Simposi internacional “Al voltant de Picasso”. Un cas sobre la neteja de superfícies pintades sensibles

El simposi internacional “Al voltant de Picasso: aproximació a la relació entre materials i mecanismes de degradació”, que es va celebrar al Museu Picasso l’any 2018, va ser un fòrum multidisciplinari gràcies a la generosa complicitat d’especialistes de diverses institucions museístiques, universitàries i del camp privat, coordinats pel departament de Conservació preventiva i restauració del Museu.

En tant que museu monogràfic de Pablo Picasso és la nostra responsabilitat crear vies de diàleg que connectin la investigació rigorosa i la difusió de l’obra de l’artista. Des de les nostres plataformes, oferim la publicació de Pierre Antoine Héritier, un dels ponents que va presentar un interesant cas d’estudi. La proposta ofereix estudiar l’impacte real de la neteja per a superfícies pictòriques sensibles com les de Picasso de l’ultima època , amb un exemple de pintura olioresinosa sobre fusta de 1968.

Reyes Jiménez

Estudi comparatiu dels efectes de les neteges tradicional i innovadora de superfícies pintades sensibles: el fregament amb hisop de cotó i el sistema combinat de microaspiració i dispensació de líquid

Pierre-Antoine HERITIER

Cap del taller HERITIER SàRL i conservador

Contacte per correu electrònic: pamfheritier@bluewin.ch

RESUM

Com es poden conservar les superfícies sensibles a la lixiviació i al brunyiment quan se sotmeten a tractaments de neteja amb solucions aquoses? Com es poden treure taques i conservar la superfície pintada original? Aquest estudi valora els efectes del mètode tradicional del fregament amb hisop de cotó i els d’emprar un sistema de microaspiració i dispensació de líquid simultànies (MALD). Mitjançant diferents tècniques d’anàlisi, inclosos els mesuraments de color i brillantor, UV-Vis, IR i escaneig 3D, entre d’altres, aquest estudi exposa les conseqüències del fregament excessiu en la percepció de la superfície pintada, així com l’eficiència de la tecnologia MALD.

1. Introducció a algunes qüestions que influeixen en l’aspecte de les superfícies pintades

En els darrers anys s’ha fet una investigació significativa de la conservació de pintures per tal d’analitzar tècniques de neteja i materials aplicats a superfícies pintades que es mostrin vulnerables al brunyiment i sensibles a la lixiviació. Així, recentment s’han pogut atribuir aquestes característiques superficials a l’ús de pintures comercials com ara Ripolin, o a una combinació de pintura oleoresinosa i pintura a l’oli [1]. Uns efectes que es poden observar en la figura 1, la qual mostra un detall del Buste de Mousquetaire (1968) de Picasso, fet a base de diverses capes de pintura superposades damunt d’un tauló de fusta reutilitzat i revestit d’una pel·lícula de pintura mat i marró, la qual pot haver contribuït a crear aquesta superfície pintada especialment vellutada i vulnerable.

Pablo Picasso, Buste de mousquetaire, 1968. a) Vista general
Macintosh HD:Users:pierre-antoineheritier:Documents:photo réduite:PA-HERITIER-Fig.-INTRO-1.-...tif

Fig. 1 (a, b) Pablo Picasso, Buste de mousquetaire, 1968. a) Vista general; b) detall.Cortesia: Qoqa ©, Succession Picasso / 2018, ProLitteris, Zuric.

 

1.1. Superfícies pintades irregulars: sinèresi

Les diverses tècniques emprades per Picasso i l’aspecte òptic que en resulta (per exemple, opacitat, alternança de lluentor o llustre, etc.) són inherents a cada quadre i els fan a tots extremadament sensibles a l’efecte allisador de la neteja amb hisops de cotó.

Un altre fenomen que s’observa als quadres de Picasso és la sinèresi (fig. 2), consistent en l’encongiment que la xarxa de polímers experimenta durant l’assecat i en el fet que els dissolvents i alguns constituents de la pintura són expulsats a la superfície [2, 3] Aquest fenomen d’exsudació té un paper destacat en la llisor i en l’aspecte final de la superfície pintada, atès que en modifica les qualitats òptiques i l’opacitat. Un cop té lloc, el fenomen de la sinèresi es desenvolupa amb una relativa rapidesa i esdevé un tret inherent del quadre.

El fenomen de la sinèresi és particularment perceptible en pintures gliceroftàliques (com ara Ripolin) o, per exemple, en olis assecants polimeritzats, com ara els olis estandolitzats. També acostuma a donar-se aquest cas quan s’hi ha afegit cera [4-7]. No es tracta, però, d’un efecte regular, sinó que varia depenent de la formulació de la pintura (que el fabricant pot canviar en qualsevol moment) i de com la mescla i aplica l’artista.

Fig. 2 (a, b). Sinèresi humida observada en dues llaunes de pintura Ripolin.

Un bon exemple d’una formulació que experimenta modificacions és la mostra de carta de color produïda per Ripolin per al Gris Perle Foncé núm. 10 (fig. 3). Les cartes de color no solen portar data [8]. En aquest cas es pot observar que les mostres varien considerablement, ja que presenten diferents graus d’oxidació, fragilitat i clivelles. Els canvis de color suggereixen diferents composicions de pintura.

Macintosh HD:Users:pierre-antoineheritier:Documents:photo réduite:PA-HERITIER-Fig.1.2...tif
Fig. 3 Corbes hiperespectrals de mostres de cartes de color de Ripolin, de diferents lots de Gris Perle Foncé núm. 10.

1.2. El concepte de pruïnositat

En els darrers anys, l’examen de diversos quadres de Picasso han revelat que aquells que mai s’han netejat encara conserven intacte aquest aspecte vellutat tan particular. Un tret que dona un valor històric afegit a l’obra, ja que és la millor prova que no s’ha tocat mai. Dissortadament, això no passa amb les obres de Picasso dels anys cinquanta i setanta, l’aspecte vellutat de les quals sol haver-se corroït o fins i tot eliminat per efecte d’antics tractaments de neteja de la superfície.

En aquest article, el terme biològic pruïnositat es fa servir per descriure l’efecte òptic que s’observa en algunes superfícies pintades que presenten «una cobertura amb aspecte de gebre o de pols sobre una superfície»[1] (fig. 4) i que recorda a la lluentor que de vegades s’observa a la pell de les prunes (fig. 5). En realitat, Jan W. Gooch ja l’havia emprat en l’expressió pruinosity blushing referida a capes de pintura lacada i definida a la seva enciclopèdia dels polímers com «una opalescència lletosa que de vegades es desenvolupa quan una pel·lícula de laca s’asseca, i es deu a la deposició d’humitat procedent de l’aire i/o a la precipitació d’un o més dels constituents sòlids de la laca; normalment es limita a laques que s’assequen tan sols per evaporació del dissolvent» [9].

Efectes vellutats i lluents sobre una superfície pintada.Fig. 4. Efectes vellutats i lluents sobre una superfície pintada.

Fig. 5 Diferència de color en mesuraments de diferents taques fets a la pell d’una pruna, a causa de la lluentor.

 

1.3. Els efectes de la humitat en les superfícies pintades

Més enllà dels problemes del brunyiment i altres canvis irreversibles en la morfologia superficial de la pel·lícula de pintura deguts a l’acció mecànica, algunes reaccions químiques també poden contribuir a modificar l’aspecte de la pel·lícula de pintura. Per exemple, una hidròlisi severa pot donar com a resultat que la pel·lícula de pintura es corrugui com a conseqüència de la migració de partícules de pigment per capil·laritat deguda a la penetració vertical de l’aigua a l’interior de les capes o a la propagació horitzontal [10]. A més, el fenomen de l’oxidació por comportar canvis importants en la polaritat i incrementar la fragilitat mecànica de la pel·lícula de pintura [11]. En funció dels materials utilitzats, el risc potencial de danys canviarà amb el temps. Aquesta sensibilitat també poden incrementar-la l’especificitat de la pel·lícula de pintura, que té un paper important en la resposta de les superfícies pintades a l’acció de la solució netejadora. D’acord amb això, com més petit sigui el pigment, més gran serà la seva superfície específica, tenint en compte que la seva reactivitat química és proporcional a la seva superfície específica [12,13] (Roche 2003; Perego 2015).[2] Per acabar, l’ús de la humitat en tractaments de neteja aquosos pot comportar greus pressions per al teixit i contribuir a deformacions dins del pla (formació de clivelles) i fora del pla (butllofes) [14].

1.4. Els efectes dels surfactants en les superfícies pintades

L’ús de surfactants continua sent una pràctica habitual en els tractaments de neteja. Tal com mostren les investigacions, els surfactants poden quedar retinguts a la superfície i així modificar l’índex refractiu de les pel·lícules de pintura, a més de les seves característiques físiques, cosa que altera la percepció del color de la superfície pintada d’una manera similar a com la refracció del blau iridescent d’una ala de papallona canvia degut a la presència de dissolvent (fig. 5).

La simple modificació de l’índex refractiu de l’àrea (n=1) a n=1,36 (amb acetona) modifica l’aspecte visual. L’ interferential blue es torna verd. Si hi afegim un líquid (toluè) amb un índex refractiu n=1,48 (proper a l’índex refractiu del quitina, que és de n=1,57), els colors creats per refracció són modificats i apareix el quitina [19]. La figura 5 il·lustra aquest efecte en una ala de papallona.

Fig. 5. Canvi de l’índex de refracció en una ala de papallona.

 

1.5. Superfícies hidrofòbiques

Algunes superfícies modernes i contemporànies són mats, de vegades a causa d’un diluent aglutinador escàs. En altres casos són extremadament sensibles a la humitat, com explicàvem més amunt, però en algunes ocasions poden ser extremadament hidrofòbiques. De nou ens remetrem a la natura per trobar una sensació molt precisa de la textura superficial i l’aspecte d’aquestes superfícies pintades hidrofòbiques, les quals ens recorden al lotus. Els lotus presenten unes pues micromètriques cobertes per uns pèls cerosos nanomètrics; és el que es coneix com una estructura «d’efecte faquir». Tals superfícies representen tot un repte per als tractaments de neteja superficial (fig. 6 a, b).

 Fig. 6 (a-b) a) Una gota d’aigua damunt d’una ala de papallona. b) Superfície hidrofòbica del lotus.

 

En el cas de les superfícies hidrofòbiques, el fregament excessiu durant la neteja pot causar danys irreversibles en forma de compactació o micropèrdues de la pel·lícula de pintura, així com modificacions mecàniques de l’índex refractiu. A més, pot derivar en el brunyiment mecànic de la superfície pintada. El brunyiment és conseqüència de la microabrasió que genera fragmentació i distorsió del material, degut a l’aplanament de les aspreses. Aquest rebregament fa que la superfície adquireixi diverses cares lineals i paral·leles i domini una zona brillant amb reflexió especular [15].

2. Estudi experimental. Mètodes i materials

2.1. Preparació de mostres

En aquest estudi s’han fet servir dos tipus de mostres. D’una banda, els mesuraments òptics es van realitzar en un quadre sobre llenç que presentava una pintura oleo-resinosa mesclada amb oli i adquirida de segona mà (vegeu la fig. 13), amb una aparença que simulava la del Buste de mousquetaire de Picasso. D’una altra, es van fer diferents proves en diverses mostres representatives de pintura feta per encàrrec, consistents en plafons comercials d’MDF amb una capa de pintura mat no absorbent (d’un gruix mig d’entre 35 µm i 40 µm) feta amb pigments lligats amb una resina de poliuretà per simular una superfície sensible sobre una base alquídica prima (d’un gruix de 5 µm; vegeu la taula 1). A continuació es van cobrir lleument les mostres amb brutícia artificial feta amb extracte de Cassel i aplicada uniformement amb esprai.

Taula 1. Sèrie de mostres representatives fetes per encàrrec

REFERÈNCIA

DESCRIPCIÓ

PB27+PW6 Blau de Prússia + blanc tità
PG18 Verd veronès
PR108+PW6 Vermell cadmi fosc + blanc tità

2.2. Procediment de neteja

Per tal de determinar l’impacte de la neteja de la superfície en la morfologia de les pel·lícules de pintura, es va dur a terme un estudi comparatiu fent servir les turundes de cotó i el sistema MALD.[3] A la figura 7 [16-18] es poden veure els components del sistema MALD. L’objectiu de comparar aquests dos mètodes de neteja era determinar les conseqüències que comporten els efectes conjunts de la humitat i de l’acció mecànica sobre una superfície pintada, quant als canvis colorimètrics experimentats en alterar-se la brillantor i l’opacitat de la pel·lícula de pintura.

Components del sistema MALDFig. 7. (a, b) Components del sistema MALD.

El sistema MALD utilitza un interessant dispositiu per dur a terme la neteja aquosa de superfícies pintades, sobretot, les hidrofíliques, que solen presentar un caràcter intermitent polar/no polar i que tendeixen a ser extremadament reactives a la humitat. MALD permet l’acció simultània d’un sistema de microsucció i de l’aplicació controlada d’una solució netejadora amb uns pinzells amb pèls o fibres que s’escullen en funció de la seva blanesa i del seu coeficient de fregament. D’aquesta manera es redueix el perill de modificacions en la superfície. El sistema MALD també permet trencar les gotes de la solució netejadora i repartir-les d’una manera més eficient que no pas quan s’apliquen amb hisop de cotó, i sense els riscos que aquesta comporta. Actuar físicament sobre les forces de tensió superficial facilita la humidificació. A més, l’acció dels pinzells amb punta dispensadora permet reduir l’angle de contacte cinètic amb més efectivitat que un hisop de cotó. Per tant, s’incrementa el valor de la taxa d’humidificació. D’altra banda, aquest tipus d’eines, amb les diferents alternatives que ofereixen, permet ajustar la naturalesa de les fibres, la seva blanesa i la seva col·locació durant les intervencions. Aquesta capacitat fa que la neteja sigui més eficient. Com a conseqüència, es pot escurçar el contacte entre el líquid i la superfície. La durada de l’operació encara es redueix més pel fet que la solució netejadora i la brutícia són xuclades gairebé simultàniament. Evidentment, primer de tot cal comprovar la seguretat de les solucions netejadores (pH i conductivitat), abans d’utilitzar-les en les superfícies pintades (fig. 8).

Macintosh HD:Users:pierre-antoineheritier:Documents:photo réduite:PA-HERITIER-Fig.3.2...tif
Fig. 8 (a, b) Comparació de les accions de l’hisop de cotó i de diverses puntes de pinzell dispensadores.

 

2.3. Descripció de l’equipament

En aquesta investigació s’han implementat diverses tècniques d’anàlisi:

  • Anàlisi amb longituds d’ones diverses de llums monocromàtiques (fonts de llum forense): UV a 365 nm, i també a 400 nm, 455 nm, 505 nm, 530 nm, 590 nm i 625 nm: per detectar les àrees brunyides.
  • Fotografia infraroja a 1.000 nm amb una il·luminació tangencial: per detectar canvis del material a la superfície.
  • Control amb mesurador de brillantor i microfotografia (a angles de 20°, 60° i 85°)[4] (dispositius HG268 i UBS endoscopi MS100): abans i després de la neteja a 13 zones diferents per cada mostra il·luminada amb il·luminació retrodifosa.
  • Tests de luminància[5] (dispositiu mesurador de luminància TES137). Quantificació en Candela per m2 de variació de luminància abans i després de la neteja de mostres il·luminades amb un angle fix (de 40°)[6] amb una llum col·limada forta.
  • Mesuraments del color (dispositius mesuradors del color TES135A i Colorcatch Nano) abans i després de la neteja a 13 zones diferents per cada mostra. El coeficient ΔE00 (CIE) indica les diferències entre els dos estats colorimètrics. Hem fet servir aquesta eina per mesurar l’eficiència netejadora de tots dos mètodes.
  • Visió hiperespectral amb Specim IQ camera: per obtenir un cub de dades amb imatges d’una mida de 2,7 nm d’espectres molt ajustats, en un ventall de longituds d’ona d’entre 400 nm i 1.000 nm. Una exposició exhaustiva de mostres ha permès quantificar els valors hiperespectrals d’àrees netejades.
  • Microfotografies fetes amb Dino-lite AM7013MZT.
  • Es va fer un escaneig 3D amb una càmera 3D amb absorció d’alta resolució (3,5 mil milions de píxels/m2) que va permetre inspeccionar la rugositat de la superfície pintada i els seus canvis potencials.

3. Resultats i reflexió. Determinació dels efectes de la neteja

En aquesta investigació, la comprovació quantitativa i qualitativa dels efectes brunyidors dels dos mètodes de neteja es va realitzar en 38 mostres representatives fetes per encàrrec (fig. 9), a fi de determinar l’eficiència netejadora i l’abast de la interacció amb la superfície pintada.

Fig. 9. Vista general de tots els plafons estudiats.

La figura 10 mostra la matriu de la neteja realitzada en una selecció de mostres representatives fetes a mida, així com els efectes del fregament amb hisop i de l’ús del sistema MALD.

Fig. 10. Matriu de neteja en mostres representatives fetes per encàrrec (PB27+PW6, PG108 i PR108+PW6) que mostra els efecte del fregament amb hisop i del sistema MALD.

Amb aquest propòsit, cada mostra es va documentar sotmesa a 16 condicions diferents, inclosos els mesuraments de color i lluentor, a més de l’hiperespectral i l’escaneig 3D, per tal de documentar els canvis en la textura superficial de les diferents superfícies pintades testades. Els mesuraments sempre es van fer abans que les mostres s’embrutessin i després d’haver-les netejat tant amb l’hisop de cotó com amb el sistema MALD. Tenint en compte la magnitud d’aquest estudi, en aquest article tan sols es mostren els resultats corresponents a les mostres representatives amb ref. PB27+PW6, PG18 i PR108+PW6.

Quan la difracció canvia, la percepció del color queda afectada seriosament i això provoca modificacions en la reflexió i la luminància i condueix a un canvi cromàtic important. A fi de mesurar l’impacte d’una neteja excessiva en l’aspecte de la superfície pintada, es van prendre mesures de la luminància, la brillantor i el color abans i després de la neteja amb un hisop de cotó, tant per al quadre de prova com per a les mostres representatives. Els resultats corresponents a la luminància van mostrat un increment de la resplendor (qualitat especular) en totes les mostres netejades amb hisop de cotó, fos quina fos la seva composició. Els mesuraments del color van proporcionar una indicació de l’eficiència de la neteja. Mentre que els valors ΔE00 elevats es poden associar amb un increment de la resplendor més significatiu degut al brunyiment, un valor E00 baix és indicatiu de l’eficiència de la neteja, atès que la diferència entre el mesurament fet abans i després que s’embruti és mínima, prop de 0. Per acabar, es va detectar un increment de la brillantor en les mostres subjectes a fregament amb hisop de cotó, fet que evidencia l’efecte de brunyiment que té en les mostres. A les figures 11, 12 i 13 s’observen els mesuraments de la luminància, el color i la brillantor per a una selecció de mostres representatives després d’una neteja amb hisop de cotó i amb el sistema MALD.

Mesuraments de luminància, color i brillantor per a una mostra representativa PR27+PW6 després de neteges per fregament amb cotó i amb el sistema MALDFig. 11. Mesuraments de luminància, color i brillantor per a una mostra representativa PR27+PW6 després de neteges per fregament amb cotó i amb el sistema MALD.
Mesuraments de luminància, color i brillantor per a una mostra representativa PG18 després de neteges per fregament amb cotó i amb el sistema MALDFig. 12. Mesuraments de luminància, color i brillantor per a una mostra representativa PG18 després de neteges per fregament amb cotó i amb el sistema MALD.
Mesuraments de luminància, color i brillantor per a una mostra representativa PR108+PW6 després de neteges per fregament amb cotó i amb el sistema MALDFig. 13 Mesuraments de luminància, color i brillantor per a una mostra representativa PR108+PW6 després de neteges per fregament amb cotó i amb el sistema MALD.

A les figures 11, 12 i 13 s’observen els mesurament fets en cadascuna de les tres mostres de color diferents i en 3 de les 13 àrees de comprovació; hi destaquen un increment de la luminància i, amb més claredat encara, un increment de la resplendor causat per l’efecte de brunyiment. En ser especialment mats, era gairebé impossible evitar aquest efecte en les mostres, cosa molt evident en tots dos tipus de neteja. Aquesta diferència és fins i tot més visible, i especialment greu, quan es fa servir la tècnica de l’hisop de cotó, com s’observa a la figura 13.

Els mesuraments del color també van evidenciar les diferències en la neteja assolida per cadascun dels mètodes. Primer es va veure que el valor ΔE00 sol ser inferior a 5 (un valor inferior a 5 indica que les diferències visuals entre les superfícies, abans i després, gairebé passen desapercebudes a ull nu). Això demostrava que quedava molt poca brutícia artificial (o fins i tot cap ni una) en la superfície netejada. També suggereix que una neteja eficient però moderada donarà valors propers a 5, mentre que una neteja amb tendència a la lixiviació o a l’extracció estarà prop de 0. I és que, com que els mesuraments es van fer abans d’embrutar i després de netejar, un valor proper a 0 suposa una diferència gairebé invisible que s’explicaria per una neteja excessiva. No obstant això, i malgrat que sembla ser que el sistema MALD té un efecte insignificant en la superfície pintada (cosa que el fa més segur que el fregament amb hisop de cotó), cal utilitzar-lo amb compte, com demostren alguns exemples dels que presentem a les taules.

A la figure 14 es compara l’acció de les turundes de cotó i de del sistema MALD en una mostra PR108+PW6; s’hi pot observar l’abrasió física i el canvi de brillantor a causa del fregament amb hisop de cotó.

Macintosh HD:Users:pierre-antoineheritier:Documents:photo réduite:PA-HERITIER-Fig.2.2..-.tifFig. 14. Comparació de l’acció de l’hisop de cotó i la del sistema MALD en una mostra representativa feta per encàrrec. a) Abrasió física b) Canvi de la brillantor a causa del fregament.

Els mesuraments de luminància, color i brillantor també es van dur a terme en el quadre de prova. La figura 15 evidencia els efectes d’eliminar els trets superficials vellutats, cosa que modifica considerablement la percepció de la superfície pintada.

Fig. 15 (a-e) Estudi òptic del quadre de prova: a) Test de luminància; b) Estudi de la reflectància global; c) Test de brillantor (realitzat a 85˚, 60˚ i 20˚); d) Test de brillantor a 85˚ abans del fregament amb hisop de cotó; e) Test de brillantor a 85˚ després del fregament amb hisop de cotó.Fig. 15 (a-e) Estudi òptic del quadre de prova: a) Test de luminància; b) Estudi de la reflectància global; c) Test de brillantor (realitzat a 85˚, 60˚ i 20˚); d) Test de brillantor a 85˚ abans del fregament amb hisop de cotó; e) Test de brillantor a 85˚ després del fregament amb hisop de cotó.

A la figura 16 s’observa l’estudi comparatiu visual de l’acció de neteja mitjançant 16 tècniques d’anàlisi diferents de les mostres seleccionades.

) Estudi comparatiu visual de l’acció de neteja mitjançant 16 tècniques d’anàlisi diferents de mostres seleccionades.Fig. 16 (1-16) Estudi comparatiu visual de l’acció de neteja mitjançant 16 tècniques d’anàlisi diferents de mostres seleccionades.
1. Llum rasant; 2. Reflexió de llum tangen; 3. Llum tangent infraroja a 1000nm; 4. Visió hiperspectral amb il·luminació tangent (204 espectres); 5. Llum monocromática incidente a 625nm ; 6.Llum monocromática incidente a 590nm ; 7. Llum monocromática incidente a 530nm ; 8. Llum monocromática incidente a 455nm ; 9. Llum monocromática incidente a 400nm ; 10. Llum ultraviolada a 365nm; 11. Llum visible x50 i x250 12. Observació de la brillantor a 20°, 60° i 85° abans i després de la neteja amb hisop; 13. Microfotografies fetes sota il·luminació retrodifosa a 20°, 60°, 85° abans i després de la neteja amb el sistema MALD; 14. Escaneig 3D; 15. Mesurament del color i de la brillantor; 16. Mesurament de la luminància.

Per acabar, a la figura 17 s’observa la vista en 3D de la mostra PG18 (verd veronès) amb una part embrutada i amb algunes àrees netejades. Artmyn és una la innovadora eina que s’ha utilitzat, ja que proporciona una verificació visual complementària i significativa gràcies a les seves característiques: il·luminació modulada, activació ajustada a diversos punts de vista, mesuraments de colorimetria, qualitat especular i el fet que l’escaneig permet comparar la mostra en termes d’estructura de la superfície abans i després de la neteja.

Visió en 3D d’una mostra PG18 (verd veronès) en què es veuen clarament les parts embrutades i netejades.Fig. 17. Visió en 3D d’una mostra PG18 (verd veronès) en què es veuen clarament les parts embrutades i netejades.

 

CONCLUSIÓ

Aquest article presenta un estudi comparatiu, tant qualitatiu com quantitatiu, de la tècnica de neteja tradicional amb hisop de cotó i el sistema MALD.

Les conseqüències de l’acció de brunyiment quan es frega amb hisop de cotó amb una solució netejadora es feien visibles de seguida en les diferents mostres testades, i fins i tot es veien certes alteracions de la pel·lícula de pintura. Si bé no es van poder evitar del tot aquests efectes en les mostres de pintura mat estudiades, s’ha demostrat que el sistema MALD és una tècnica eficient i innovadora que evita molts dels riscos inherents a la neteja de superfícies vulnerable.

Per la nostra experiència professional, i tenint en compte els nombrosos tests realitzats per a aquest estudi en les diferents mostres representatives de pintura feta per encàrrec, és possible afirmar que el sistema MALD representa un avantatge doble: una reducció significativa del temps del contacte que es requereix entre la solució netejadora i la superfície per tal d’obtenir una neteja efectiva, i també una reducció de la pressió exercida en el quadre. Tots dos aspectes contribueixen a limitar considerablement la interacció entre la solució netejadora i la pel·lícula de pintura.

Caldria continuar investigant per comparar el potencial del sistema MALD amb el dels gels i teixits que s’acostumen a utilitzar en els tractaments de neteja.

Per seguir les altres ponències publicades:

https://www.springer.com/journal/42452/updates/17273076

Agraïments

Anita Durand, Artmyn, Caroline Dick, Diane Louise Lassonde, Diego Hernandez, Maria-Fernanda Héritier, Pablo Héritier, Paolo Cremonesi, Qoqa, Santiago Héritier.

Referències

1. Diversos autor (2011), Picasso Express, Antibes, Musée Picasso.

2. G. Delcroix i M. Havel (1988), Phénomènes physiques et peinture artistique, París, EREC.

3. C. Guérin (2011), Recensement des dégradations constatées au niveau de la couche picturale sur les œuvres de Pablo Picasso exécutées avec de la peinture d’aspect industriel entre 1915 et 1972, www.fabarte.org/dbfiles/mfile/400/495/FABA_2015_Etude_Claire_Gu_rin.pdf [Accés: octubre de 2019].

4. J. Fratrel (1770), La cire alliée à l’huile ou la peinture à l’huile cire.

5. C. Dauzère (1907), Recherches sur la solidification.

6. J. Petit, J. Roire i H. Vallot (2001), Encyclopédie de la peinture, formuler, fabriquer, appliquer, París, EREC.

7. A. Béguin (2001), Dictionnaire technique de la peinture, pour les arts, le bâtiment et l’industrie.

8. G. Gautier (2011), «Ripolin product lines», a Picasso express, p. 22-25.

9. Jan W. Gooch (2010), Encyclopedic Dictionary of Polymers, vol. 1, Springer.

10. Katrine S. Scharffenberg (primavera de 2014), Investigations of Tide-Lines on Edvard Munch’s Painting «The Source», Departament d’Arqueologia, Conservació i Història de la Universitat d’Oslo.

11. A. Roche (2016), La conservation des peintures modernes et contemporaines, CNRS éditions.

12. A. Roche (2003), Comportement mécanique des peintures sur toile: Mécanismes de dégradation, CNRS

13. F. Perego (2015), Dictionnaire des matériaux du peintre, París, Belin.

14. L. Fuster López, M.F. Mecklenburg, M. Castell i V. Guerola (2008), «Filling materials for easel paintings: When the ground reintegration becomes a structural concern», a J.H. Townsend, T. Doherty, G. Heydenreich i J. Ridge (ed.), Preparation for Painting: The Artist’s Choice and its Consequences, Londres, Archetype Books, p. 180-186.

15. R. Martineau, «Brunisage, polissage et degrés de séchage», a Les nouvelles de l’archéologie, 119 (2010), p. 13-19.

16. P. Cremonesi i P-A. Héritier (2017), Un approccio innovativo alla pulitura di superfici dipinte sensibili: la combinazione simultanea di erogazione controllata di liquido e micro-aspirazione, Pàdua, Il Prato.

17. A. Casoli, P. Cremonesi, P.-A. Héritier i S. Volpin (2019), «Analytical study to monitor the effectiveness of a combined liquid-dispensing and micro-aspiration system for the cleaning of modern oil paintings», a K.J. van den Berg, I. Bonaduce, A. Burnstock, B.Ormsby, M. Scharff, L. Carlyle, G. Heydenreich i K. Keune (ed.), Conservation of Modern Oil Paintings, p. 523-534.

18. P. Cremonesi (2018), «Combination of a liquid-dispensing and micro-aspiration device for the cleaning of sensitive painted surfaces», Studies in Conservation 63 (6), p. 315-325.

19. S. Berthier (2016), Comment fait le gecko pour marcher au plafond?, París, Belin.

___________________________________________________________________

  1. Pruinescence a l’Oxford English Dictionary.
  2. Per exemple, la superfície d’un cub d’1 cm, dividida en cubs d’1 μm, passa d’una superfície de 6 cm2 a una superfície de 60.000 cm2.
  3. Dispositiu que aprofita l’ús conjunt de microaspiració i dispensació de líquid controlada, desenvolupat en col·laboració estreta amb l’investigador Paolo Cremonesi, durant els darrers dos anys, com a alternativa a la tècnica de fregament amb turundes de cotó. Actualment s’està testant un sistema més avançat (desenvolupat i manufacturat mitjançant una impressora 3D) amb l’objectiu de reduir la durada de la humidificació. Aquest sistema combina l’aspiració sincronitzada i l’assecat en una doble càmera. La primera càmera (A) permet una aspiració suau mitjançant parelles de pinzells amb puntes dispensadores Luer-Lock (B), fetes de fil de niló tou (C). Un espai prim al centre de cada pinzell facilita l’aspiració dels líquids. La segona càmera (D), inserida en la mateixa unitat, deixa anar un raig d’aire purificat que es pot regular, i accelera l’assecat d’àrees humides residuals de la superfície pintada (E).
  4. En funció de la naturalesa de la superfície, les mesures es prenen amb un angle de 20°, 60° o 85°. Per tal de determinar quin angle és el més adient per obtenir uns mesuraments relevants, primer s’il·lumina la superfície a 60°: la superfície es considera brillant quan x>70 GU (Gloss Unity, ‘unitat de brillantor’), semimat quan x>10 GU i mat quan x<10GU. En el nostre cas, si bé tots els mesuraments s’han registrat simultàniament a 20°, 60°, i 85°, tots els mesuraments fets a 60° són inferiors a 10 GU, i per aquest motiu hem comparat mostres abans i després de la neteja, amb un angle de 85°.
  5. La luminància depèn del flux de llum, però també de la capacitat de la superfície de reflectir la llum cap a una mena de retina artificial (Delcroix 1988).
  6. 40° és un angle estàndard, el qual evita reflectàncies parasitàries.

 

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *