Picasso i Barcelona. 125 anys d’unió

Al setembre de l’any que acabem de deixar enrere es van complir 125 anys de l’arribada de Picasso a Barcelona. 125 anys del punt d’arrencada d’una relació que s’ha anat consolidant amb els anys i persisteix en l’actualitat per a perllongar-se en el futur.

A finals de setembre de 1895, va arribar a Barcelona, a bord del vaixell de càrrega Cabo Roca, una família malaguenya, els Ruiz-Picasso, formada pel matrimoni, Don José i Doña Maria, i dos fills, Pablo i Lola. Don José, professor de l’Escola de Belles Arts da Guarda de la Corunya, havia aconseguit fer una permuta amb el professor gallec Román Navarro Garcia destinat a l’Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona, i per això la família es traslladava a aquesta ciutat.

Pablo, que aleshores tenia catorze anys, es va matricular a la mateixa escola en què ensenyava el seu pare per a continuar els estudis acadèmics de Belles Arts, encetats a la Corunya. Volia ser artista. En pocs anys, passarà de ser un jove aprenent d’artista a entrar a formar part de l’avantguarda artística catalana. En pocs anys consolidarà un grup d’amics sòlid, alguns dels quals l’acompanyaran al llarg de la seva vida.

 Port de Barcelona Barcelona, 1895-1896

Pablo Picasso. Port de Barcelona. Barcelona, 1895-1896.Oli sobre fusta. 17,8 x 12,5 cm. Donació, Picasso, Pablo Ruiz, 1970. MPB110201
Port de Barcelona Barcelona, 1895-1896Pablo Picasso, Terrat de les Cases d’En Xifré. Barcelona, 1895. Oli sobre fusta. 10 x 15,4 cm. Donació, Pablo Picasso, 1970. MPB 110.172

Així, Pablo Ruiz Picasso es va convertir en Pablo Picasso, el seu nom artístic. Una signatura que ja l’acompanyà a París, l’abril de 1904, on s’instal·là per aconseguir la seva fita de ser un artista de referència. No trigarà gaire temps a aconseguir-ho i a liderar l’avantguarda artística del moment.

L’any 1904 es clou una primera etapa de la relació de Picasso amb Barcelona, un vincle que, malgrat la seva marxa de la ciutat, no s’interromp. L’artista deixà a Barcelona la família i els amics que el mantindran sempre informat de tot el que passava a la ciutat comtal.

1906, 1909, 1913, 1917… i fins al 1934, Picasso visità la ciutat. Cada vegada que tornava a Barcelona, a més de amb família, es veia amb els amics amb els quals compartia les novetats del moment. I així, any rere any, de manera sostinguda el lligam amb la ciutat es va mantenir fins arribar a finals de la dècada dels anys cinquanta. En el decurs d’aquests anys, el cercle d’amics de Picasso s’enfortí amb l’arribada de nous amics que venien de Barcelona.

A les darreries dels cinquanta, la relació de Picasso amb Barcelona prengué una embranzida determinant; s’encetà aleshores una nova etapa que va marcar el futur d’aquesta unió.

En aquella època, Jaume Sabartés, secretari i amic incondicional de Picasso, va decidir donar la seva important col·lecció d’obres, que li havia anat regalant l’artista mateix, a la ciutat de Barcelona. Es tractava d’un fons considerable, que unit a les col·leccions d’obres de l’artista que hi havia en els museus municipals, va fer albirar la possibilitat de crear un museu monogràfic dedicat a Picasso.

Un grup de persones de la societat civil barcelonina, entre els quals hi havia alguns dels grans amics de l’artista, i de professionals de l’Ajuntament de Barcelona mateix començaren a treballar amb la viabilitat del projecte. La bona recepció de l’alcalde de Barcelona de l’època, en Porcioles, va provocar que el tema fos tractat en el Ple de l’Ajuntament de Barcelona del dia 27 de juliol de 1960. En aquest Ple s’aprovà la creació d’un «Museo Picasso» [sic]. L’acta del Ple també especifica la seva ubicació. S’escollí el palau d’origen medieval, Berenguer d’Aguilar, del carrer de Montcada; carrer emblemàtic que desemboca davant de l’església de Santa Maria del Mar i és proper als primers domicilis de la família Ruiz-Picasso a Barcelona.

Visita d’obres de Jaume Sabartés durant la rehabilitació del palau Berenguer d’Aguilar Barcelona, c. 1961-1962

Visita d’obres de Jaume Sabartés durant la rehabilitació del palau Berenguer d’Aguilar. Barcelona, c. 1961-1962. Fotografia: autoria desconeguda. Museu Picasso, Barcelona. Fons Jaume Sabartés
El palau Berenguer d’Aguilar durant les obres de rehabilitació Barcelona, c. 1960-1962El palau Berenguer d’Aguilar durant les obres de rehabilitació. Barcelona, c. 1960-1962. Fotografia: autoria desconeguda. Museu Picasso, Barcelona. Fons Jaume Sabartés

El nou centre va obrir les seves portes el dia 9 de març de 1963. Picasso ja tenia un museu a Barcelona! Era el primer museu monogràfic dedicat a l’artista, creat amb la seva complicitat. Per qüestions polítiques s’obrí amb el nom de Col·lecció Sabartés. Recordem que Picasso va donar suport al govern de la Segona República espanyola durant la Guerra Civil. Sempre va manifestar la seva oposició al general Franco. La crítica reiterada al règim franquista li valgué el rebuig dels acòlits a la dictadura.

Picasso s’encarregà d’anar incrementant les col·leccions del museu barceloní amb la donació de 1968, primer, i amb la gran donació de 1970, després, entre d’altres. Aquestes donacions configuraran la personalitat de la institució com el museu més important del món dels períodes de formació de l’artista i en un dels més importants d’obra gràfica de l’artista, a més de ser l’únic que aixopluga la única de les grans sèries interpretatives conservada sencera en un museu: la sèrie de Las Meninas.

La creació del Museu Picasso segellà la relació de Picasso amb la ciutat i de Barcelona amb l’artista, un binomi indissoluble que enguany compleix 125 anys.

Claustre Rafart Planas

 

CONTINGUTS RELACIONATS

Web de «Picasso. Els quaderns»  

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *