L’Arlequí és una de les pintures més emblemàtiques del Museu Picasso, un quadre que mai pot faltar en una antologia de la col·lecció permanent. A banda de la seva importància dins del cànon de les obres més destacades del Museu, el quadre és valuós per a nosaltres perquè va ser el primer regal que Picasso va fer als Museus d’Art de Barcelona, la ciutat on es va formar i consolidar com a artista. Ara el Museu celebra el centenari d’aquella donació pionera de l’any 1919. Picasso havia pintat el quadre dos anys abans a Barcelona, durant la seva estada entre el juny i el novembre de 1917, amb motiu de l’actuació al Teatre del Liceu del ballet Parade amb la companyia dels Ballets Russos de Serguei Diàguilev. El pintor havia dissenyat el vestuari i el teló de boca de l’espectacle i acompanyava la gira de la companyia, enamorat ja de qui seria la seva primera esposa, la ballarina Olga Khokhlova.
Pablo Picasso. Arlequí (Leonide Massine). Barcelona, 1917. Oli sobre tela. 116 x 90 cm. Museu Picasso, Barcelona. Aportació de l’Ajuntament de Barcelona, 1963. Foto: Estudi Gasull. MPB 10.941
Precisament el jove ros de posat melangiós amb un vestit de blau, verd i rosa salmó que va fer de model per a l’Arlequí és el coreògraf i primer ballarí de la companyia de Diàguilev, Léonide Massine, que havia esdevingut un bon amic de Picasso a Roma. Els esbossos per a l’obra i la gran semblança amb el rostre del ballarí moscovita ho corroboren, encara que Josep Palau i Fabre assegurava que Picasso li havia negat que el quadre fos un retrat de Massine.
Estudi preliminar de l’obra. Pablo Picasso. Cap d’Arlequí (Léonide Massine). Barcelona, (juny-juliol del 1917). Guaix sobre cartó. 30,4 x 22,7 cm. .Museu Picasso, Barcelona. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.231. Fotografia, Gasull Fotografia
La iconografia de l’arlequí, un dels personatges arquetip de la Commedia dell’Arte, ja era recurrent a l’obra de Picasso, sobretot durant l’època rosa. Picasso fa aquest retrat amb un estil figuratiu, gairebé vorejant l’academicisme, en un moment en què el pintor combina les obres cubistes amb d’altres de més clàssiques. D’altra banda, quan es va executar, l’Arlequí barceloní s’adaptava perfectament als gustos artístics predominants a Barcelona. El quadre va ingressar al Museu el 1963, en la primera obertura, atès que les obres de Picasso que ja pertanyien als museus municipals es van incorporar a la col·lecció.
El Museu celebra ara el centenari de la donació de Picasso amb diverses activitats. Ahir, 14 de maig, vam explorar l’evolució de la figura de l’arlequí en l’obra picassiana, amb la participació de Malén Gual, conservadora de la col·lecció del Museu; Vicent Llorca, director de la revista Zirkòlika; Raffaele de Ritis, especialista en circ i Commedia dell’Arte; i Ferruccio Soleri, actor arlequino al Teatro Piccolo de Milà de 1959 a 2017, moderats pel director del Museu, Emmanuel Guigon.
Cartell del centenari de la donació de l’Arlequí
A més, durant els dies 14, 15, 16 i 17, així com el dia 18 de maig, coincidint amb el Dia dels Museus, el públic del Museu es trobarà a les sales de la col·lecció permanent i a la planta baixa amb personatges de la Commedia dell’Arte i del circ que realitzaran acrobàcies, balls, malabars i titelles. Per a aquesta ocasió, hem convidat els artistes del Circ Xic, l’Aurora Caja, Zero en Conducta, en Dídac Cano, la Kari Panska i les ballarines russes de Shansa.
La celebració es clourà al llarg del matí de diumenge dia 19 de maig a la plaça de Sabartés (accés lliure), amb activitats per a tota la família i diversos tallers de circ a càrrec de Papallona Circus, tallers de màscares amb Anna Chwaliszewska, un taller de dibuix dirigit per Anna Tamayo i un taller de vestuari a càrrec de Sansha. Així mateix, al migdia podrem veure un espectacle en què diversos personatges de la Commedia dell’Arte com ara l’Arlequí, la Colombina i el Pierrot, entre d’altres personatges circenses, faran de les seves a la plaça de Sabartés.
Redacció del Museu
Continguts relacionats
Publicació digital “L’Arlequí 1919-2019″
Leave a Reply