El Blog

La custòdia del tresor. Una visió des del dret

Un col·loqui interessant

Aquest breu text l’he redactat per agrair al Museu Picasso de Barcelona i al seu equip de gestió, sota la direcció d’Emmanuel Guigon, la invitació que em van fer per a participar en el col·loqui que, amb el títol anterior, es va organitzar el darrer 3 de febrer en motiu de l’homenatge a Lola Ruíz Picasso, germana de Pablo Picasso, autor universal.

Aquest homenatge, como deia de forma recent Ángela Molina al diari El País, se suma al nou reconeixement dels museus i del mercat vers les dones del cercle de Picasso, com ara Dora Maar i Françoise Gillot.

Vaig participar en el col·loqui, en representació de Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos (VEGAP), l’entitat de gestió col·lectiva de drets de la propietat intel·lectual que des de fa 32 anys representa a l’Estat espanyol més de 120.000 artistes plàstics, gràfics i fotògrafs de 42 països diferents. Entre aquests artistes, hi trobem Pablo Picasso, gràcies a la representació en exclusiva que VEGAP porta a terme a l’Estat per encàrrec de Picasso Administration.

Tres organitzacions culturals

Aquestes tres organitzacions que esmentaré a continuació desenvolupen les seves activitats de forma complementaria per protegir el llegat de Pablo Picasso.

La Picasso Administration, que representa els hereus de Pablo Picasso i que té la seva seu a París, porta a terme una tasca fonamental per a protegir els drets d’autor, així com per mantenir el control de l’ús del nom, la imatge i l’obra de Pablo Picasso en el camp de la propietat intel·lectual, i també la seva protecció en el camp del dret de propietat industrial i dels drets de protecció de la personalitat.

Aquest organització, presidida per Claude Picasso, porta a terme una tasca fonamental arreu de tot el món per tal de protegir els drets i exercir els deures que implica l’herència del patrimoni.

Es tracta, com va dir la seva directora, Claudia Andrieu, en un fòrum celebrat a Madrid i organitzat per la VEGAP, l’any 2020, d’un exercici dels drets que mai no serà pacífic.

La defensa de l’herència ha estat rebuda pels hereus de Picasso com un regal i alhora com un deute amb l’autor.

La Picasso Administration porta a terme la seva funció de protecció amb una gestió dinàmica i amb una vocació de portar el patrimoni picassià cap a la modernitat.

En el cas del Museu Picasso de Barcelona, ens trobem davant d’una realitat que expressa, en ella mateixa, la dimensió social que té la protecció dels llegats.

El Museu es va constituir com a resultat de la iniciativa de Pablo Picasso mateix a la dècada dels seixanta del segle passat, des d’una decisió generosa, de gran valentia i compromís amb la ciutat de Barcelona, a la qual Pablo Picasso se sentia personalment vinculat de manera estreta.

Aquest Museu, que ha rebut diverses donacions particulars a més de la realitzada per Pablo Picasso mateix i que compta una col·lecció de 4.251 obres, és la col·lecció més completa que hi ha arreu del món de les obres de joventut de Pablo Picasso.

El treball de conservació, documentació i recerca que es realitza al Museu Picasso és de una importància cabdal per a la defensa i el manteniment del llegat, i la seva dimensió social és obvia. Ho és per al coneixement de l’art contemporani, del qual Pablo Picasso n’és una figura fonamental i central. Però ho és alhora per a la ciutat de Barcelona, per a Catalunya i per a l’Estat espanyol.

Aquesta protecció té un efecte doble, atès que, d’una banda, té efecte per a aquells que l’exerceixen de forma directa; per als hereus i per a aquells que porten a terme aquesta tasca al Museu; per al Museu mateix, que ateny la seva pròpia dimensió quan exerceix aquesta activitat protectora. I alhora, d’altra banda, el resultat d’aquesta activitat protectora beneficia la col·lectivitat, constitueix un benefici social. Aquest és el paradigma mateix de l’acció cultural. La cultura construeix un pont permanent entre l’individu i la societat. L’acció maièutica de la cultura té sempre repercussions de benefici social.

VEGAP, de la seva part, tanca el cercle tot oferint els seus serveis de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual per a protegir en l’àmbit l’Estat espanyol els drets d’autor de Pablo Picasso.

La visió des del Dret

Des del punt de vista jurídic, en el marc del dret espanyol, els llegats artístics s’engloben en dos grans camps: la Llei de propietat intel·lectual (RDL 1/1996 del 12 d’abril del TRLPI) i la Llei de protecció del patrimoni (Llei 16/1985 del 25 de juny).

Aquest breu text se centra en l’àmbit de la propietat intel·lectual i, en concret, en la normativa que afecta la protecció dels drets d’autor després de la defunció.

L’article 15 del TRLPI regula els supòsits de legitimació mortis causa i atribueix al legatari i, si no n’hi hagués, a l’hereu les facultats del Dret moral contingudes en els apartats 3r i 4t de l’article 14 del TRLPI.

Aquestes dues facultats representen les facultats essencials del Dret moral dels autors. Les facultats dels denominats Dret de paternitat de l’autor i Dret d’integritat de l’obra.

Atès el caràcter essencial d’aquestes facultats del Dret moral, es comprensible que el legislador hagi permès la seva transmissió mortis causa. La facultat d’exigir el reconeixement de la condició d’autor de l’obra i la facultat d’exigir el respecte a la integritat de la mateixa.

De la mateixa manera, l’article 15 del TRLPI estableix, per a aquells casos que atenyin obres no divulgades en la vida del autor i durant un termini de setanta anys des de la seva mort o declaració de defunció que tant el legatari com l’hereu puguin exercir el dret a decidir si l’obra ha de ser divulgada i en quina forma.

Tot això sense perjudici d’allò que estableix l’article 40 del TRLPI, que estableix, en tutela del dret d’accés a la cultura, que si en el moment de defunció de l’autor els seus drethavents exercissin el seu dret a no divulgar l’obra, en condicions que vulnerin allò que disposa l’article 44 de la Constitució, el jutge podrà ordenar les mesures que consideri adequades a petició de l’Estat, les comunitats autònomes, les corporacions locals, així com les institucions públiques de caràcter cultural o qualsevol persona que hi tingui interès legítim.

L’article 44 de la Constitució espanyola determina que els poders públics han de promoure i tutelar l’accés a la cultura a la qual tots tenim dret, així com a promoure la ciència i la recerca científica i tècnica en benefici de l’interès general.

Dins del marc que regula l’activitat dels hereus i legataris en l’àmbit de la propietat intel·lectual de la qual són drethavents, és important conèixer fins quan poden exercir aquesta activitat de tutela i protecció dels drets morals, així com l’exercici dels drets patrimonials que han rebut de l’autor causahavent.

En aquest sentit l’article 41 del TRLPI estableix que l’extinció dels drets d’explotació de les obres determinarà el seu pas al domini públic, per la qual cosa podran ser utilitzades per qualsevol persona, sempre i quan es respecti l’autoria i la integritat de l’obra en el termes que preveuen els apartats 3r i 4t de l’article 14 que ja hem esmentat anteriorment.

L’extinció dels drets d’autor es produeix, a efectes del Dret espanyol, pel transcurs del temps. D’acord amb allò establert en l’article 26 del TRLPI, els drets d’explotació de l’obra duren tota la vida de l’autor i setanta anys després del seu finament. Aquesta determinació és el resultat de l’aplicació en el Dret espanyol de la Directiva de duració (Directiva 93/98/CEE de 29 de octubre de 1993 d’harmonització del termini de protecció.

A banda de tot allò esmentat anteriorment, cal tenir en compte que la Disposició transitòria primera en el seu segon apartat de la Llei de propietat intel·lectual de l’any 1987 (Llei 22/1987 de l’11 de novembre), estableix que: «Els drets d’explotació de les obres creades per autors finats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei tindran la durada prevista en la legislació anterior».

La legislació anterior fins a la entrada en vigor de la Llei de l’any 1987 era la Llei de la propietat intel·lectual de 10 de gener de 1879, l’article 6è de la qual estableix: «La propietat intel·lectual correspon als autors durant la seva vida i es transmet als seus hereus testamentaris o legataris durant el termini de vuitanta anys».

Pablo Picasso va finar a Mougins (Provença) el dia 8 de abril de l’any 1973. Tenint en compte que, d’acord amb allò que estipula l’article 30 del TRLPI, el còmput del termini de protecció ha de ser realitzat des del dia 1 de gener de l’any següent a l’any de la defunció i, tenint en compte que el termini de protecció per als autors finats abans de l’entrada en vigor de la Llei de propietat intel·lectual espanyola de l’any 1987 es de vuitanta anys, en virtut de la Disposició transitòria primera de la Llei esmentada, el termini de protecció dels drets patrimonials d’autor de Pablo Picasso s’extingiran el dia 31 de desembre de l’any 2054, alhora que romandran en vigor els drets de paternitat i d’integritat de l’obra per al seu exercici per part dels seus drethavents.

Les obres de Pablo Picasso entraran en domini públic l’1 de gener de l’any 2055. L’article 41 del TRLPI, que regula les condicions per a l’ús de les obres en domini públic, estableix que les obres de domini públic podran ser usades per qualsevol persona sempre i quan se’n respecti l’autoria i la integritat en els termes que preveuen els apartats 3r i 4t de l’article 14 del TRLPI.

L’activitat de protecció d’un llegat constitueix una tasca que transcendeix l’interès del legatari i que afecta el bé comú. En aquest sentit, el legatari d’un patrimoni material i immaterial rebut d’un autor es constitueix, en certa mesura, en el mandatari de l’autor amb l’encàrrec de protegir els elements materials i immaterials del patrimoni, així que adquireix una responsabilitat davant de la societat que hauria de ser reconeguda per la societat mateixa de manera agraïda.

L’Estat i les administracions públiques no poden ser alienes a aquest reconeixement i hauran de contribuir, en la mesura del que sigui possible, a ajudar el legatari a realitzar aquesta tasca en l’exercici del mandat constitucional de l’esmentat article 44 de la Constitució per tal de garantir la promoció i la tutela del lliure accés a la cultura a la qual tots tenim dret.

Sessió de “La custòdia del tresor. Una visió des del dret”

Javier Gutiérrez Vicén. Director general de VEGAP