El Blog

Els dibuixos que configuren aquesta selecció i que provenen de la donació que va fer Pablo Picasso al museu el 1970, demostren que des de molt jove l’artista fa del dibuix el seu vehicle principal. A través del llapis, el carbonet o la tinta, plasma el món que l’envolta, primer a manera d’aprenentatge i descobriment i després com a mitjà d’experimentació.

Pablo Picasso. Cavaller que saluda una dama. Àlbum de la Corunya, 1894-1895. La Corunya, 6 de febrer del 1894. Aquarel·la sobre paper. 19 x 12,6 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotògraf: Estudi Gasull. MPB 111.490R | Pablo Picasso. El dècim de loteria. La Corunya, c. 1895. Tinta xinesa a ploma sobre paper amb filigrana. 27,4 x 19,9 cm. Donació Pablo Picasso, 1970.  Museu Picasso, Barcelona. Fotògraf: Estudi Gasull. MPB 110.377

Els dibuixos realitzats a la Corunya i que s’exposen en aquesta primera sala ja reflecteixen una mirada aguda, no exempta d’humor, del seu entorn urbà. A continuació, es presenten diversos moments en els seus anys de formació. Primerament, s’exposen els seus exercicis acadèmics, fets a  la Escuela de Bellas Artes de la Corunya (1892-95) i a l’Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona (1895-97) seguits d’un conjunt d’apunts, tant retrats de la seva família com figures femenines, que posen en evidència la seva gran habilitat per a l’observació.

Pablo Picasso. Exercici acadèmic. Carbonet i traces de clarió sobre paper. 62,5 x 47,3 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotògraf: Estudi Gasull. MPB 110.873 | Pablo Picasso. Estudi d’anatomia. Barcelona, 1895-1897. Llapis grafit i tinta sèpia sobre paper amb filigrana. 62,5 x 50,2 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotògraf: Estudi Gasull. MPB 110.551 | Pablo Picasso. Acadèmia. Barcelona, 1895-1897. Carbonet i llapis Conté sobre paper verjurat amb filigrana. 47,3 x 31,8 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotògraf: Estudi Gasull. MPB 110.853

Tal i com comenta Susan Galassi “La primacia del dibuix —un principi fonamental del classicisme— [és] el vincle vital que connecta tots els aspectes de l’obra de Picasso. […] La seva Acadèmia culmina un procés […]. El seu ferm domini de les convencions del dibuix naturalista i l’empatia amb la seva temàtica donen com a resultat un imatge tridimensional convincent d’una persona que respira i una forma que sobresurt de la superfície plana del paper.”

Pablo Picasso. El pare de l’artista. Barcelona, c. 1899. Llapis Conté sobre paper. 40,9 x 32 cm. Donació Pablo Picasso, 1970.  Museu Picasso, Barcelona. Fotògraf: Estudi Gasull. MPB 110.590 | Pablo Picasso. El pare de l’artista. Barcelona, c. 1896. Aquarel·la blava sobre paper. 18 x 11,8 cm. Donació Pablo Picasso, 1970.  Museu Picasso, Barcelona. Fotògraf: Estudi Gasull. MPB 110.281 | Pablo Picasso. La mare de l’artista. Àlbum de Barcelona, 1896. Barcelona, 9 de juny del 1896. Aquarel·la, tinta a ploma, llapis grafit i llapis Conté sobre paper. 18 x 12,7 cm. Donació Pablo Picasso, 1970.  Museu Picasso, Barcelona. MPB 111.472

Des de ben jove, Picasso dibuixava constantment i va omplir al llarg de la seva vida uns 175 carnets de dibuix, dels quals 18 es conserven a la col·lecció del museu.

L’historiador Werner Spies considera que “Picasso concep [els seus quaderns de dibuix com] el seu inventari de formes, cridades a adquirir una importància cabdal en l’evolució de la seva obra.”

La selecció conclou amb uns dibuixos realitzats per un Picasso ja segur del seu traç, amb el qual explora noves formes d’expressió, més d’acord amb la modernitat que es vivia a la Barcelona de finals del segle xix.

Pablo Picasso. Traginer. Barcelona, 1898. Llapis Conté sobre paper amb filigrana. 32 x 24,6 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotògraf: Estudi Gasull. MPB 110.792 | Pablo Picasso. Escombriaires. Barcelona, c. 1899. Llapis Conté sobre paper amb filigrana. 23,3 x 33,6 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotògraf: Estudi Gasull. MPB 110.782

Així doncs, com diu Richard Kendall, “Després de sotmetre’s a una educació tradicional […], [Picasso] no va optar per sortir d’aquest sistema, sinó per desafiar molts dels principis sobre els quals es fundava. A partir d’aleshores, proveït d’un domini del dibuix i les complexitats del cos humà […], es va dirigir al món que [l’]envoltava amb formes pròpies del [seu] temps.”

La selecció de dibuixos es pot veure a les Sales A de la col·lecció permanent del museu fins al 24 de maig.

Redacció del museu