Com fer arribar al públic la col·lecció del Museu Picasso més enllà del museu?  De diverses maneres, entre les quals: a través de la web, navegant per la col·lecció en línia o pels itineraris virtuals, mitjançant les xarxes socials o… amb exposicions itinerants que faciliten l’aproximació del públic als fons del museu. La tasca de posar en valor i fer accessible la col·lecció del museu va necessàriament més enllà del propi espai físic en què es troba. Per això, des dels departaments de Conservació, Restauració i Registre hem treballat en l’organització de la nostra primera exposició itinerant amb obra original.

Aquest mes de juny obre a la Casa Lis. Museu Art Nouveau i Art Deco de Salamanca l’exposició Tauromàquia. Pintures, dibuixos i gravats en la col·lecció del Museu Picasso de Barcelona. La mostra consta de 103 obres, que abasten des del 1892 fins 1970, que han estat disposades seguint criteris cronològics i temàtics.

La Casa Lis compta amb una sales dedicades únicament a exposicions temporals i, per aquesta exposició, s’ha fet un esforç addicional per augmentar-ne la seguretat i acondicionar-les amb la tecnologia més actual.

Posteriorment, l’exposició viatjarà per Europa.

Examinant l’estat de conservació del dibuix Croquis taurins (Barcelona 1900, MPB 110.412). Penjats a la paret alguns gravats dels anys 1930-1945.

Una de les restauradores del Museu Picasso redacta els informes de l’estat de conservació de les obres a la Casa Lis de Salamanca. La redacció d’informes de conservació a l’arribada i sortida d’una exposició és una pràctica habitual que permet constatar l’estat de l’obra i prevenir possibles alteracions.

Esquerra: Posant les cartel·les de les obres a la Casa Lis. S’ha posat una atenció especial als textos explicatius i a les cartel·les per proporcionar la informació necessària, al mateix temps que concisa.

Dreta: La comissària de l’exposició supervisa les cartel·les de la vitrina amb les matrius de les aiguatintes del llibre Tauromàquia o l’art de torejar. És la primera ocasió en què s’exposen fora del Museu Picasso les estampes i les matrius a la vegada.

Esquerra: En el procés de distribuir l’obra. El criteri seguit és el cronològic i, dins d’un mateix període, s’ha optat per les agrupacions temàtiques (la dona-torero, les places de bous, els picadors, els jocs) o per similituds estilístiques o tècniques (cartells, litografies, aiguaforts, aiguatintes).

Dreta: Preparant la vitrina per a les matrius de les aiguatintes de la Tauromaquia o l’art de torejar. La fragilitat de les planxes ha obligat a construir unes vitrines que garanteixin l’estabilitat de la humitat i la temperatura i que les matrius reposin sobre un material neutre.

Penjant els darrers gravats a les sales
d’exposició temporal de la Casa Lis.

Fotos: Bea Montoliu

Vídeo del muntatge de l’exposició itinerant a Salamanca.

Malén Gual
Conservadora i comissària de l’exposició