El Blog

Per a la sessió de febrer del Club de Lectura hem comptat amb la presència de luxe de Jaume Capdevila, ‘KAP’, amb qui hem parlat d’una petita meravella, interessant per a totes les menes d’interessats en Picasso, en la seva primera època a París i en la seva relació amb Fernande Olivier. Les memòries d’aquesta dona, que vam llegir al club en una de les edicions anteriors, són precisament la inspiració del projecte de Birmant i Oubrerie.

Coberta de la novel·la gràfica Pablo Picasso 1. Max Jacob de Julie Birman i Clément Oubrerie

El projecte dels dos francesos és una delícia: la recreació en una novel·la gràfica (una ‘historieta’, que deia en Jaume Capdevila) en quatre volums, dels primers anys de Picasso a París, és a dir, com observa de seguida en Jaume, l’arc biogràfic que va de ‘Pablo’ a ‘Picasso’. Cadascun dels volums pivota al voltant d’una figura rellevant en la vida del pintor: Max Jacob, Apollinaire, Matisse i, finalment, Picasso, figura del desdoblament que pateix el pintor quan, per dir-ho d’alguna manera, entra en la Història.

 Cobertes dels diferents volums de la sèrie de novel·les gràfiques

La mirada d’en KAP resulta, avui, indispensable: ens ajuda a detectar detalls al fons d’una vinyeta, a entendre la mena de decisions a què s’enfronta un il·lustrador, a buscar informacions traduïdes en traç o en caricatura que poblen els fons de les imatges. En la quantitat de capes de signes que hi ha a cada pàgina de Birmant i Oubrerie s’obren camins de lectura que la novel·la ofereix als seus lectors sense imposar-ne cap d’únic, traducció especialment precisa del que devia ser el París del moment, cruel i salvatge, com diu la Fernande narradora, que sobrevola literalment la història de Picasso. Ens entretenim a pensar en el joc entre la ‘mirada del cíclop’ (de l’interessat, del fanàtic, del mediocre, que només veu el món amb un ull, com és la representació del pintor fallit i antic amant d’Olivier, Laurent Debienne) i la dels dos ullassos de Picasso, que veuen Fernande, potser una de les dones més mirades i, alhora, menys percebudes.

Il·lustració de la novel·la gràfica Pablo Picasso 1. Max Jacob de Julie Birman i Cément Oubrerie

Explicar Picasso des del llenguatge visual, a més, resulta un luxe i un repte. Repte, perquè, a aquestes altures, i després de la conversió de ‘Pablo’ a ‘Picasso’, sembla difícil que algú hi arribi amb la mirada neta, és a dir, sense haver vist alguna obra de Picasso, o sense tenir una mínima sensació o textura del que devia ser la bohèmia cabaretera i circense de principis de segle. Luxe, perquè comptar amb tots aquests llenguatges, amb els blaus de l’Època Blava o els sèpies de la Rosa és un punt de partida privilegiat per a un desplegament de jocs referencials subtil i evocatiu, autoconscient i respectuós. Li ho preguntem a en Jaume i ens ho confirma: una delícia.

Borja Bagunyà
@BorjaBagunya

Enllaços relacionats
Club de Lectura del Museu Picasso
Tots els articles del Club de Lectura
Torna el Club de Lectura amb Fernande Olivier com a protagonista