L’octubre de 1902 Picasso i el seu amic Josep Rocarol i Faura van agafar un tren de Barcelona a París. Estaven contents perquè acabaven de deslliurar-se del servei militar després que els seus familiars paguessin una quantitat de diners per redimir-los-en. Per a Picasso aquest seria el seu tercer viatge a París. Molta il·lusió però pocs diners a la butxaca: Rocarol, 35 pessetes; Picasso, massa confiat que les coses anirien bé, ni un cèntim. Tan bon punt van arribar a París, es van allotjar en un hotel barat de Montparnasse. Pagava Rocarol, és clar, i potser per això a Picasso li va tocar dormir al terra. Ben aviat, però, per raons que es desconeixen, els dos amics es van separar. Sembla ser que després d’aquest viatge, Rocarol i Picasso no van tenir més contacte.
Però qui era Rocarol? Mig any més jove que Picasso i nascut a Barcelona, s’havia format com a dibuixant, i havia après escenografia; ofici que després va esdevenir la seva activitat principal. No se sap ben bé on va conèixer Picasso però probablement a la cerveseria dels Quatre Gats, atès que Rocarol és un dels personatges que el pintor retrata en la seva galeria d’artistes que freqüentaven el local. Rocarol també apareix en el grup que Picasso dibuixa en l’icònic anunci de la cerveseria amb el lema «Es serveix beure y menjar a totes hores». El que està clar és que va formar part del cercle més íntim de Picasso durant un temps fins al punt que l’any 1902 van compartir el taller del carrer Nou de la Rambla. «Ens deien els modernistes i acostumàvem a portar gran xalines, barrets d’ala amples i bastó, sobretot els joves. Ah, i els cabells llargs», recordava Rocarol a les seves memòries.
Sens dubte, el 1902 va ser un any cabdal en la relació entre els dos amics. Amb Àngel Fernández de Soto i Jaume Sabartés, Rocarol també va ser un dels col·legues de Picasso que quan va morir Jacint Verdaguer van caminar fins a Vil·la Joana per veure sortir el fèretre del poeta de casa i van tirar-li flors silvestres que havien recollit pel camí.
Quan Rocarol va tornar a Barcelona, va començar a treballar fent una mica de tot; dissenyant des de figures per a brodats fins a les etiquetes per a flascons de perfumeria. No va ser fins al 1912 que Rocarol va debutar com a escenògraf amb l’obra La Sagrada Família, d’Avel·lí Artís, i aquest ofici va esdevenir la seva activitat principal a teatres com ara el Goya, l’Español o el Romea, malgrat que mai no va deixar de pintar. Gran defensor del teatre català, Rocarol també va projectar la decoració, mobles i esgrafiats del Centre de Lectura de Reus.
Durant la Segona República, Rocarol va ocupar càrrecs de la Generalitat relacionats amb el patrimoni, com el de conservador del Monestir de Pedralbes. I aquí és on en els primers dies de la Guerra Civil, va impedir que els incontrolats cremessin el monestir i les pintures gòtiques de Ferrer Bassa. Amb la complicitat dels Mossos d’Esquadra, ell mateix va provocar una foguera a l’exterior del recinte que va dissuadir els anticlericals. Malgrat això, Rocarol va ser represaliat pel règim franquista i el desembre de 1939 va ingressar com a pres polític a les brigades de treballs forçats del camp penitenciari de Belchite. Rocarol es va dedicar a dibuixar arquitectures, paisatges i interiors dels pobles per on passava amb les brigades en quatre quaderns, que van acabar esdevenint documents històrics i etnogràfics de primer ordre d’aquesta zona d’Aragó. Quan va ser alliberat, Rocarol va regalar els dibuixos al tinent coronel Roque Adrada, la família del qual va donar-los a la Universitat de Saragossa el 2015.
Rocarol, que va morir el 1961, va definir així la seva filosofia de vida en les seves memòries: «No he sentit mai enveges ni odi contra els que m’han passat davant. He sigut un pintor modest».
Leave a Reply