El Blog

Pablo Picasso. Variació de Le déjeuner sur l’herbe de Manet. Mougins, 04/07/1961. Gravat amb gúbia sobre planxa de linòleum, estampat sobre paper vitel·la Arches amb filigrana (prova Sabartés, I estat). 61,9 x 75 cm. MPB070.271. Museu Picasso, Barcelona. Donació de Jaume Sabartés, 1966. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

Pablo Picasso va pintar prop de quaranta obres inspirades en Le déjeuner sur l’herbe d’Édouard Manet, que daten des de 1959 a 1962. Es tracta d’un seguit de variacions creades fent servir diverses disciplines artístiques; el gravat, la pintura, el dibuix i la ceràmica.

Aquesta sèrie respon a una necessitat de l’artista, que, des del seu període d’aprenentatge acadèmic a Barcelona fins als seus darrers anys, es nodreix de la pintura del passat per revisar-la amb estils revolucionaris com el cubisme. Arran d’aquesta necessitat, a les acaballes dels anys cinquanta i començaments dels seixanta, realitza un cicle de sèries sobre els mestres que més el van impactar, com ara Delacroix, Velázquez i Manet, entre altres.

La reflexió sobre l’obra Le déjeuner sur l’herbe és, juntament amb l’experiència que viu amb Las Meninas de Velázquez, la més profunda i complexa que realitzà durant aquesta etapa, en la qual renova el gènere de la cita i s’apropia del llenguatge pictòric de les grans obres mestres.

De fet, més que tractar-se d’una còpia o d’una inspiració directa, és una reapropiació a través del tema i les composicions que formen part de l’obra, a través de la qual Picasso comprova en primera persona el poder de l’autor.

Pablo Picasso. Variació de Le déjeuner sur l’herbe de Manet I. Mougins, 26/01/1962 y 13/03/1962. Gravat amb gúbia en sis colors sobre planxa de linòleum, estampat sobre paper vitel·la Arches amb filigrana (prova Sabartés, V estat i definitiu). MPB070.315. Museu Picasso, Barcelona. Donació de Jaume Sabartés, 1964. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

En el cas de Manet, l’obra Le déjeuner sur l’herbe crea tant rebombori en la seva presentació al Salon des Refusées del 1863, després de ser rebutjada al saló oficial, que per a molts resulta escandalosa, mentre per a d’altres, precursora i avantguardista. Picasso n’està fascinat i es fa ressò de cada interrogant que enclou la pintura de Manet. Seva és la frase: «Quan veig Le déjeuner sur l’herbe de Manet, em dic: dolors per a més tard».

Durant el diàleg permanent que manté amb l’obra, el primer punt que explora és el tema de l’oci al camp. Per a l’artista, menjar a l’aire lliure recorda la vida senzilla del camp i el lloc on viu, al sud de França. Si s’observa l’obra de Picasso Le déjeuner sur l’herbe segons Manet de 1960, els aliments són ben presents en el primer pla del quadre i ens recorden que menjar és una necessitat vital del cos.

Un segon tema sobre el qual reflexiona és la juxtaposició del nu femení amb homes completament vestits, que fou considerada vulgar, però que tanmateix Picasso explora sense límits, tot vestint i desvestint els personatges. L’artista es diverteix i profunditza en l’obra; juga amb tota la composició, apropant els personatges i allunyant-los, reproduint diferents activitats com ara menjar o fumar.

Així mateix, cada figura del grup és una entitat separada, absorta en la seva pròpia actitud i acció, de manera que cap connexió narrativa n’explica el conjunt. Per a Picasso els protagonistes de Manet esdevenen actors d’un petit teatre en què el paisatge fa de decorat.

A la Sala 08 de l’exposició temporal «La cuina de Picasso» podreu gaudir d’algunes obres fascinants, com ara Le déjeuner sur l’herbe segons Manet (03.03.1960 – 20.08.1960), Variació de Le déjeuner sur l’herbe de Manet (27.03.1962 – 23.04.1962) o Petita variació de Le déjeuner sur l’herbe de Manet (22.04.1962).

Redacció del Museu