Més de 100 professionals participen al simposi internacional sobre conservació i restauració «Al voltant de Picasso»

9-01-2019

El passat 29 de novembre vam organitzar conjuntament amb la Universitat Politècnica de València el simposi internacional «Al voltant de Picasso: aproximació a la relació materials i mecanismes de degradació», amb l’assistència de més de 120 professionals. L’objectiu era presentar les primeres conclusions del projecte de R+D ProMeSA a través de l’estudi científic que les noves tecnologies permeten fer de l’obra de Picasso. Es tracta, doncs, d’un treball multidisciplinari per conèixer i prevenir el deteriorament fisioquímic dels materials que l’artista va fer servir al llarg de la seva carrera.

Com va destacar el director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, el simposi va ser la prova que Picasso és un artista que esborra fronteres, atès que hi van participar tècnics, científics, historiadors i professors procedents de França, Itàlia, els Estats Units i el Japó, entre d’altres. De la seva banda, la cap del departament de Restauració i Conservació Preventiva del Museu, Reyes Jiménez, va afirmar que treballar amb un únic artista és positiu perquè ha permès rendibilitzar molt més les investigacions del projecte ProMeSA.

Foto: Museu Picasso de Barcelona

La primera part de la jornada va estar dedicada als ponents convidats. Així, Marion F. Mecklenburg, investigador del Smithsonian de Washington, va parlar de com els nivells extrems d’humitat relativa poden causar danys a les pintures en tela. A més a més, Mecklenburg va dir que «les baixes temperatures poden ser beneficioses per a les pintures sempre que estiguin per sota de la temperatura de transició vítria (Tg). En canvi, les altes temperatures sempre són perilloses».

Michal Lukomski, científic del Getty Conservation Institute de Los Angeles, va recordar que les estratègies de preservació de les col·leccions dels museus «requereixen d’una comprensió prèvia dels processos de deteriorament en l’àmbit químic, biològic i mecànic», i va destacar els avantatges de tècniques com la nanoindentació, que permet mesurar les propietats mecàniques de les pintures. Finalment, Emanuela Bosco, de la Universitat d’Eindhoven, va dedicar la seva ponència a la formació de sabons metàl·lics i els danys mecànics en la pintura a l’oli tradicional.

Foto: Museu Picasso de Barcelona

A continuació va començar la segona part del simposi, en què es van presentar tretze casos d’estudi fets a partir d’obres picassianes com Mare i fill al costat del mar (1902), Natura morta (1922) i Les tres ballarines (1925). Les recerques no només han permès mostrar els mecanismes de degradació, sinó també fer troballes artístiques interessants. Per exemple, Keiko Imai, conservadora del Museu d’Art de Pola, al Japó, ens va descobrir els vestigis de tinta d’un diari de París, amb data de 18 de gener del 1902, adherits a la pintura Mare i fill al costat del mar.

Pel que fa a la conservació de les pintures, Claire Guérin va afirmar que les obres tenen més risc de deteriorar-se quan viatgen que quan estan exposades, i va plantejar la qüestió de si Picasso és víctima del seu propi èxit tenint en compte que l’any 2017 es van organitzar 71 mostres dedicades a l’artista arreu del món. Fixant-se en tècniques concretes, Pierre Antoine Héritier va remarcar que l’acabat vellutat que tenen algunes de les seves pintures és essencial per entendre bé l’obra i cal tenir molta cura per preservar-lo, ja que les successives neteges poden arribar a eliminar-lo i, fins i tot, provocar alteracions cromàtiques.

Foto: Museu Picasso de Barcelona

La darrera ponència de la jornada va anar a càrrec de Reyes Jiménez, que va proposar una nova mirada vers la pintura Ciència i Caritat, que ara fa un any estava en ple procés de restauració a les sales del Museu. Jiménez va dir que Ciència i Caritat és una pintura «ferida» perquè ha patit canvis des de la seva gènesi que han transformat la seva superfície i el seu estat de conservació, fins al punt de desarticular la seva estructura interna. Recuperar l’esplendor d’aquesta obra cabdal de Picasso ha estat una feina laboriosa i complexa.

Totes les ponències del simposi internacional «Al voltant de Picasso» es poden consultar lliurement al programa que adjuntem més avall. Així mateix, també podreu llegir-les al portal Springer Nature. Journal of Applied Sciences. Si voleu, també podeu fer un cop d’ull al seguiment en directe que vam fer des del canal de Twitter i veure les imatges més destacades de la jornada al compte de Flickr del Museu Picasso.

Vídeos de les ponències:

Presentació del projecte ProMeSA – Estudi de propietats mecàniques i dimensionals de la pintura comercial. Influència en els mecanismes de degradació fisicoquímica d’obra pictòrica moderna i contemporània.

Laura FUSTER LÓPEZ

Mètodes, materials i durabilitat de la pintura.

Marion F. MECKLENBURG

Micromecàniques de pintures històriques i modernes.

Michał ŁUKOMSKI

Tot predient la formació de sabons metàl·lics i el dany mecànic en pintura a l’oli tradicional: un model físic, químic i mecànic.

Emanuela BOSCO, Gijs J.A.M. EUMELEN i Akke S.J. SUIKER

Cas d’estudi 1. Mecanismes de degradació en quatre obres de Picasso de 1917.

Cecil K. Andersen i Anna Vila

Cas d’estudi 2. Les tres ballarines: mesures de conservació preventiva per a preservar les tres imatges de l’obra.