El Blog

La taverna-cerveseria Quatre Gats es va fundar al juny de 1897, a la planta baixa de la Casa Martí, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch; els impulsors van ser Miquel Utrillo, amb el suport de Ramon Casas i Santiago Rusiñol i la col·laboració econòmica de Manuel Girona. Al capdavant de l’establiment es va posar Pere Romeu. Als Quatre Gats se servia menjar i beguda, com en qualsevol taverna, però també s’organitzaven concerts, sessions d’ombres xineses i titelles, vetllades literàries, exposicions i es va convertir principalment en un lloc de tertúlia per a artistes i intel·lectuals de diverses generacions.

Pablo Picasso. Joan Vidal i Ventosa. Barcelona, 1899-1900. Carbonet, llapis negre i aiguada sobre paper. 47,8 x 28 cm (irregular). Adquisició, 1967. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 70.802

Picasso va començar a freqüentar la taverna al retorn de la seva estada a Horta de Sant Joan, el 1899. Va ser llavors quan Picasso va conèixer i es va anar integrat paulatinament en els cercles de Quatre Gats, de la mà dels seus amics Carles Casagemas, Josep Cardona, Manuel Pallarés, Ramon Reventós, Ángel i Mateo Fernández de Soto i Jaume Sabartés. A poc a poc va anar coneixent els artistes i escriptors de la generació anterior i va participar de les activitats que s’organitzaven a la taverna.

Ramon Casas era el pintor més admirat del moment, alhora que el model a seguir per a gran nombre de joves artistes. A l’octubre de 1899 va exposar a la Sala Parés uns quants olis i una col·lecció de retrats al carbó de personatges de la vida cultural i política de Catalunya. Picasso i el seu grup van visitar l’exposició, i, segons explica Sabartés, els amics el van animar perquè fes una altra: “Fa temps que la sala d’espectacles de Quatre Gats no serveix per a res. Si Cases acapara els homes conspicus, Picasso pot dibuixar el que sobra: a nosaltres, per exemple […] Però el que volem, més que tot, és posar a Picasso enfront del “ídol barceloní” i que s’enrabiï la gent: la gent i Casas, si ve al cas””. (Jaume Sabartés, Picasso. Retratos y recuerdos, Madrid, Afrodisio Aguado, 1953)

Pablo Picasso. Retrat de Jaume Sabartés, assegut. Barcelona, 1900. Carbonet i pintura a l’essència sobre paper verjurat. 48,5 x 32,4 cm. Donació Jaume Sabartés, 1962. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 70.228 | Pablo Picasso. Eveli Torent i Marsans. 1899-1900. Carbonet sobre paper verjurat. 47,5 x 31,4 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 110.855

Al febrer de 1900, Picasso va omplir la sala gran de Quatre Gats amb la seva galeria de retrats ? al voltant de cent ? i va incloure algun oli, entre ells Últims moments, que després enviaria a l’Exposició Universal de París. Els retrats eren dibuixos al carbonet, acolorits en algunes ocasions a llapis i a l’aquarel·la, penjats directament a les parets, uns sobre d’altres, sense marc ni catàleg. Per això, és difícil identificar tots els personatges; no obstant això, gràcies a les anotacions del mateix artista, les comparacions amb fotografies i altres retrats d’època i les paraules de Sabartés, sabem que Picasso va retratar al seu cercle d’amics, als artistes novells, als aprenents d’escriptor, als que serien, però encara no eren coneguts: els amics abans esmentats i també Daniel Masgoumeri, Ricard Opisso, Josep Rocarol, Joan Vidal Ventosa, Ramon Reventós, Eveli Torent, Josep Maria Folch i Torres, entre d’altres.

L’exposició va servir per col·locar a Picasso en el panorama artístic de la ciutat i perquè s’integrés plenament en l’ambient de Quatre Gats, fins al punt que Pere Romeu li va encarregar el dibuix per al menú de l’establiment ? Picasso va fer el dibuix de la portada i en la part posterior es va reproduir un retrat de Pere Romeu realitzat per Casas.

Pablo Picasso. Miquel Utrillo. Barcelona, 1899-1900. Tinta sèpia a ploma i aiguada sobre paper. 9,2 x 7,8 cm (irregular). Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 110.260 | Pablo Picasso. Santiago Rusiñol. Barcelona, 1899-1900. Tinta a ploma i aquarel·la sobre paper. 10,3 x 9,2 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 110.433 | Pablo Picasso. Hermenegild Anglada i Camarasa. Barcelona, 1899-1900. Tinta sèpia a ploma i aiguada sobre paper. 9,6 x 10,7 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 110.434 | Pablo Picasso. Josep Rocarol i Faura. Barcelona, 1899-1900. Tinta a ploma i a pinzell i aquarel·la sobre paper. 9 x 7,9 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 110.435

Així mateix, va prosseguir la seva activitat retratista, amb una nova sèrie de dibuixos, amb protagonistes diferents als anteriors, i en un nou format. Els retratats eren ja personatges coneguts, els veritables representants de la vida artística i cultural catalana: Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Hermen Anglada-Camarasa, Ramon Pichot, Joaquín Mir, Pujolà Vallès, Pompeu Gener i Pere Romeu, així com els seus amics Casagemas, Rocarol i el seu autoretrat. Aquests, a la ploma i a l’aquarel·la, eren molt més caricaturescos que els presentats a l’exposició. La seva reduïda grandària, i el fons fosc que els envolta fan pensar que van ser realitzats amb la intenció de publicar-los a les revistes artístiques o humorístiques.

Tot i ser molt diferents de format i estil, el conjunt de retrats dels personatges de Quatre Gats revelen la facilitat de Picasso per captar l’essència i els trets característics dels personatges, i la seva capacitat d’observació i síntesi. No obstant això la comparació de les dues sèries demostra la ràpida evolució de l’artista i la facultat de superació d’estil dels seus predecessors i la voluntat de forjar un llenguatge propi.

Fins al setembre podeu veure alguns dels retrats abans mencionats a la sala 5 de la col·lecció del museu.

Malén Gual
Conservadora de la col·lecció

Enllaços relacionats
Els habitants del Museu Picasso