Des del gran préstec d’obres del Museu Picasso de Barcelona per a l’extensa retrospectiva de l’artista al Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA) l’any 1980, mai no havien sortit de la col·lecció del Museu tants dels nostres highlights de cop. Aquest darrer setembre, amb motiu de les exposicions «Obres mestres» al Museu Picasso de París i «Picasso. Blau i rosa» al Museu d’Orsay, una seixantena d’obres del museu van viatjar a la capital francesa, on en van poder gaudir fins al tancament de les dues mostres a principis de gener. Actualment les obres ja han tornat a casa després de la seva estada parisenca, i les peces que habitualment s’exhibeixen a la col·lecció permanent tornen a ocupar el seu lloc. Altres, com és el cas de molts dibuixos, han retornat al magatzem atès que necessiten descansar.
El gruix de les obres prestades al dos museus parisencs no només ha estat remarcable pel gran nombre de peces sinó també per la seva qualitat i valor emblemàtic en el recorregut del Museu Picasso. Un exemple és el cas de la gran tela Ciència i Caritat, obra cabdal en la formació del Picasso adolescent i que s’ha inclòs en la mostra del museu de l’artista a París. Ciència i Caritat va ser executada quan l’artista tenia només quinze anys, demostrant una gran maduresa plàstica en un artista tan jove. El quadre, que escenifica la col·laboració entre l’assistència mèdica i l’assistència religiosa a una dona pobra i malalta, s’ha exposat al Museu Picasso de París al costat de sis estudis preparatoris de la tela i de l’aquarel·la sobre paper Retrat del pare (1896), relacionada amb Ciència i Caritat, atès que el metge que té cura de la malalta és ni més ni menys que un retrat de José Ruiz, el pare de l’artista.
Un moment del trasllat de Ciència i Caritat a la seva sala habitual del museu, després del retorn des del Museu Picasso de París
Ara que Ciència i Caritat torna a ocupar el seu lloc habitual al Museu, el públic del Picasso pot veure-la per primer cop completament restaurada, gràcies a l’operació de neteja, consolidació i retoc de color a la qual es va sotmetre la tela abans de marxar a París. La restauració, a més, ha permès que la signatura de Picasso, situada a l’esquerra de la tela, sigui una mica més visible, després d’eliminar els afegits de pintura. Els propers mesos, també instal·larem sobre la pintura una vitrina climàtica per a protegir-la de la pols.
A l’exposició del Museu d’Orsay, d’altra banda, s’hi van exhibir quaranta-nou obres del museu barceloní, del període 1901-1905, realitzades entre París i Barcelona. I no es tracta d’un conjunt de segona fila, sinó d’obres tan destacades en el recorregut del Picasso jove com ara L’abraçada (1901), La nana (1901), L’espera (Margot) (1901), La dona de la còfia (1901), La dona morta (1903), El foll (1904), les dues versions dels Terrats de Barcelona (1902 i 1903) i La senyora Canals (1905).
Pablo Picasso. L’espera (Margot). París, maig-juny del 1901. Oli sobre cartó. 68,5 x 56 cm. Museu Picasso, Barcelona. Aportació de l’Ajuntament de Barcelona, 1963. MPB 4.271. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia
Així mateix, al Museu d’Orsay també hi va viatjar la sèrie de divertits dibuixos eròtics que Picasso va fer entre 1902 i 1903, i que, malgrat que s’exposen habitualment al museu barceloní, són molt poc coneguts per al públic de fora.
Pablo Picasso. Els germans Mateu i Àngel Fernández de Soto amb Anita. Barcelona, 1902-1903. Llapis Conté, llapis blau i aquarel·la sobre paper. 31 x 23,7 cm. Museu Picasso, Barcelona. Aportació de l’Ajuntament de Barcelona, 1963. MPB 50.498. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia
Amb motiu d’aquest préstec i com a contrapartida, el Museu Picasso de París i el Museu d’Orsay van deixar-nos dinou obres dels seus fons per a ser exhibides en la mostra «Picasso descobreix París», que es va poder veure al museu de Barcelona entre el 21 de setembre i el 20 de gener, i que analitzava com va influir en Picasso l’art que va veure a París des del seu primer viatge, el 1900, fins al 1904, quan es va instal·lar definitivament a la ciutat. A més d’obres de Picasso, a la mostra també hi havia obres de Cézanne, Degas, Gauguin, Steinlen i Toulouse-Lautrec.
Redacció del Museu
Leave a Reply