Un Picasso ja ancià confessava d’aquesta manera a Brassaï la causa per la qual molts dels seus personatges masculins retratats lluïen barba: «Sí, tots són barbuts, sabeu per què? Cada cop que dibuixo un home, penso sense voler en el meu pare. Per a mi, l’home és don José i així serà tota la meva vida… Duia barba… Tots els homes que dibuixo els veig si fa o no fa amb les seves faccions».
Picasso, Pablo, El pare de l’artista. Dibuix. Aquarel·la sobre paper. Barcelona, 1896, 25.5 x 17.8 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.331
José Ruiz Blasco (1838-1913) va ser pare, professor i mentor de Picasso i també model preferit del pintor en els anys de formació de l’artista. La figura vuitcentista d’aquell malagueny alt, ros, elegant i amb barba llarga tenia ben poc a veure amb el físic de Picasso, que s’assemblava més a la seva mare Maria, més menuda i morena. Però don José va ser protagonista de moltes obres del jove Picasso, un model que es prestava de bon grat a posar per a un fill amb un talent extraordinari. En el Museu conservem més d’una trentena d’obres en les quals apareix la imponent figura paternal de l’artista.
Don José va ser conscient ben aviat que la destresa artística del seu fill era fora del normal. Ho sabia encara amb més coneixement de causa perquè ell també era pintor i professor de dibuix i no va dubtar des del principi a guiar el seu fill en els primers passos com a artista. Però qui era, en realitat, José Ruiz?
Nascut en una família mig burgesa de Màlaga, José Ruiz va viure la seva joventut a la casa familiar, com el fill una mica bohemi. Mentre els seus germans milloraven de posició social, José era professor d’art i pintava coloms, que criava amb passió. És curiós com l’animal preferit de don José es convertiria un segle després en l’animal que Picasso popularitzaria com a símbol de la pau. Divertit, seductor i amant de la gresca durant la seva joventut, José Ruiz es va casar als 42 anys amb María Picasso, 17 anys més jove. A més de ser docent a l’Escola de Belles Arts de Màlaga, va aconseguir una feina com a conservador del museu municipal malagueny. La seva carrera com a pintor no li aportava, però, cap ingrés. Després que el museu tanqués el 1890, don José va ser traslladat com a professor a la Corunya.
Picasso, Pablo. Colomar. Pintura a l’oli. Oli sobre fusta. Corunya, la, 1894-1895, 9.9 x 15.3 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.131
Don José va acompanyar sempre l’evolució artística del jove Picasso. Entre les anècdotes que s’expliquen sobre aquesta tutela, destaca la que assegura que el nen acabava els quadres de coloms del pare pintant les potetes dels animals. A la Corunya, malgrat tenir una vida social activa, va acabar perdent la seva alegria habitual. No només s’enyorava del sol de Màlaga, és que a més a més, allà, se li va morir la filla Conchita de 8 anys.
Una altra de les llegendes que corren és que el fet que es demostrés tan aviat que Pablo tenia molt més talent que el pare, podria haver-ne provocat la gelosia. Segurament es devia sentir frustrat com a artista però això no vol dir que no donés suport al fill. Tot el contrari. A la Corunya don José va exposar dues vegades en uns cèntrics aparadors de la ciutat i va obtenir unes crítiques molt tèbies. En canvi, el seu joveníssim fill, que també va exposar-hi, va ser molt elogiat. És cert que aquest és el moment en què José Ruiz decideix «penjar» els pinzells. Com a gest simbòlic, regala el seu material pictòric a Pablo.
A Barcelona, on don José va ser traslladat per exercir de professor a la Llotja, va ser quan la tutela del pare va augmentar davant del talent de l’adolescent Pablo. En aquesta etapa, Picasso realitza nombrosos retrats del pare, entre ells, un en què se’l veu portant a la butxaca la revista il·lustrada literària francesa Gil Blas. El pare l’ajuda en la realització d’obres com Ciència i Caritat, en el qual fa de model, i llogant un estudi perquè Picasso pogués pintar. S’ha parlat també si la relació entre pare i fill era d’amor-odi però sembla ser que les diferències entre José Ruiz i Picasso obeïen simplement a una qüestió generacional, i més tenint en compte que hi havia més de 40 anys entre ells. José Ruiz va ser sempre un home del segle xix i Picasso, en canvi, ja va entrar al segle xx amb una mentalitat que s’avançava al futur.
Leave a Reply