El Blog

Un retrat de Jacqueline, realitzat per Picasso el 1957, va ser l’origen i inspiració originària de la performance d’Eulàlia Valldosera, Els altres invisibles, que va tenir lloc el darrer 9 de maig en una de les sales del Museu. En un exercici d’autohipnosi, l’artista va convertir el seu cos en una mena d’antena i, amb l’ajut del públic assistent, va invocar Picasso i la mateixa Jacqueline —darrera esposa de Picasso i model recurrent dels seus quadres en els darrers anys de la seva vida—, a través de la vibració i els registres del quadre, en un acció molt emotiva que va culminar en una reconciliació entre la parella.

Eulàlia Valldosera, durant l’acció ‘Els altres invisibles’, davant el retrat de Jacqueline de Picasso del 1957

Eulàlia Valldosera, durant l’acció ‘Els altres invisibles’, davant el retrat de Jacqueline de Picasso del 1957

L’acció Els altres invisibles va ser el preludi de l’exposició «EN EL NOM DEL PARE», comissariada per Rosa Martínez i que s’instal·larà a la sala Mauri del Museu del 7 de juny al 24 de setembre. A la mostra, la peça de Valldosera, que Rosa Martínez defineix com una «interpretació mediúmnica», es projectarà sencera en vídeo, entre una trentena d’obres més d’una desena d’artistes contemporanis de l’Estat espanyol.

Performance d’Eulàlia Valldosera: “Els altres invisibles”

L’exposició pretén analitzar la pervivència de Picasso en els artistes actuals però va més enllà del simple homenatge o de la reinterpretació formal de l’obra picassiana. «Volem explicar com els artistes actuals poden veure Picasso com un pare al qual deuen respecte, però també com reflexionen sobre la seva influència patriarcal i com són capaços de deconstruir i reinterpretar la seva obra des de nous paradigmes i múltiples perspectives», assegura Rosa Martínez. A més de Valldosera, en l’exposició, hi participen els artistes Cristina Lucas, Daniel García-Andújar, Miquel Barceló, Pilar Albarracín, Rogelio López Cuenca, Elo Vega, Santiago Sierra i Tania Berta Judith. La família del cantaor Enrique Morente —que el 2011 va cantar davant del Guernica, pocs dies abans de morir— també participa a l’exposició amb una intervenció a la sala de Las Meninas del Museu, el vídeo de la qual també s’inclourà en el recorregut.

Les propostes dels artistes aborden la seva relació amb Picasso de manera molt diversa. Rogelio López Cuenca reflexiona des de fa temps sobre com es mercantilitza el nom de Picasso i en aquest cas exposarà una obra, feta expressament per a aquesta mostra, centrada en la relació «comercial» de Barcelona amb el pintor. Miquel Barceló mostrarà la pintura original del cartell per a la darrera correguda de toros que va tenir lloc a Barcelona, mai exposada abans. Aurora Carbonell, viuda d’Enrique Morente, va pintar els ulls extrets dels esbossos per a Les senyoretes d’Avinyó en una jaqueta per a una actuació al Liceu del cantaor, mentre que en una altra obra tèxtil la jove artista Tania Berta Judith broda sobre els llençols d’una besàvia un Minotaure dolç i pacífic, que no té res a veure amb l’agressiu Minotaure picassià. L’obra de Santiago Sierra també es relaciona amb Les senyoretes d’Avinyó amb un treball crític sobre la remuneració de la prostitució.

D’altra banda, Cristina Lucas ha elaborat unes cartografies de la història dels bombardejos sobre la població civil en una clara al·lusió al Guernica. Daniel García-Andújar, en canvi, a l’obra Picasso comunista, demostra com el pintor va ser investigat per l’FBI per la seva afiliació al partit comunista. Integrades a les sales de la col·lecció permanent del Museu, el públic podrà trobar també una obra de Pilar Albarracín que és un colom dissecat (al costat de la pintura Els colomins) i dues ceràmiques de Valldosera que dialoguen amb les ceràmiques picassianes.

En certa manera, l’exposició «EN EL NOM DEL PARE» connecta amb la mostra «Post-Picasso. Reaccions contemporànies», que va tenir lloc el 2014 i que en aquell cas mostrava reinterpretacions de l’obra picassiana per part d’artistes internacionals.

Redacció Museu

Continguts relacionats

Pàgina de l’exposició «EN EL NOM DEL PARE»