Quan vaig començar a treballar al Museu Picasso, ara fa sis anys, estava entusiasmada amb la idea de poder editar els catàlegs que acompanyen les exposicions temporals. Però també tenia una aspiració molt particular, l’origen de la qual es remunta al 1984.

Portada del petit journal de l’exposició de Kandinsky del 1984

La tardor d’aquell any vaig veure a París una exposició sobre Kandinsky i em vaig comprar no el catàleg —amb la meva economia d’aleshores no podia ni mirar-me’l— sinó allò que els francesos anomenen petit journal. A mi, que el veia per primera vegada, em va semblar genial que algú s’hagués empescat aquell “invent” per als que no volíem oblidar-nos de l’experiència que havia significat visitar l’exposició i que no podíem comprar-nos el catàleg. Des d’aleshores, en sortir d’una temporal he desitjat moltes vegades trobar en els prestatges de la botiga del museu que la presentava alguna cosa similar a aquells fulls senzills però ben pensats que recollien l’esperit del que acabava de veure.

Ara, després de tants anys, aquest desig pot veure’s acomplert amb motiu de l’exposició “Picasso davant Degas”. El nostre museu s’ha decidit a crear una petita col·lecció que, sense imitar estrictament el model francès, permeti al públic que visiti algunes de les nostres exposicions temporals endur-se un bon resum dels continguts i les obres que ha vist a les sales. Hem triat, doncs, uns textos curts per a cada doble pàgina, acompanyats d’una selecció acurada de les peces més importants de la mostra i d’algunes cites procedents del catàleg que completen i arrodoneixen el conjunt. En el cas de Degas, hem volgut afegir la introducció que els dos comissaris van escriure pel catàleg, perquè es tracta d’un text molt suggerent i ben travat.

Quatre propostes de coberta

Un dels reptes era trobar-li un nom a la nova col·lecció. Però fer-ho no ha estat una tasca fàcil. Volíem un nom curt, sonor i que evoqués l’esperit de la publicació: la voluntat d’oferir un resum, un recull dels elements essencials de l’exposició. El dissenyador de la col·lecció, en Jason Ellams, ens va ajudar molt, perquè a més a més de portar-nos les primeres propostes ens va fer una llarga llista de termes anglesos que se li havien acudit. Finalment, hem batejat la col·lecció amb el nom d’Abstract, un dels que apareixien a la seva utilíssima llista.

A dalt: propostes d’interior 1 i 3 | A baix: proposta d’interior 2  (pàgines 1 i 2)

El disseny també ens amoïnava. Volíem que la publicació fos de dimensions no gaire grans, que tingués elegància i personalitat però que no fos estrident; que la lectura dels textos fos fàcil i que les pàgines respiressin un aire de simplicitat. Amb el dissenyador vàrem valorar diferents propostes de cobertes i també dues opcions per a la tripa. Crec que el resultat final respon bé als plantejaments de què partíem: el format és còmode, el paper que hem triat és càlid i ha donat una bona reproducció de les imatges i el sistema de relligat (volíem fugir de la grapa i l’encolat) li dóna un aire de novetat i de fragilitat que li escau.

Espero que aquesta nova col·lecció tingui una vida llarga i que el públic del museu la converteixi en un referent de les seves visites.

Marta Jové
Publicacions