En aquest inici del 2018, Apropa Cultura ha organitzat dues jornades en què entitats culturals com el Museu Picasso hem estat convidades a debatre sobre com enriquir l’experiència museística de les persones amb Discapacitat Intel·lectual i Trastorns de l’Espectre Autista (TEA). La primera sessió va tenir lloc a l’auditori del MACBA el 29 de gener, i la segona al Born Centre de Cultura i Memòria el 19 de febrer.
Des d’Apropa Cultura es valora positivament que en els darrers anys s’hagin fet avenços en la promoció de l’accessibilitat d’aquests col·lectius a nivell físic, sensorial i comunicatiu, però amb aquestes sessions es vol fomentar que des dels equipaments culturals cal seguir treballant per millorar l’accessibilitat cognitiva.
Les jornades van començar amb una ponència sobre discapacitat intel·lectual a càrrec de Sílvia García Márquez, educadora social i professora de la Universitat Oberta de Catalunya, i una altra d’Òscar Garcia, coordinador de Projectes d’Accessibilitat de Plena Inclusión Madrid.
A més, integrants de la Fundació TEAS i DINCAT-Plena Inclusió Catalunya ens van explicar com és l’experiència d’aquests col·lectius als museus, i les doctores en Belles Arts Ana Cebrián i Marta García Cano van parlar del concepte HEP! (Habitar, Estar, Pertànyer), que té l’objectiu de combinar art i educació de forma accessible.
Finalment, aquestes i altres idees es van debatre en una taula rodona en què hi van participar la cap de Serveis Educatius i Activitats del Museu Picasso, Anna Guarro; el tècnic d’accessibilitat del MACBA, Guillem Martí; i la responsable del Servei Educatiu del Centre d’Art La Panera de Lleida, Roser San Juan. A més, també es va donar la paraula al públic assistent.
Anna Guarro va afirmar en la seva intervenció que “cal dotar els visitants d’eines que els facin sentir autònoms, i ho hem assolit amb les estratègies de pensament visual”. Això vol dir que, durant les seves visites, el Museu Picasso converteix aquests grups en protagonistes del procés educatiu, i en fer-los partícips se senten integrats i milloren les seves qualitats de deducció i argumentació.
En aquest sentit, Guillem Martí va incidir que des dels equipaments culturals com el MACBA “cal crear una dinàmica on l’educador es deixi interpel·lar pel grup”. Una dinàmica on respectar el temps de les persones amb discapacitat és essencial perquè trobin el seu propi ritme i mode d’aprenentatge, sense pressions.
Per la seva banda, Roser San Juan, va afirmar que les paraules clau són “integració, inclusió i emancipació”, i que cal treballar abans, durant i després de les visites per seguir millorant-les.
Posar en comú els projectes i les experiències dels diversos equipaments és una necessitat per avançar en la inclusió de les persones amb Discapacitat Intel·lectual i TEA; per respondre preguntes com quins accessos i recorreguts s’han de planificar, quines metodologies funcionen millor o quins materials de suport s’han de treballar.
Des del Museu Picasso us convidem a conèixer el nostre projecte educatiu per aquests i altres col·lectius.
Redacció del Museu
maig 7, 2018
Me parece una iniciativa genial para poder acercar a todos los pública en la oferta museística y así disfrutar de ellos. Un saludo!