Ara fa aproximadament un any, vàrem publicar un resum de l’informe anual elaborat pel Center for the Future of Museums: aquest mes de març acaben de publicar el de l’any 2016, el TrendsWatch 2016, el qual us presentem a través d’una selecció de cites que hem volgut destacar.
Esperem que aquest resum us sigui útil i us en recomanem la lectura completa, així com dels múltiples enllaços a diversos articles que amplien la informació. Per a nosaltres, ha estat enlluernador, enriquidor i, de vegades, fins i tot angoixant llegir-lo. La complexitat i l’abast dels temes que proposa obre noves possibilitats, alhora que fa que ens plantegem, de manera seriosa i documentada, quin rol tenim i tindrem els museus en una societat canviant.
Com en els informes anteriors, aquest document aborda cinc temes organitzats en diversos àmbits: una presentació del tema, una reflexió de com afecta a la societat en general, el seu impacte sobre els museus en particular i una darrera secció de propostes, recursos addicionals i exemples de com s’ha tractat aquesta situació en diversos museus.
TrensWatch 2016
Des del Museu Picasso agraïm al CFR, a Elizabeth E. Merritt, autora de l’informe, i al seu equip l’excel·lent tasca realitzada i la generositat de compartir-la.
Un futur amb noves feines, o sense feina?
«A mesura que ens endinsem en el segle XXI, la tecnologia i els poders econòmics i culturals estan tornant a remodelar les feines de forma dràstica. El treball a temps complet s’està fragmentant en l’anomenada economia gig, l’economia dels petits encàrrecs, basada en la feina de l’autònom potenciada gràcies a Internet. A les oficines, veiem com sorgeixen noves estructures d’organització alternatives que renoven les tradicionals, més burocràtiques. Ara, molts dels treballadors ja no “hi són”, sinó que treballen des de casa o bé fan la feina en espais de treball compartits. En aquest context, mentre que els treballadors de gran vàlua comencen a exigir —i a obtindre— flexibilitat, autonomia i un seguit de beneficis, la tecnologia també fa que, per contra, s’estiguin empitjorant les condicions laborals dels treballadors contractats a temps parcial i amb sous més baixos.»
«En molts sentits l’economia gig és un win-win; és a dir, una situació favorable per a tothom, atès que el joves millenialls, també coneguts com a generació Y, valoren molt la flexibilitat i l’autonomia, i els empresaris fugen alhora de les estructures rígides i econòmicament costoses. Tanmateix, no tot són avantatges, també hi ha una part fosca: a mida que el marc legislatiu regulador de les infraestructures es va quedant obsolet, molts dels treballadors d’aquesta nova economia poden patir explotació per part de les empreses que cerquen maximitzar els beneficis amb l’externalització del risc.»
Les edats dels treballadors individuals
L’any 2015, el 30% dels treballadors autònoms a temps complet pertanyen a la generació del mil·lenni.
30% Millenialls o generació Y Edat: de 21 a 3433% Generació X Edat: de 35 a 5029%Generació dels Baby Boomers (Nascuts durant i després de la Segona Guerra Mundial) Edat: de 51 a 688% Sèniors Edat: més de 69
Crèdit: https://www.mbopartners.com/state-of-independence
«Totes aquestes previsions de com s’organitzaran les empreses i de com es retribuirà els treballadors, ens fan pensar que, de fet, de feina en tindrem. No obstant això, si tenim en compte la velocitat amb què els robots i la intel·ligència artificial evolucionen, la certesa d’una feina assegurada està lluny de ser real.» […]«Els optimistes pensen que gràcies a aquestes noves tecnologies es crearan noves ocupacions, tot i que encara no podem vaticinar quines i com seran exactament aquestes noves feines.»
«La situació de l’economia i el mercat de treball també poden modificar allò que el públic demanda dels museus en l’àmbit de l’educació, la formació i les oportunitats.» […]«Com a formadors, els museus poden especialitzar-se en l’acceleració de les habilitats cognitives humanes d’alt nivell, que les màquines més intel·ligents poden arribar a valorar però , en cap cas, reproduir. »
[…]«És possible que cada cop més els museus hagin de contractar personal a mitja jornada i subcontractar, fins i tot, personal curatorial. La feina del futur, segons diverses veus, estarà caracteritzada per la tasca d’un equip, temporal i flexible, d’especialistes qualificats, que s’organitzaran per a dur a terme un projecte concret i que, un cop acomplert, es desintegrarà.»
Més que humans: habilitats augmentades
«Els defensors (de grups amb discapacitats) demanden centrar-se més en l’accessibilitat cognitiva, en un millor accés a la informació i a les formes de comunicació, així com en un tractament integral de l’ambient construït. Actualment, estem vivint un procés de transformació pel que fa a com la societat veu la discapacitat i com les persones amb discapacitats es veuen a elles mateixes. Tanmateix, mentre encara lluitem per crear un marc d’igualtat per a tothom, els termes d’aquest repte estan a punt de canviar; els avenços tecnològics, com ara les interfícies neurològiques, les interfícies hàptiques, les pròtesis d’última generació i l’edició del genoma estan ampliant el ventall de les habilitats cognitives, físiques i sensorials dels humans.»
«Els moviments socials que rebutgen la urgència que tenim per “arreglar” les persones estan guanyant força, davant de l’actual proliferació de les eines tecnològiques dissenyades per fer justament aquesta tasca.»
«Estem deixant enrere l’àmbit de la tecnologia de suport, dissenyada per a les persones amb discapacitats, per entrar a l’era de la tecnologia augmentativa, que expandeix els límits de les capacitats humanes bàsiques.» […] «I el fet que, gràcies a la tecnologia augmentativa, les persones amb discapacitats puguin ser més competitives que les que no en tenen, pot almenys tenir l’aspecte beneficiós que, d’una vegada per sempre, ens replantegem la percepció que tenim de la discapacitat com a sinònim de “menys que”.»
Imatge de l’exposició +HUMANS, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
«En un sentit més ampli, de quina manera pot exacerbar la desigualtat de la societat la tecnologia augmentativa? Quan els braços biònics siguin millors que els braços amb què hem nascut, hi haurà algú que optarà per substituir una de les seves extremitats sanes per una de robòtica? Què passaria amb aquells que no volen convertir-se en una versió millorada d’ells mateixos i, així mateix, amb aquells que no comptessin amb els recursos econòmics per fer-ho?»
«Si moltes persones decidissin optar per millorar i desenvolupar els seus sentits, l’experiència de l’art i de la músic, creada en una era anterior a la tecnologia augmentativa, s’alteraria profundament. Com percebrà el públic «augmentat» l’experiència de l’art i altres propostes dels museus tradicionals? Com canviarà la tecnologia augmentativa el disseny de les exposicions, els espais públics i la creació d’experiències?»
Museus i la realitat augmentada (RA) i realitat virtual (RV)
«Per als museus, la realitat augmentada (RA) i la realitat virtual (RV) representen tant una promesa de millora com un risc; quin sentit té anar al museu si ens podem posar els auriculars i viure experiències de vistes, sons i tacte meravellosos, mentre passem l’estona amb els amics, sense sortir de casa?» […]«Si les experiències de RV i RA es fan accessibles, econòmicament i geogràfica, els museus hauran de millorar el seu posicionament i posar en valor les seves propostes davant de la seva comunitat.»
Saturnia History Museum, a Sim City. Crèdit: Simtropolis
«Els investigadors estan recollint moltes proves que ratifiquen els beneficis socials de les experiències virtuals.» […]«El poder de la RV i la RA també pot arribar a ser perillós.» […]«La realitat virtual no és només més eficaç que els mitjans de comunicació tradicionals a l’hora de despertar l’empatia, sinó que també té alhora l’efecte contrari d’insensibilitzar homes i dones.»
«Darrerament, els museus, juntament amb la premsa escrita i la música clàssica, han anat perdent de forma continuada quota de mercat davant d’altres activitats d’entreteniment.» […]«Gràcies a la creixent sofisticació de la RA i la RV, els museus guanyen impacte, atès que poden exposar les seves col·leccions arreu del món per mitjà de plataformes virtuals. És possible que les experiències viscudes per mitjà de la RA i la RV, més enllà de les parets físiques de les institucions, ajudin els museus a guanyar nous públics?»
Identitat, representació i el rol dels museus
«La gent està sortint de les caselles que s’han utilitat durant tant temps per a definir i controlar la societat —masculí/femení, hetero/gai, blanc/negre/groc—, i exigeixen el control de la seva identitat i com aquesta identitat es representa.» […]«Actualment, els activistes fan servir el poder de les xarxes socials per assegurar-se que els estem escoltant. Els objectes —poderosos símbols de les persones, els grups, la història i la societat com un tot— s’han convertit en un explosiu argument de discòrdia. I els museus, com a salvaguardes públics de la nostra història col·lectiva, es troben immersos en aquesta la lluita per la representació, la identitat i la cultura material.»
Empreses com CustomSigns.com comercialitzen senyals d’ètica neutre
«Però la preocupació pel que fa a la representació i el control poden augmentar quan acceptem que els límits són canviants. Hi ha límits al dret de reclamar la identitat pròpia?» […] «La situació no és menys tibant quan es tracta de grups en comptes de persones individuals. Qui té el dret de parlar en nom d’una comunitat?»
«L’auge de les xarxes socials ha canviat la dinàmica del debat, tot accelerant el canvi, alhora que amplifica el conflicte.» […]«La natura cada cop més fractal de la identitat fa que sigui difícil moderar les veus que competeixen per parlar en nom d’una comunitat.»
«Com a societat, hem de crear un entorn (físic i regulador) que tracti la gent amb respecte; cosa que també vol dir que les persones no han de ser encabides per força dins d’una categoria.»
«Tant si cerquen un paper actiu o no, els museus estan cridats a actuar com a un equip de material cultural perillós.» […]«És que el públic vol que el museu sigui una mena de cambra de provatura d’explosius per a qüestions de temàtica social controvertides? O bé el que volen els museus és enterrar els objectes ofensius en col·leccions de magatzem; fora de la vista i de la ment? O bé, sent optimistes, el públic confia que els museus treballaran per a fomentar el debat, el diàleg i la reconciliació productius?»
La felicitat com a mesura
«Les persones (i les organitzacions) s’estan rebel·lant cada cop més contra l’èmfasi en l’economia, tot assenyalant que ha afavorit l’acumulació de riquesa a costa de la salut, la sostenibilitat i el benestar. Els governs estan experimentant amb una gran varietat d’ indicadors no econòmics, com ara el de la felicitat, i les empreses estan descobrint que la felicitat és, de fet, rentable. Una vegada redefinit el significat de l’èxit més enllà dels diners, els museus poden començar a contribuir considerablement en el benefici col·lectiu.»
«Si és cert que realment ens estem enfrontant a un futur amb una taxa d’ocupació molt més baixa… i a una desigualtat de la distribució de la riquesa, és més important que mai que adoptem mesures en l’àmbit no econòmic pel que fa a si les persones som un bé preuat i valuós, com a membres de la societat.»
«Atès que la cerca dels indicadors no econòmics se centra més en la felicitat que no pas en una mirada que inclogui més aspectes de l’estat del benestar, hem de ser curosos si no volem estigmatitzar la infelicitat (o tot allò que no arribi a l’eufòria).» […]«Un canvi cultural cap a la valoració d’indicadors d’estat d’ànim pot significar que simplement les persones menteixen sobre el seu estat mental, així com sobre els seus ingressos, i com a resultat podem acabar més estressats i menys feliços que abans.»
«I encara és més important, donat que rebem allò que mesurem, fer un canvi, a escala nacional i internacional, que ens allunyi dels indicadors de guanys econòmics a curt termini i ens apropi a les mètriques més subtils que tinguin en compte la sostenibilitat, la salut, el benestar i, sí, la felicitat; un canvi que pot ser viable en un món que no és només més ric, sinó millor.»
Autor: Anna Guarro
Responsable de Serveis Educatius i Activitats
Fonts:
Leave a Reply