El Blog

Fa poc publicàvem una cronologia de Las Meninas de Picasso, en ocasió de l’aniversari de l’inici del treball picassià entorn d’aquesta obra de Velázquez i de la sèrie que va generar.

En diverses ocasions hem afirmat que aquesta és una de les obres més rellevants de la nostra col·lecció; més encara atès que és la única sèrie de Picasso, de les que va pintar durant la dècada dels anys cinquanta, que es conserva i mostra sencera i que no es va dispersar, com va passar amb altres sèries abordades per l’artista durant aquells anys. El caràcter de regal directe de l’artista al Museu Picasso, en honor al seu fundador, Jaume Sabartés, fa que el valor d’aquest conjunt sigui encara més alt en el context del patrimoni barceloní.

En aquest text volem, però, parlar dels personatges que tant Velázquez com Picasso van pintar, i explicar a grans trets les biografies d’aquests habitants del museu.

Velázquez, Diego Rodríguez de Silva. Las Meninas, 1656. Oli sobre tela. 318 × 276 cm. Museu del Prado, Madrid |Pablo Picasso. Las Meninas, 1957. Pintura sobre tela. Oli sobre tela. 194 x 260 cm. Donació Ruiz Picasso, Pablo, 1968. MPB 70.433

Podeu veure una comparació dels personatges de les dues obres als highlights de la col·lecció. D’esquerra a dreta, trobem els següents personatges:

Diego Velázquez: Autoretrat del pintor, que s’incorpora a una escena de la vida de la cort, en un gest innovador en el cas de Velázquez i com a reivindicació de la importància de l’artista, en el cas de Picasso, que el pinta com el caràcter més complex i de mida més gran de l’obra. L’artista es pinta a ell mateix amb les eines pròpies del pintor (pinzell, paleta i tela) i llueix al pit la condecoració de la Creu de Calatrava, que sembla ser que va ser afegida després per l’artista mateix i que Picasso també reproduí.

Velázquez, Diego Rodríguez de Silva. Las Meninas (detall), 1656. Oli sobre tela. 318 × 276 cm. Museu del Prado, Madrid | Pablo Picasso. Las Meninas (detall), 1957. Pintura sobre tela. Oli sobre tela. 194 x 260 cm. Donació Ruiz Picasso, Pablo, 1968. MPB 70.433

María Agustina Sarmiento de Sotomayor: És una de les dues meninas pròpiament dites que hi ha a l’obra, és a dir, i segons la Reial Acadèmia Espanyola: «Dama de familia noble que desde muy joven entraba a servir a la reina o a las infantas niñas.»

En aquest cas, era filla del comte de Salvatierra i hereva del Ducat d’Abrantes per via materna. De gran, es va casar amb el comte de Peñaranda, gran d’Espanya. S’inclina, tot oferint una petita gerra a la infanta, en un gest propi del protocol de palau. Picasso analitza aquest gest en diverses de les obres d’aquesta sèrie, posant una atenció especial en aquest personatge.

Velázquez, Diego Rodríguez de Silva. Las Meninas (detall), 1656. Oli sobre tela. 318 × 276 cm. Museu del Prado, Madrid | Pablo Picasso. Las Meninas (detall), 1957. Pintura sobre tela. Oli sobre tela. 194 x 260 cm. Donació Ruiz Picasso, Pablo, 1968. MPB 70.433

Pablo Picasso. Las Meninas (María Agustina Sarmiento). Canes, 20 i 26 d’agost del 1957. Oli i traços de llapis gras vermell sobre tela. 46 x 37,5 cm. Donació Pablo Picasso, 1968. Museu Picasso, Barcelona. MPB 70.435 | Pablo Picasso. Las Meninas (María Agustina Sarmiento). Canes, 10 d’octubre del 1957. Oli sobre tela. 115 x 89 cm. Donació Pablo Picasso, 1968. Museu Picasso, Barcelona. MPB 70.471

Felip IV i la seva esposa Mariana d’Àustria: El rei i la reina apareixen reflectits en un mirall al fons de l’estança. Hi ha diverses teories sobre la natura de la incorporació dels monarques: entre d’altres, que estaven entrant a la sala en aquell mateix moment o bé que posaven pel retrat i que aquesta és l’escena que es desenvolupava davant d’ells. Amb aquest hàbil gir del punt de vista que incorpora el pintor en una escena cortesana, Velázquez reitera una de les seves reivindicacions; la de la pintura com l’art més elevat, alhora que aprofita per donar a conèixer la riquesa de la cort espanyola en una escena aparentment quotidiana i trivial.

Velázquez, Diego Rodríguez de Silva. Las Meninas (detall), 1656. Oli sobre tela. 318 × 276 cm. Museu del Prado, Madrid | Pablo Picasso. Las Meninas (detall), 1957. Pintura sobre tela. Oli sobre tela. 194 x 260 cm. Donació Ruiz Picasso, Pablo, 1968. MPB 70.433

Infanta Margarita: La infanta, que en el moment de realització de la pintura tenia 5 anys, és la figura principal de l’obra de Velázquez, ja que en aquell moment era l’hereva al tron. És també el primer personatge que Picasso analitza en la seva sèrie. La infanta va ser el personatge de la cort més retratat per Velázquez i és també el més repetit a les versions picassianes. Compromesa des de molt petita amb el seu tiet, l’emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, aquests retrats servien per informar de l’aspecte i creixement de la infanta. El 1666, a l’edat de 15 anys, es va casar per poders i la jove emperadriu es va traslladar a Viena, capital de l’Imperi, on va morir a l’edat de 21 anys mentre donava a llum el seu quart fill.

Velázquez, Diego Rodríguez de Silva. Las Meninas (detall), 1656. Oli sobre tela. 318 × 276 cm. Museu del Prado, Madrid | Pablo Picasso. Las Meninas (detall), 1957. Pintura sobre tela. Oli sobre tela. 194 x 260 cm. Donació Ruiz Picasso, Pablo, 1968. MPB 70.433

Pablo Picasso. Las Meninas (infanta Margarida Maria). Canes, 20 d’agost del 1957. Oli sobre tela. 100 x 81 cm. Donació Pablo Picasso, 1968. Museu Picasso, Barcelona. MPB 70.434 | Pablo Picasso. Las Meninas (infanta Margarida Maria). Canes, 14 de setembre del 1957. Oli sobre tela. 100 x 81 cm. Donació Pablo Picasso, 1968. Museu Picasso, Barcelona. MPB 70.459

José Nieto Velázquez: Era l’aposentador de la reina; és a dir, la persona responsable de la separació i selecció de les estances per als membres de la reialesa i de la ubicació de les oficines i habitacions per als residents de palau. El pintor Velázquez era, al seu torn, l’aposentador del rei. José Nieto va servir a palau fins a la seva mort. A la pintura està situat al fons, davant d’una porta oberta per on s’escola la llum, i no queda ben definit si està entrant o sortint de la sala. Picasso reprèn l’ambigüitat del gest i el converteix en una ombra que es fa present a la majoria de les versions. A les obres de la sèrie Els Colomins, pintades en un parèntesi de l’obsessió de Picasso per Las Meninas i a les quals estan vinculades formalment en la composició, es podria considerar que el colom negre fa una referència a l’aposentador.

Velázquez, Diego Rodríguez de Silva. Las Meninas (detall), 1656. Oli sobre tela. 318 × 276 cm. Museu del Prado, Madrid | Pablo Picasso. Las Meninas (detall), 1957. Pintura sobre tela. Oli sobre tela. 194 x 260 cm. Donació Ruiz Picasso, Pablo, 1968. MPB 70.433

 Pablo Picasso. Els colomins. Canes, 6 de setembre del 1957. Oli sobre tela. 100 x 81 cm. Donació Pablo Picasso, 1968. Museu Picasso, Barcelona. MPB 70.450

Isabel de Velasco: Filla d’una família molt vinculada a la cort reial, és l’altra menina de l’obra. El seu pare, don Bernardino López de Ayala y Velasco, VIII comte de Fuensalida, havia estat gentilhome del rei i la seva mare, dama de la reina. Es desconeix la data exacta de naixement d’Isabel de Velasco, que es va casar amb el duc de Arcos i va morir el 1659, després d’haver estat dama d’honor de la infanta. A l’obra de Velázquez la trobem en actitud de fer un reverència; gest que Picasso va examinar en diverses de les seves versions. L’última obra de la sèrie és una petita representació d’aquest personatge que casualment fou també el personatge que interpretà la primera esposa de Picasso, Olga Khokhlova, al ballet Las Meninas dels Ballets Russos, una producció del 1916 amb música de Gabriel Fauré.

Velázquez, Diego Rodríguez de Silva. Las Meninas (detall), 1656. Oli sobre tela. 318 × 276 cm. Museu del Prado, Madrid | Pablo Picasso. Las Meninas (detall), 1957. Pintura sobre tela. Oli sobre tela. 194 x 260 cm. Donació Ruiz Picasso, Pablo, 1968. MPB 70.433 | Pablo Picasso. Las Meninas (Isabel de Velasco). Canes, 30 de desembre del 1957. Oli sobre tela. 33 x 24 cm. Donació Pablo Picasso, 1968. Museu Picasso, Barcelona. MPB 70.490

Marcela de Ulloa: Fou l’encarregada de tenir cura i vigilar les donzelles de l’entorn de la infanta Margarita. A la pintura se la representa amb la roba pròpia d’una vídua i conversant amb un altre personatge mig a la penombra. Aquest és l’únic personatge de la pintura que no està identificat i del qual només se sap que exercia de guardadamas, que segons la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola era «un empleado de la casa real, cuyo principal ministerio era ir a caballo al estribo del coche de las damas para que nadie llegase a hablarles, y después se limitó al cargo de despejar la sala del cuarto de la reina en las funciones públicas». El vestit de la dama és sovint interpretat com de monja. Arran d’aquesta interpretació del personatge, de vegades s’ha fet la lectura que Picasso, fidel al seu ferm anticlericalisme, la representa a ella i el seu interlocutor de manera gairebé humorística.

Velázquez, Diego Rodríguez de Silva. Las Meninas (detall), 1656. Oli sobre tela. 318 × 276 cm. Museu del Prado, Madrid | Pablo Picasso. Las Meninas (detall), 1957. Pintura sobre tela. Oli sobre tela. 194 x 260 cm. Donació Ruiz Picasso, Pablo, 1968. MPB 70.433

Mari Bárbola (María Bárbara Asquín): Bufó de la cort reial, d’origen alemany, que va entrar a palau el 1651, l’any del naixement de la infanta. Gràcies a la pintura es pot identificar que es tracta d’una nana acondroplàstica, trastorn que es caracteritza per extremitats anormalment curtes i trets facials particulars. A la grisalla del conjunt amb què Picasso inicia el seu versionat de Las Meninas, la figura de Mari Bárbola està esquematitzada i simplificada, els trets característics del seu trastorn estan representats per l’artista com un conjunt de ratlles i punts molt junts en el centre de la rodona que representa la cara. El personatge adquireix tanmateix una important presència en versions posteriors de la sèrie.

Velázquez, Diego Rodríguez de Silva. Las Meninas (detall), 1656. Oli sobre tela. 318 × 276 cm. Museu del Prado, Madrid | Pablo Picasso. Las Meninas (detall), 1957. Pintura sobre tela. Oli sobre tela. 194 x 260 cm. Donació Ruiz Picasso, Pablo, 1968. MPB 70.433

 Pablo Picasso. Las Meninas (Isabel de Velasco, María Bárbola i Nicolasito Pertusato). Canes, 24 d’octubre del 1957. Oli sobre tela. 130 x 96 cm. Donació Pablo Picasso, 1968. Museu Picasso, Barcelona. MPB 70.476

Nicolasito Pertusato: Nan italià d’origen noble que possiblement va estar afectat per un dèficit de l’hormona del creixement; fet que li conferia un aspecte acriaturat. Va ser ajuda de cambra del rei i se sap que va viure fins als setanta-cinc anys. A la pintura de Velázquez està situat en primer terme, al costat d’un gos mastí amb el qual sembla que jugui amb el peu. En l’apropiació picassiana, aquesta figura manté el gest juganer, però està ja completament simplificada i esblanqueïda; pot ser per un raig de llum lateral que entra pels finestrals que té a l’esquena, o bé perquè és la figura que més lluny es troba del veritable protagonista d’aquesta versió; el pintor. Amb el seu sentit de l’humor característic, Picasso reprèn aquest personatge i, en l’obra més divergent de la sèrie, l’asseu en un piano que prové de l’entorn del pintor de la seva llar de La Californie.

El mastí també és un personatge en ell mateix. En l’apropiació picassiana, el magnífic animal que presenta Velázquez és substituït per Lump (o Lumpito, com l’anomenava Picasso), el teckel que el fotògraf David Duncan Douglas li va regalar.

Velázquez, Diego Rodríguez de Silva. Las Meninas (detall), 1656. Oli sobre tela. 318 × 276 cm. Museu del Prado, Madrid | Pablo Picasso. Las Meninas (detall), 1957. Pintura sobre tela. Oli sobre tela. 194 x 260 cm. Donació Ruiz Picasso, Pablo, 1968. MPB 70.433

Pablo Picasso. El piano. Canes, 17 d’octubre del 1957. Oli sobre tela. 130 x 96 cm. Donació Pablo Picasso, 1968. Museu Picasso, Barcelona. MPB 70.472 | David Douglas Duncan. Picasso i Lump, 1957.50 x 60 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació David Douglas Duncan, 2013 ©  David Douglas Duncan 2015

Anna Guarro
Responsable de Serveis Educatius i Activitats

Enllaços relacionats
Coneixes els habitants del Museu Picasso?

Fonts:

Museu Picasso, Barcelona

Museo del Prado

Wikipedia

Viquipèdia