El meu primer viatge a Nova York, amb un llistat interminable de coses per fer: visitar els edificis emblemàtics, Central Park, els barris de Manhattan, Brooklyn i Harlem, tastar mil menjars diferents de tots els països en una sola ciutat. I per descomptat, els museus, on trobem algunes de les col·leccions més importants del món.
Així, que vaig decidir fer tot això i també conèixer de primera mà com treballen els departaments educatius d’alguns d’aquests museus. Què millor per conèixer una ciutat que poder veure com estan realitzant la teva feina en una altre país?
Cercant informació abans del viatge, ja em vaig adonar que, com ja fem aquí, l’àmbit social està guanyant molta força als museus i que, alhora, hi ha molts recursos destinats a programes d’aquesta índole. A mi em va interessar un tema que s’està treballant cada vegada més i que gairebé tots els museus han incorporat en el seu dia a dia; es tracta de les visites destinades a persones amb Alzheimer o dèficit de memòria. En aquest cas, vaig fer seguiment d’una de les visites mensuals que es fa al Brooklyn Museum. En aquestes visites es pretén potenciar l’experiència immediata, la pertinença al grup, l’estímul visual, la capacitat d’observació, a partir de la creació d’un diàleg participatiu dels assistents davant de tres obres de la col·lecció. En aquestes visites també s’incorporen petites activitats, ja sigui amb paraules, parlant o tot dibuixant.
Visita al Brooklyn Museum amb els malalts d’Alzheimer
La visita va ser molt interessant per poder observar el ritme i el desenvolupament de les visites amb aquests col·lectius. De fet, al museu ja tenim experiència en activitats per a persones amb pèrdua cognitiva de la memòria, però volem ampliar el cercle als malalts d’Alzheimer i als seus cuidadors. Des del departament vam crear un taller específic per treballar la memòria, “Una visita per recordar”, que ja hem portat a terme amb persones amb Alzheimer i la valoració del qual ha estat molt positiva. Cada col·lectiu té les seves pròpies necessitats i és important saber quines són per adaptar cada taller a aquestes especificitats.
Observar la visita del Brooklyn Museum va servir per poder detectar quines són aquestes necessitats i també valorar que el tarannà de les visites és molt similar al nostre; el diàleg n’és la peça clau, el fil conductor perquè l’assistent pugui crear un vincle directe amb l’obra que està observant i sentir-se còmode fent-ho; cosa que repercuteix directament en la potenciació de les seves capacitats i autoestima.
També vaig poder visitar el Museo del Barrio, que està situat a l’Spanish Harlem, on el tema de la comunitat és un tret diferencial, atès que el museu neix de la voluntat del barri mateix. Cal destacar que és l’únic museu de Nova York que realitza visites en castellà dirigides a persones amb dèficit de memòria.
Una altra cita ineludible era poder observar el desenvolupament d’una visita escolar al MOMA, museu del qual va sorgir la metodologia Visual Thinking Strategies (VTS), i veure quina línia de treball segueixen actualment. Aquesta és la metodologia que estem aplicant en les visites que realitzem des del Servei Educatiu del Museu.
Visita al MOMA amb el grup de P5
La visita era d’una escola amb nens i nenes de 5 anys, en un dia en què les sales estaven molt i molt plenes. El tema escollit per la mestra eren les formes i les figures que havien d’anar trobant en les tres obres. Els nens i nenes s’asseuen i, primer de tot, observen l’obra en silenci, desprès, l’educadora comença el diàleg amb una pregunta oberta, cadascú va donant el seu parer del que veu o del que escolta del company. Davant de cada obra realitzen una petita acció, com ara escoltar música i buscar en el quadre el ritme del que està sonant, fer un dibuix ràpid de les formes que veuen en l’escena observada o comentar en petits grups el que estan veient. Són exercicis ràpids i fàcils que ajuden a reflectir amb un altre llenguatge el que observen i comenten plegats.
Visita al MOMA amb el grup de P5
Visita al MOMA amb el grup de P5
Viatjar sempre és molt enriquidor, conèixer de primera mà altres cultures, altres maneres de fer. De vegades, però, també ens fa valorar molt més el que tenim. I haig de dir que, en aquest cas, em va ajudar a veure com és d’important la col·lecció del Museu Picasso de Barcelona per entendre un artista com Picasso; un artista que està present a gairebé tots els museus de Nova York, i també arreu de la ciutat. Aquí tenim la sort de poder conèixer de primera mà la seva formació, els seus primers anys i de poder valorar la seva evolució com artista.
Així doncs, de Nova York, m’emporto molt bons records, moltes experiències i sobretot la vivència en una ciutat de contrasts.
Moltes gràcies als equips educatius del Brooklyn Museum, el Museo del Barrio i el MOMA, per la seva acollida i atenció rebuda.
Vanesa Rojas
Servei educatiu
Leave a Reply