El hashtag #PicassoEdu neix a la trobada de bloguers i comunicadors culturals

Ens acompanyen en aquesta ocasió un grup de bloguers i comunicadors culturals per a conèixer de primera mà el Servei Educatiu del @MuseuPicasso i experimentar amb les Visual Thinking Strategies #VTS. Aquest mètode està basat en l’observació i diàleg davant de l’obra.

SERVEI EDUCATIU @MuseuPicasso

Proposem a uns quants bloguers i comunicadors culturals que participin activament a la visita de la col·lecció del Museu Picasso amb el Servei Educatiu del @MuseuPicasso.

El recorregut va permetre descobrir el que transmet a cadascú la contemplació de l’obra d’art, en aquest cas centrat en 4 obres: Ciència i CaritatL’espera (Margot)Terrats de Barcelona Las Meninas. Per aquesta visita vam comptar amb: @CultiusCulturals @Guiomar_sp @MargaridaLoran @SocialCultura @ElDadodelArte @KippelBoy @CarmeMix @TinetPuntZero i @VangelisVillar.

 

 

Nou hashtag #PicassoEdu

Aprofitem aquesta trobada per llançar el nou hashtag #PicassoEdu, que a partir d’ara vol identificar totes les activitats educatives que es portin a terme al @MuseuPicasso i també al voltant de l’artista.

 

Ciència i Caritat, 1897

La figura central d’aquesta obra és una dona jacent en un llit, assistida per un personatge masculí que podria representar un metge, i per una figura vestida amb l’hàbit de monja, que li ofereix o retira una tassa mentre subjecta un infant, en un entorn que denota pobresa. Pintada per Picasso als 15 anys, l’obra segueix les convencions artístiques de l’època i està fortament influenciada per les recomanacions del pare, també pintor.

Visual Thinking Strategies #VTS

El @MuseuPicasso proposa un projecte educatiu basat en la importància d’observar i dialogar davant de l’obra, on l’educador actua de moderador del debat i proporciona als participants les claus per aprofundir en el seu propi coneixement. L’aprenentatge és grupal i tot compartint les opinions s’arriba a conclusions noves i enriquidores.

L’espera (Margot), 1901

El personatge central d’aquesta obra és una figura femenina realitzada en colors primaris i vius i amb pinzellades gruixudes i soltes. La dona, maquillada i guarnida, està recolzada sobre els seus colzes, amb la mà dreta a l’espatlla, i mira els espectadors –i potser més enllà– amb una mirada oberta a diverses interpretacions. Està ambientada en la vida nocturna de París que Picasso va conèixer a principis de segle XX.

 

Terrats de Barcelona, 1903

Paisatge urbà de les teulades de la ciutat, un tema freqüent durant aquella època a l’obra de Picasso. Destaca una primera geometrització de l’espai, que no fou explorada per l’artista fins més tard, i la manca de figures humanes que poblin aquest espai, la qual cosa, unida al predomini dels tons blaus a l’obra, dóna una sensació de solitud o de pau.

Las Meninas, 1957

Aquesta grisalla és la primera obra de la sèrie on Picasso fa una interpretació personal de l’obra de Velázquez. Hi apareixen els mateixos personatges i se segueix la mateixa composició, tot i que varia l’estètica, en una apropiació que porta el llenguatge artístic cap al terreny picassià.

 

I fins aquí l’experiència. Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració i entusiasme per participar en aquesta iniciativa 

 

 

 

 

Montse Salvadó

Premsa i Comunicació

Enllaços relacionats:

Storify

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.


Captcha: *