La 2a edició de ZOOM ja és aquí!

Ja la tenim aquí! La 2a edició de ZOOM ha arribat i amb moltes ganes!

A l’últim post, sobre el Balanç del 2016 al Museu Picasso, us explicàvem, entre altres temes, el programa d’activitats que oferirem enguany al Museu, i una de les activitats estrella de què us parlàvem era «Zoom. La col·lecció en anàlisi».

Com molts de vosaltres recordareu, l’any passat es va crear la 1a edició de ZOOM, una innovadora activitat mensual (oberta a tots els públics i de lliure accés) en què coneixíem una obra picassiana des de dues vessants diferents, el punt de vista d’un/a historiador/a d’art i el d’un/a artista, amb qui realitzaríem un exercici artístic inspirat en l’obra tractada.

Cartell ZOOM 2016

Cartell 2016 de «Zoom. La col·lecció en anàlisi»

 

En concret, el passat dijous 2 de febrer vam reprendre l’activitat ZOOM per a l’any 2017 amb l’obra La minotauromàquia (1935). La primera part va ser dirigida per la conservadora de gravats del nostre Museu, Claustre Rafart, i l’il·lustrador i artista Alexis Rom i el tècnic en estampació i creació gràfica Carlos Alguacil van menar la segona part, en què els participants van treballar de primera mà l’art del gravat.

 

La minotauromaquia amb Claustre Rafart

Foto: Jordi Mota

Taller de gravat

Foto: Jordi Mota

 

Pel que fa a la segona activitat d’aquesta nova temporada de ZOOM, aquest dijous vam conèixer Barraca de fira (1900) de la mà de la historiadora d’art Teresa M. Sala i l’artista Montserrat Pena.

 

Barraca de fira amb Teresa Sala

Foto: Jordi Mota

Barraca de fira de Pablo Picasso

Pablo Picasso. Barraca de fira. París, tardor del 1900. Oli sobre tela. 38,1 x 46,3 cm. Museu Picasso, Barcelona. Adquisició Fundació Barcelona Cultura, Barcelona, 2005. MPB 113.113. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

 

Durant la primera part de ZOOM, Teresa M. Sala ens va posar en context amb l’obra i la vida del jove Picasso, que viatjava per primer cop a París, la gran capital de l’art modern en aquells temps i on se celebrava l’Exposició Universal de l’any 1900, on Picasso va conèixer i descobrir les obres d’altres artistes, com ara Henri de Toulouse-Lautrec.

Així mateix, la historiadora d’art Teresa M. Sala ens invitava a comparar l’obra de Picasso amb La Danse mauresque (1895) de Toulouse-Lautrec, dues pintures a l’oli en què la temàtica gira al voltant de l’oci nocturn parisenc del segle xx.

 

La danse mauresque de Toulouse-Lautrec

Henri de Toulouse-Lautrec. La Danse mauresque. 1895. Oli sobre tela. 298 x 316 cm. París, Musée d’Orsay.  © RMN-Grand Palais (Musée d’Orsay) / DR

 

Ambdues obres mostren barraques de fira, una l’interior i l’altra l’exterior, unes estructures de fàcil muntatge i desmuntatge que s’organitzaven al voltant de teatres i localitzacions populars i on es realitzaven espectacles de dansa i de circ.

Teresa M. Sala ens convidà a conèixer els personatges de l’obra de Toulouse-Lautrec, on apareixen figures conegudes com la Goulue, mítica ballarina del Moulin Rouge, i amics de l’autor com Oscar Wilde i Fèlix Fèneon, i també el mateix artista representat entremig del públic. Tanmateix, en l’obra de Picasso, atès que es tracta d’una pinzellada molt més desdibuixada que en l’obra de Toulouse-Lautrec, a hores d’ara no es coneixen les identitats dels personatges, fet que dona lloc a una atmosfera de misteri amb personatges esboirats, originats amb pinzellades fluides, fresques i intenses. En conjunt és una obra vibrant que mostra en escena l’oci nocturn del jove Picasso i que ens invita a participar en el que l’artista estava vivint en aquell precís moment.

 

Barraca de fira amb Teresa Sala

Foto: Jordi Mota

 

A més a més, altres característiques de l’obra en què ens va fer fixar Teresa M. Sala són els colors complementaris; l´ús del vermell en la ballarina i el fons de l’escenari contrastat amb l’intens verd de les baranes de la barraca de fira, de manera que ajuden a representar la intensitat i la vitalitat de l’escena. Val la pena posar èmfasi en el personatge femení situat a la vora inferior dreta del quadre, que amb la seva mirada fixa invita l’espectador a ser partícip de l’espectacle.

 

Per acabar l’activitat de «Zoom. La col·lecció en anàlisi», durant la segona part l’artista Montserrat Pena va reprendre aquesta invitació picassiana a incorporar-nos a l’obra i ens va guiar per crear diverses escenes damunt de projeccions de les instal·lacions del Museu Picasso de Barcelona. Si, a Barraca de Fira, el jove Picasso va pintar la seva impressió d’una escena d’oci en un espai i moment concrets, el que ens va proposar Montse Pena era que el públic de ZOOM creéssim, capturéssim i congeléssim escenes d’oci però en superfícies i localitzacions diferents.

 

Pintura mural amb Montse Pena

Foto: Jordi Mota

Pintura mural amb Montse Pena

Foto: Jordi Mota

 

Els participants es van dividir en grups, segons la imatge que els atragués més, per fer d’artista mural, i la imaginació i el treball en equip es van convertir en els protagonistes. El resultat final van ser quatre pintures murals sobre les parets blanques d’una sala d’exposicions, a partir de les projeccions en gran format d’espais del Museu Picasso de Barcelona, on el públic interactuava amb les escenes pintades i el material del qual disposaven, en definitiva, amb l’ambient que ells mateixos havien generat.

 

A la Sala 0, ubicada a la planta baixa del Museu, presentem el resultat de l’activitat, amb accés gratuït i directe des del carrer Montcada!

 

Des del Museu Picasso de Barcelona us convidem a participar el pròxim dijous 6 d’abril a «Zoom. La col·lecció en anàlisi», en què aprofundirem en l’obra Ciència i Caritat (1897), una de les obres més emblemàtiques de la col·lecció i la més representativa del període de formació del jove Picasso, amb Malén Gual i Yamandú Canosa.

Us hi esperem!

 

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.


Captcha: *