, Victoria and Albert, Rijksmuseum. Entre els casos de bones pràctiques és un orgull que hi sigui referenciada l’experiència participativa desenvolupada pel Museu Picasso amb Eina, Escola de Disseny i Art.

    Un exemple de llibre participatiu durant el procés d’escriptura
    El mateix procés d’escriptura de l’obra ha estat en si mateix un model de participació: l’autora, un cop va tenir un primer esborrany, va construir una wiki on professionals de museus d’arreu hem contribuït amb lectura crítica, comentaris i exemples.

    A la web, a més, s’encoratja als lectors a seguir aportant comentaris i idees que seran tinguts en compte en noves actualitzacions del text. Hi esteu tots convidats a dir-hi la vostra aquí als comentaris o a l’espai de discussió del llibre.

    El llibre es pot llegir online gratuïtament a www.participatorymuseum.org/read
    Vegeu altres visions del llibre

    Conxa Rodà
    Coordinació de Projectes

    Com a visitant: heu participat en alguna experiència participativa que vulgueu compartir?

    Si treballeu a un museu: heu implementat algun projecte participatiu al vostre centre?

    10 Comments
    • Ramon Sangüesa
      Novembre 6, 2010

      Nina’s book is extremely helpful. Her way of looking at participation from the 2.0 lens is also very interesting and has changed completely the way that museums should look at audiences.

      The ways of providing a platform for social interaction and dialogue that she illustrates are very inspiring and useful.

      One thing I am constantly asking myself after reading the book and sharing a nice conversation with Nina this summer in Santa Cruz is “what else”?

      In my view one should exploit other venues of user involvement as, for example, it is done in the design tradition. Co-creation with users is something more than creating dialogue and interaction (which is extremely valuable, don’t get me wrong!).

      This requires a framework that goes beyond the metaphors of 2.0 or that mixes them with the user-led design methods. Interestingly enough, this approach is mentioned in Nina’s book when she refers to the IDEO tradition. However IDEO design methods seem to me more “user-centric” than “user-led” or participatory design methods. Also, it is curious that the tradition of design in Barcelona is lacking of this approach.

      So there is a lot of things to be daring and go ahead. 🙂

      That’s what we have learned in several workshops with users and professional alike in co-designing activities, exhibitions and other museum-related formats.

      Keep track of this in:

      Lapuente, I., R. Sangüesa. “The Expolab Experience on Engaging Users in Exhibition CoDesign Online and Offline”. Accepted at the 11th International Conference on the Public Communication of Sience and Technology. New Delhi (India).

      And be prepared for more!

      All this said, thanks a lot for bringing Nina to Barcelona (and also David Bearm and Jennifer Trant)

    • Conxa Rodà
      Novembre 6, 2010

      Moltes gràcies, Ramon.sí q cal seguir la magnífica feina del CitiLab i dle projecte ExpoLab.
      Us esperem si podeu el 17 a les 12?30 al museu: amb les vostres aportacions el debat promet!

      Thank you, Ramon, the experiences of CitiLab and ExpoLab are certainly to be tracked. Our museums, in general, are far from reaching a true co-creation attitude. I like the distinction between user-centric and user-led: we need to be much more open and dare to give way and room for our users.
      Come the 17th to Nina’s talk, if you can, the debat promises to be alive!

    • Kippelboy
      Novembre 6, 2010

      La Nina, com a totes les bones històries, parla d’un fet petit i singular, els museus, per explicar un tema molt més gran, com és la societat participativa. És per això que el llibre enganxa.

      Una de les coses que més m’està agradant del llibre (encara hi estic) és el concepte mateix de participació. Fins ara no relacionava el simple fet de veure un vídeo del Youtube o fotos a Flickr amb participar. Sovint confonia participació amb proactivitat.

      Està clar que no només als museus, si no a la societat en general la tecnologia ha afavorit l’aparició de projectes col·laboratius i participatius (Ogov, viquipèdia, lipdubs massius…) fins fa molt poc temps impensables.

      Crec que els ciutadans estem aprenent a formar part de moltes converses on fins ara no havíem sigut convidats, i ens està agradant i molt. Els museus, i les institucions en general, tenen l’oportunitat d’explotar aquestes eines per poder explicar-se més enllà de les notes de premsa i les publicacions oficials, sovint massa fredes i llunyanes.

      Igual que últimament estic desvirtualitzant gent molt interessant que vaig conèixer a les xarxes socials, crec que és el moment de ”desvirtualitzar” les institucions, de tenir l’oportunitat de conèixer-les més enllà del taulell d’entrada o la bústia de suggeriments i veure que estan formades per equips humans.

    • J.G.
      Novembre 7, 2010

      os felicito, siempre es bueno que un blog tenga siempre un museo

    • Soledad Gómez Vílchez
      Novembre 7, 2010

      Muy interesante, ¡gracias por compartirlo!

    • Ramon Sangüesa
      Novembre 7, 2010

      Hola Conxa,

      Moltes gràcies per les teves paraules sobre Expolab.

      Nosaltres seguim la línia de treball en exposicions participatives i prototipat com a estratègia de codisseny cultural iniciada amb “De la contemplació a la participació i més enllà”. Ho fem fora de Citilab, a CoCreating Cultures, perquè creiem que és una plataforma millor i més flexible

      A més, el setembre vaig renunciar al meu càrrec de Director d’Innovació al Citilab per tenir més espai.
      Aquí tens el meu post de comiat del Citilab: http://bit.ly/cSyZ46

      Ara sóc a Nova York on treballem amb Irene Lapuente en diversos projectes d’innovació i cultura, entre d’altres institucions, amb museus.

      També estem organitzant en col.laboració amb Barcelona el grup de treball i mètodes que va sortir dels tallers de pràctiques culturals 2.0.

      No podrem estar a la conferència de la Nina i és una llàstima: vàrem poder parlar amb ella aquest estiu a Califòrnia, va ser un intercanvi interessant. Dona-li records!

      Al Gener, però, estarem a BCN unes setmanes i aprofitarem per fer la reunió presencial del grup.

      Una abraçada

      Ramon

    • SKIZO
      Novembre 8, 2010

      è
      com
      muita
      satisfação
      que
      descobri
      este
      blog
      voltarei mais vezes
      cumprimentos

    • Larraitz Mendizuri
      Novembre 9, 2010

      Felicidades a todo el equipo por poder contar con Nina. Nos encantaría poder asistir a la conferencia, poder escuchar y compartir experiencias, pero no va a poder ser… ¿Tenéis pensado documentarlo de alguna manera? ¿Se podrá seguir en streaming? Gracias y abrazos para todos.

    • Carmen Doral
      Novembre 9, 2010

      Gracias por habernos brindado la oportunidad de conocer el museo desde la perpectiva de su conservadora

    • Museu Picasso
      Novembre 9, 2010

      Gracias, Larraitz, y a todos por vuestro interés y las buenas aportaciones a la discusión.

      Para los q no podáis asistir: la conferencia se retransmitirá en directo por streaming desde la web del museo y posteriormente estarán accesibles el video y audio.

    Leave a Reply

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


    Captcha: *