El Blog

Velázquez-Picasso-Enrique Morente. Un fil irrompible uneix aquest triangle d’artistes. Tots tres, innovadors i tots tres, genials. Picasso va reinterpretar el pintor barroc a la seva sèrie de Las Meninas de 1957 i el cantaor Morente va cantar textos de Picasso i va alçar la seva poderosa veu davant del Guernica només uns dies abans de morir. Ara la família de Morente ha reactivat aquest triangle de genis amb la performance Compases, silencios y libertad, que ha omplert les sales de Las Meninas del Museu de cants i balls flamencs. Tota una família —esposa, fills, sogra, cunyats, gendre del cantaor i d’altres membres del clan Morente— han fet reviure Las Meninas picassianes en una acció multidisciplinària que fusiona música, teatre, dansa i pintura.

Museu Picasso de Barcelona. La família Morente a les sales Las Meninas

La performance ha estat concebuda per la bailaora Aurora Carbonell y de Morente, viuda del cantaor, i que, des de la mort del seu marit el 2010, ha intensificat el seu camí com a artista visual amb la pintura, l’escultura i ara la performance. Per portar a terme l’acció, Carbonell ha implicat una bona part de la seva família com ara els seus fills cantants, Estrella, Soleá i Kiki Morente; els seus germans, i fins i tot la seva mare, Rosario Muñoz, de 89 anys, que també havia estat bailaora.

La performance és una obra feta expressament per a l’exposició “EN NOM DEL PARE“, comissariada per Rosa Martínez, que analitza fins al 24 de setembre la pervivència i la influència de Picasso en l’art actual, a través de les obres d’una desena d’artistes de l’Estat espanyol. Enrique Morente era un exemple clar d’aquest influx picassià en altres artistes, segons Aurora Carbonell, que recorda com el cantaor sempre tenia present el pintor quan cantava. «Morente ha estat l’únic cantaor cubista, ell posava tres boques i dos nassos al cante, el posava cap per avall», diu Carbonell.

Ara ha estat ella mateixa qui s’ha enfrontat a les obres de la sèrie Las Meninas per fer-ne una recreació i per retre un homenatge molt especial a Picasso i al seu marit. A la performance, ni més ni menys que una quinzena de participants es mimetitzen d’alguna manera o altra amb els personatges de Las Meninas, alguns dels quals tenen un protagonisme molt especial. Estrella Morente dona vida al gos del quadre de Velázquez, amb un lament cantat, mentre que la seva germana Soleá, vestida amb un mirinyac despullat, representa la infanta Maria Margarida. El bailaor i percussionista Popo Gabarre, que es marca un bon zapateado, és el nou Velázquez en aquest quadre vivent. I al fons, aprofitant l’arquitectura de la sala, Aurora Carbonell també ha creat el punt de fuga d’aquesta pintura en moviment: recolzat en una porta, apareix la silueta d’una elegant figura masculina vestida de negre, que al·ludeix a José Nieto, el camarlenc de la reina en el quadre original, i que aquí interpreta el torero Javier Conde, marit d’Estrella Morente.

Museu Picasso de Barcelona. La família Morente a les sales Las Meninas

La veu d’Enrique Morente està present a la performance i fa de lligam entre el moment de recreació del quadre i el final de l’actuació en el què tothom es desplaça a la sala contigua i davant de la versió de Las Meninas en blanc i negre, la família, cantant, ballant i aplaudint el quadre, celebra l’existència de la pintura i l’art. «El més colpidor és veure la meva mare davant aquestes Meninas, com en el seu moment fou veure el meu pare davant del Guernica», assegura Estrella Morente. La performance no només és «un homenatge als tres genis, sinó també un cant a favor de la llibertat», afirma Aurora Carbonell y de Morente.

Museu Picasso de Barcelona. La família Morente a las  sales Las Meninas

Podeu veure la performance en el vídeo que es projecta a l’exposició «EN EL NOM DEL PARE», del 7 de juny al 24 de setembre de 2019.

CONTINGUTS RELACIONATS

Vídeo-resum de la performance “Compases, silencios y libertad”