Raimon Noguera, a l’esquerra de Picasso, durant la signatura dels poders notarials a La Californie, el 8 de desembre del 1969. © Foto: Fundació Noguera.
L’espai que hi ha entre l’edifici històric del Museu Picasso i el Centre de Coneixement i Recerca rep el nom de plaça de Raimon Noguera o, tal com ens hi referim de manera col·loquial, Pati Noguera. Des de desembre del 2017 hi figura una placa en record d’aquest jurista català que va ser un personatge clau per a la constitució del Museu, tal com us expliquem en aquest article.
Raimon Noguera i de Guzmán va néixer a Barcelona el 9 de gener del 1897 i va llicenciar-se en Dret a la Universitat de Barcelona el 1917. Amb 25 anys va aprovar les oposicions de notari, professió que va exercir a Ponferrada i Castelló de la Plana abans d’aconseguir plaça a Barcelona, on va tornar el 1935. En aquells mesos, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, Noguera va participar a les tertúlies de l’Ateneu Barcelonès.
Durant el franquisme, Noguera va destacar per la seva feina d’ordenació i investigació històrica dels arxius notarials catalans. També va participar en la reforma de la Llei hipotecària del 1944 i en la Llei de redempció de censos del 1945, entre d’altres. Al llarg de la seva carrera va rebre diverses distincions com la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
A principis de la dècada dels seixanta, quan s’estava gestant la creació d’un museu dedicat a Picasso a la ciutat de Barcelona, Joan Prats i Jaume Sabartés van proposar-li ser l’assessor jurídic que necessitaven per a la seva constitució. El tarannà dialogant i conciliador de Noguera era molt valuós a l’hora d’encaixar el reconegut antifranquisme de Picasso amb el fet que la dictadura encara era vigent a Espanya.
Pablo Picasso: Cap. Dibuix sobre paper. 24/02/1970. Llapis grafit sobre paper. 48 x 38,2 cm. 48 x 76,7 cm. Donació Noguera i Guzmán, Raimon, 1985. MPB 112.764
D’altra banda, Noguera també va ser clau en la reunió organitzada amb l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, a qui va convèncer que l’obertura del Museu era una oportunitat única per recuperar el barri de la Ribera i que, si es feia bé, seria el primer museu monogràfic del «més gran artista de tots els temps»; però que, si en canvi, no reeixia, podria donar lloc a comentaris adversos en contra del règim en l’àmbit internacional. Com sabeu, el resultat va ser positiu: el Museu va obrir les portes el 9 de març del 1963 amb el nom de Col·lecció Sabartés.
Pocs anys després, la mediació de Raimon Noguera va ser essencial per tal que Picasso decidís donar al Museu les obres que conservava al pis familiar del Passeig de Gràcia. Noguera va simplificar al màxim la paperassa, atès que a l’artista no li agradava haver d’estat pendent de les qüestions legals, i va aconseguir els poders notarials per a la donació de l’any 1970. Picasso va agrair tant la seva feina que li va dedicar diversos dibuixos, a banda d’anomenar-lo afectuosament «maître Noguera» o «amic Raymundo Noguera».
Finalment, el 1985 Raimon Noguera també va donar al Museu les obres que li havia dedicat Picasso, entre les quals hi havia les aiguatintes del tractat de la tauromàquia de Pepe Hillo que l’artista va fer per a l’editorial Gustavo Gili i el catàleg de l’exposició d’Avinyó. El jurista va morir el 19 de maig del 1990 a l’edat de 93 anys.
Placa homenatge a Raimon Noguera i de Guzmán, ubicada al Pati Noguera del Museu Picasso des del mes de desembre del 2017.
Més informació:
Redacció del Museu
octubre 20, 2020
Vaig tenir el privilegi. i el plaer de conèixer de ben a prop el Sr. Noguera.
Ell va saber construir en una època en que tot estava per fer.
Ara és més complicat.
Desitjo amb totes les meves forces que aquest país segueixi generant persones de la seva empenta i discreció. Taranna català.
I confio en que mai no oblidem el sr. Raimon Noguera Guzmán, per què això voldrà dir que les persones com ell continuaran tenint un lloc entre nosaltres.