El Blog

Part I de l’estudi: Early stages of Picasso through material characterization of different portraits

El passat 27 de novembre, vam presentar a l’aula magna de la Universitat de Barcelona un projecte d’investigació sobre l’estudi de la tècnica del jove Picasso.

El projecte, denominat Early stages of Picasso through material characterization of different portraits, ha estat el fruit del conveni trilateral del Museu Picasso i la Universitat de Barcelona amb el projecte europeu CHARISMA-MOLAB.

Gràcies al suport cientificotècnic proporcionat pel laboratori mòbil MOLAB i l’equip del Departament de Química Analítica de la Universitat de Barcelona, hem aprofundit en l’evolució de la tècnica dels inicis pictòrics de Picasso, a través d’una selecció de sis retrats executats entre 1895 i 1900.

Especialistes treballant al Departament de Restauració del Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona no ignora que els estudis dels materials són un element clau per documentar les col·leccions i, fa més d’un lustre, promou i desenvolupa iniciatives de recerca. Busquem disposar d’informació contrastada amb el coneixement de l’artista i del seu entorn de què disposem, alhora que conservar les obres a partir d’una millor comprensió del seu procés de creació. En definitiva, volem aprofundir en la història material de la col·lecció, tot estructurant els continguts tècnics i materials a partir d’una informació objectiva.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Durant una intensa setmana del mes de juliol de 2013, el taller de restauració del museu es va transformar en laboratori: van ser cinc jornades maratonianes, durant les quals vam generar un volum d’informació cabdal per completar els nostres estudis inicials d’aquestes sis obres.

Avui, després de dos anys de treball en l’elaboració de resultats i amb dades contrastades, podem afirmar que hem obert noves lectures de les obres i tenim la certesa que serviran per trobar nous vincles amb altres pintures.

Tècnics del MOLAB treballant al Departament de Restauració del Museu Picasso

TREBALL EXPERIMENTAL: METODOLOGIA

-Fluorescència de raigs X (XRF)
-Espectroscòpia d’infraroig mitjà (mid-FTIR)
-Fluorescència ultraviolada-visible (UV-Vis)
-Espectroscòpia Raman
-S’han adquirit imatges de reflectografia d’infraroig a 12 intervals de longitud d’ona (entre 952-2265 nm)
-Radiografia RX

LES OBRES ESTUDIADES

Pablo Picasso. Vell, 1895. Oli sobre tela. 58’5 x 42’8. MPB 110.014 | Pablo Picasso. Home amb boina, 1895. Oli sobre tela. 50,5 x 336. MPB 110.058 | Pablo Picasso. Carles Casagemas, 1899-1900. Oli sobre tela. 55 x 45. MPB 110.022

Pablo Picasso. Josep Cardona i Furró, 1899. Oli sobre tela. 47,5 x 35,2. MPB 110.026 | Pablo Picasso. Home a l’estil de El Greco, 1899. Oli sobre tela. 34,4 x31,2. MPB 110.034 | Pablo Picasso. Autoretrat amb perruca, 1898-1900. Oli sobre tela. 55’8 x 45’8. MPB 110.053

Per establir el marc d’actuació no es va triar un retrat de joventut qualsevol, sinó aquelles peces que ens facilitaven l’establiment de patrons de referència aplicables a estudis futurs.

La metodologia de treball s’ha basat en una doble mirada. S’ha començat per la dermis de la pintura, observant la tipologia de les clivelles i les pinzellades, fins aprofundir a les capes internes i conèixer l’estructura física o estratigràfica amb radiació no visible, així com la composició elemental dels materials amb l’assistència de tècniques auxiliars.

A través de la comparativa de les imatges amb llum visible i combinada amb la mirada en profunditat, hem extret dades fisicoquímiques que van mes allà de l’epidermis, com ara l’ús de determinats pigments en obres primerenques com el Vell. Hem desvetllat sorpreses com Home amb boina, que amaga una composició anterior estretament lligada a l’obra del seu pare. En el retrat de Josep Cardona i Furró hem descobert que Picasso va treballar aquesta tela tres vegades. A Home a l’estil d’El Greco, aprofita un fragment d’acadèmia i ens obre un camp de recerca per trobar altres fragments desapareguts. Al retrat Carles Casagemas, a més de descobrir una composició anterior amagada, hem arribat a entendre la causa especifica de la degradació que presentava la pintura. Finalment hem estudiat Autoretrat amb perruca, l’obra central i eix del nostre projecte, on la vitalitat creadora de l’artista es reflecteix en un joc d’imatges sàviament modificades que posarem al descobert.

Totes són pintures a l’oli sobre tela amb una complexitat estructural diferent. Donades per Picasso l’any 1970, les sis obres havien estat restaurades seguint un mateix patró, entelades a la pasta de farina, i amb les conseqüents modificacions formals i les eventuals interferències pel que fa a la determinació de materials.

DESCRIPCIÓ DE RESULTATS A TRAVÉS DE L’OBSERVACIÓ EN EL VISIBLE I L’ESTUDI EN PARAL·LEL DE LES IMATGES RADIOGRÀFIQUES/ IR

 MOLAB I

ELS INICIS PICTÒRICS: LA CORUNYA, 1895

A la Corunya, amb 14 anys, Picasso ja fa una producció força madura i coherent. En aquesta ciutat aprèn a pintar i per primera vegada exposarà les seves obres públicament.

Al curs 94-95 és alumne del seu propi pare a l’assignatura «Pintura y copia del natural» de l’Escola de Belles Arts de la Corunya. Per aquest motiu, vam iniciar l’estudi amb les dues pintures realitzades allí l’any 1895, Vell i Home amb boina.

El resultat de la primera obra estudiada, Vell (MPB 110014), ens apropa a l’ús del color. Realitzada amb una paleta de colors terrosos i lligada a la tradició de la pintura espanyola. L’encaix de la figura s’ajusta a la proporció del suport, que, en aquest cas, és una tela de trama gruixuda.

La imatge radiogràfica és força radiotransparent i no mostra vestigis de pintura subjacent. Malgrat això, l’estudi IR mostra traces encara sense identificar, fet que deixa el procés obert a nous estudis.

[Feu clic sobre les imatges per veure-les amb detall]

1- MPB 110.014. Foto realitzada al 1970. Fotògraf Francisco Melich
2- Pablo Picasso. Vell, 1895. Oli sobre tela. 58’5 x 42’8. MPB 110.014
3- MPB 110.014. Imatge radiogràfica
4- MPB 110.01. Imatge reflectometria IR (1700 nm)

Tanmateix, l’obra que ratifica que no existeix Picasso sense la figura del pare, José Ruiz Blasco, és Home amb boina (MPB 110058).

Aquest retrat respon a un Picasso més segur d’ell mateix i està resolt amb més maduresa que Vell, amb una presentació del personatge més complexa, de tres quarts i més rica en matisos.

[Feu clic sobre les imatges per veure-les amb detall]

1- MPB 110.058. Foto realitzada al 1970. Fotògraf Francisco Melich
2- Pablo Picasso. Home amb boina, 1895. Oli sobre tela. 50,5 x 336. MPB 110.058
3- MPB 110.058. Imatge radiogràfica
4 -MPB 110.058. Imatge radiogràfica retocada
5- MPB 110.058. Imatge reflectometria IR (1700 nm)

La imatge RX va desvetllar una composició subjacent. Si girem el suport en 90°, veiem la forma de dos coloms en format horitzontal. A través de les imatges obtingudes de l’escàner a 1930 nm podem identificar la taca negra del colom.

Quan Picasso va pintar Home de la boina, la capa inferior, que correspon als coloms, devia estar prou seca. A través de les clivelles de la capa visible entreveiem una gamma de colors més clars.

Aquesta troballa ens situa davant d’un escenari d’enorme interès, perquè si la pintura subjacent fos de Picasso, aquesta seria la primera pintura coneguda de mig format dedicada al tema dels coloms. Els coloms són un motiu que apareix anteriorment. Es conserven molts dibuixos i petites tauletes, però serà aquí, a la Corunya, on s’endinsarà en la temàtica, malgrat que no es coneix cap tela en aquest format.

Pablo Picasso. Coloms i altres dibuixos. La Corunya, 1894. Llapis grafit sobre paper. 26,4 x 20,2 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.864R | Pablo Picasso. Colomar. Pintura sobre taula, c. 1895. Oli sobre fusta. 9,9 x 15,3 cm. Donació Ruiz Picasso, Pablo, 1970. MPB 110.131

Tampoc no podem descartar la possibilitat que es tracti d’una obra desestimada pel pare, que el fill aprofita més tard. El format horitzontal i la dimensió del suport (50 x 36 cm) s’aproximen a las mides de moltes de les obres firmades pel pare i conservades avui, la majoria en col·leccions particulars. La majoria són variacions sobre aquest tema amb composicions senzilles de dos o tres coloms en diferents posicions.

Don José no va ser un artista de gran imaginació però, com a bon mestre i coneixedor de la tècnica, va transmetre al seu fill els secrets d’un ofici que ell mateix havia consolidat mitjançant la copia i la repetició.

El museu disposa d’un àlbum de dibuix (MPB 110923) executat a la Corunya entre 1894 i 1895, que, després de realitzar aquest projecte de recerca, ha adquirit una dimensió nova. En una de les seves pàgines (MPB 111497R), Picasso va fer tres croquis a tinta sèpia on es poden reconèixer les obres Vell, Home de la boina, i, a sobre d’ells, l’esbós de dos coloms.

Àlbum de dibuix (MPB 110.923) | Pablo Picasso. Croquis diversos. Dibuix sobre paper, 1894-1895. 19 x 12,6 cm. Donació Ruiz Picasso, Pablo, 1970. MPB 111.497R

No sembla probable que siguin dos apunts preparatoris per realitzar posteriorment les pintures, si tal com pensem són retrats fets del natural i segurament pintats a la classe mateix del seu pare. La similitud dels dos apunts amb les pintures estudiades ens porten a pensar el contrari: es tracta de dos apunts fets a partir de les pintures ja acabades i fent servir una tècnica ràpida com és la tinta a pinzell. Haurem d’esbrinar per què inserta un tema de coloms a la mateixa sessió de treball, encara que és fàcil deduir que era un motiu més que familiar.

Segona part: MOLAB II – Obres de la Barcelona finisecular

Reyes Jiménez

Conservació preventiva i restauració

Enllaços relacionats:

vídeo