El Blog

Àngel Fernández de Soto Llassat va néixer a Barcelona el 1882, fill d’un madrileny i una tortosina instal·lats a la ciutat comtal. Juntament amb el seu germà Mateu, freqüentava la taverna Quatre Gats, on es trobaven amb Picasso.

Pablo Picasso. Picasso, Àngel Fernández de Soto i Sebastià Junyer i Vidal al cafè. Barcelona, c. 1903. Tinta sèpia a ploma sobre paper 13,2 x 9 cm. Donació Sebastià Junyer i Vidal, 1966. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 70.808 | Picasso, Ángel Fernández de Soto i Carles Casagemas a la terrassa familiar del primer, en el carrer de la Mercè c. 1900. Font: Arxiu Eduard Vallès, Barcelona

De Soto treballava amb Ramon Reventós (habitual també de Quatre Gats) a la casa Mir i Estrada de productes colonials, situada al carrer Princesa. Àngel hi treballava com a encarregat de fer els encàrrecs, mentre que Reventós hi treballava com a escrivent.

Entre els amics, Àngel era anomenat Patas ja que, per la feina que tenia a Mir i Estrada, anava tot el dia fent gestions a peu a tot arreu. Posteriorment Miquel Utrillo va canviar-li el sobrenom per Patas arriba ja que al seu germà Mateu, potser per ser més baix, l’anomenaven Patas abajo.

Malgrat conèixer segurament a Picasso per haver freqüentat l’Edèn Concert del carrer Nou, no fou fins al seu retorn d’Horta de Sant Joan, que es van començar a trobar més habitualment per Quatre Gats. Va ser pels volts de febrer del 1899 i l’amistat que van establir es mantingué fins a la mort de de Soto, al 1937.

Picasso li feu diversos retrats, el primer dels quals data, segons Pierre Daix, d’una de les seves primeres trobades al 1899. D’entre tots els retrats, el més conegut és l’oli de l’època blava que li va fer al 1903. En llibre El ángel de Picasso de Conxa Rodríguez Vives es relata minuciosament la història d’aquesta obra i l’amistat i la correspondència que van mantenir.

Pablo Picasso. Retrat blau d’Àngel Fernández de Soto. 1903. Oli sobre tela. 70,3 cm × 55,3 cm. Col·lecció privada.

En els retrats, Picasso l’estilitza i li dóna un cert aire elegant i dandi alhora que noctàmbul i irònic. Al museu disposem de diversos retrats en paper, alguns dels quals podeu veure actualment a la sala 8 de la col·lecció permanent.

Pablo Picasso. Els germans Mateu i Àngel Fernández de Soto, amb Anita. Barcelona, 1902-1903. Llapis Conté, llapis de color blau i sèpia i aquarel·la sobre paper. 31 x 23,7 cm (irregular). Aportació de l’Ajuntament de Barcelona, 1963. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 50.498 | Pablo Picasso. Àngel Fernández de Soto amb una dona. Barcelona, 1902-1903. Tinta sèpia a ploma, aiguada, aquarel·la i llapis Conté sobre paper. 21 x 15,2 cm. Aportació de l’Ajuntament de Barcelona, 1963. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 50.494

Durant el 1903 Picasso i de Soto van compartir estudi al carrer Riera de Sant Joan (que anteriorment havia compartit amb Casagemas), juntament amb Rocarol i on també es trobaven, gairebé diàriament, amb Sabartés. No obstant l’any següent Picasso canvià d’estudi degut, segons relaten Palau i Fabre i Richardson, a la gran quantitat de gent que Àngel portava a l’estudi, especialment a les nits quan Picasso hi treballava.

No obstant, malgrat establir-se en estudis diferents, mantingueren l’amistat i les seves sortides nocturnes. L’estiu de 1910 van passar uns dies plegats a Cadaqués i al 1917 Àngel va assistir al banquet en honor a Picasso que es va celebrar a les Galeries Laietanes.

Per problemes econòmics, va recórrer més d’una vegada al seu amic Picasso i fins i tot va treballar durant uns anys com a intermediari de l’artista a Barcelona, autentificant i gestionant la compra de les seves obres d’art a la ciutat.

Durant la Guerra Civil espanyola acceptà el càrrec de secretari de l’Exposició d’Art Popular que s’havia de celebrar a Barcelona durant les Olimpíades Populars el 19 de juliol, però que finalment fou suspesa. En lloc d’aquest càrrec, de Soto va ser anomenat secretari del Sindicat d’Artistes Pintors i Escultors de Catalunya.

Poc temps després però, Àngel Fernández de Soto moria a Barcelona el setembre 1937 atropellat per una ambulància o un camió a l’edat de 55 anys.

Cristina Martín
Gestió de xarxes socials

Enllaços relacionats
Coneixes els habitants del Museu Picasso?
L’estudi de Picasso al carrer de la Riera de Sant Joan de Barcelona

Bibliografia i referències
“Àngel Fernández de Soto” a: Eduard Vallès, Picasso: amics catalans de joventut. Centre Picasso d’Orta: Museu Picasso. Barcelona, 2009. Pàgs. 76-77
“Àngel Fernández de Soto” a:  Josep Palau i Fabre, Picasso i els seus amics catalans. Aedos. Barcelona, 1971. Pàg. 742
“Portraits d’Angel Fernandez de Soto” a: Pierre Daix, Le nouveau dictionarie Picasso. Robert Laffont. París, 2012. Pàgs 162-136, 125-131
Picasso i els 4 Gats. Museu Picasso de Barcelona. Lunwerg Editores. Barcelona, 1995. Pàg. 68
Picasso. Una biografía. Vol 1: 1881-1900, John Richardson. Alianza Editorial. Madrid, 1995. Pàgs. 117, 233, 271
El ángel de Picasso. Historia de un bebedor de absenta. Conxa Rodríguez Vives. Parsifal Ediciones. Barcelona, 2003.
Portrait of Angel Fernández de Soto – Wikipedia