El Blog

Jaume Sabartés i Gual va néixer a Barcelona el 10 de juny de 1881 al carrer Sant Pere més Baix, nº 84. Era fill de Francisco Sabartés i Obach, mestre d’ensenyament primari, procedent d’Oliana, i de Maria Gual i Oromí, de Barcelona. Sabartés és conegut per haver estat el secretari personal i confident de Picasso i també el seu principal biògraf.

Retrat de Sabartés s/d. Fons Jaume Sabartés. Museu Picasso, Barcelona | Pablo Picasso.  Retrat de Jaume Sabartés amb gorgera i barret . 22/10/1939. Oli sobre tela . 46 x 38 cm. Donació Jaume Sabartés 1952. MPB 70.241. Museu Picasso, Barcelona / Gasull

Sabartés es va formar a l’escola d’art de La Llotja en l’ambient del modernisme artístic i literari. Inicialment la seva activitat artística es va dirigir cap a l’escultura i la poesia tot signant sota el sobrenom de Jacobus Sabartés. En el marc cultural de l’època va exposar a la Sala Parés al 1901, va recitar poemes a Els Quatre Gats i també va col·laborar a la revista Joventut.

Amic de Mateu Fernández de Soto, fou ell qui l’introduí a Picasso el 1899 quan tots dos tenien just 18 anys. De Soto va portar a Sabartés al taller on Picasso treballava en aquell moment i que compartia amb Josep Cardona, al carrer d’Escudellers Blancs nº 1 de Barcelona, a prop de la Plaça Reial. Arran d’aquesta trobada van forjar una estreta amistat i des de llavors Sabartés va esdevenir un ferm defensor de l’obra de Picasso fins al final.

“De la meva primera visita al seu taller del carrer Escudellers Blancs encara conservo el record del comiat. És migdia. Els meus ulls encara estan impregnats del que han vist en els seus papers i en els seus àlbums d’apunts … Picasso, de peu al racó de l’angle format pel corredor que passa per davant del quart taller, en trobar amb el passadís que condueix a la porta, furga en el meu confusió amb la fixesa de la seva mirada. En passar per davant d’ell per acomiadar-me insinuo una mena de reverència, sorprès per la força màgica que se m’està revelant: poder meravellós de rei mag que ofereix presents tan rics de sorpreses i esperances. “[Picasso, retratos y recuerdos, pàg. 23 i 24]

Pablo Picasso. “Poeta decadente”. Retrat de Jaume Sabartés. 1900. Carbonet i aquarel·la sobre paper . 48 x 32 cm. MPB 70.232. Museu Picasso, Barcelona / Gasull

No obstant, la seva amistat amb el geni es va dividir en dos períodes ben diferenciats: el primer, durant l’època de joventut, fins que Sabartés marxà a les Amèriques al 1904, i el segon a partir de 1935 quan Picasso el cridà altre cop al seu costat, en plena maduresa d’ambdós.

Durant l’època de joventut, Sabartés i Picasso van viure la bohèmia de París i Barcelona, especialment per la zona que actualment seria Ciutat Vella. En aquest primer període d’amistat, Picasso li va realitzar cinc retrats. El primer de tots, poc després de conèixer-se, va ser “Poeta decadente” (1900), obra que es pot veure actualment a la Sala 4 del museu.

El 1901 Sabartés viatjà i s’instal·là a París darrera les passes de Picasso, qui durant la seva estada li pintà el Retrat blau de Jaume Sabartés. Aquest retrat, que també es pot veure a la Sala 8 del museu dedicada a l’època blava, havia de ser lliurat per Picasso al domicili familiar de Sabartés al tornar a Barcelona (ja que Sabartés va allargar la seva estada a la ciutat). No obstant, de camí a casa dels Sabartés Picasso es va aturar a la taverna Quatre Gats i allà va acabar penjat. Anys més tard, i un cop tancada la taverna, Picasso el va recuperar.

Pablo Picasso.  Retrat blau de Jaume Sabartés. 1901. Oli sobre tela. 46 x 38 cm. MPB 70.491. Museu Picasso, Barcelona / Gasull

Tres anys després el 1904,  Sabartés va decidir creuar l’Atlàntic cap a Guatemala. Pel camí passà un parell de setmanes a Nova York i posteriorment s’embarcà a Panamà en el vapor Newport que el portà fins a Guatemala el 21 de juliol, on es reuní amb un tiet matern seu, Francisco Gual Oromí.  Durant els següents 23 anys els dos amics van estar separats, tot i que es té constància que mantenien correspondència de forma més o menys periòdica.

Durant el període americà Sabartés s’integrà en el món artístic i cultural sud-americà i es va fer un lloc en els cercles intel·lectuals de l’època tot treballant com a periodista, docent, escriptor i ocasionalment com a crític d’art.

L’11 de gener de 1908, quan Sabartés comptava 26 anys, es va casar amb Rosa Robles Corzo, amb qui va tenir un fill set anys després, Mario de Jesús Sabartés Robles. La família Sabartés Robles es va anar movent entre Nova York i Guatemala fins que al 1927 tota la família va creuar l’Atlàntic i s’establiren a Barcelona. Sabartés tenia llavors 46 anys. Al cap de poc temps però, el matrimoni es va separar.

Picasso i Sabartés s/d Fons Jaume Sabartés. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Jacqueline Picasso

Posteriorment Sabartés es va retrobar amb Mercedes Iglesias, la seva xicota de joventut, amb la que mai havia deixat de mantenir correspondència i van decidir traslladar-se a Montevideo on  va treballar al diari El Día. És allà on al 1935 va rebre una carta de Picasso demanant-li que tornés al seu costat. Sabartés creuà definitivament l’Atlàntic i s’instal·là llavors a la casa de Picasso al carrer de la Boétie a París. Segons narra ell mateix:

“Des d’aquell dia, la meva vida resta en l’estela de la seva, sense que em pregunti quan durarà aquesta il·lusió , que ens hem proposat que sigui per sempre.” [Picasso, retratos y recuerdos]

Durant aquest segon període d’amistat, Sabartés esdevingué el secretari personal de Picasso fins a la seva mort i també el seu principal biògraf; va escriure les obres Picasso en su obra (1936) i Picasso, portraits et souvenirs (1946). Entre una i altra també va publicar dues novel·les Don Julian (1942) i Son Excellence (1945), ambdues relacionades amb la seva estada a Guatemala.

Al llarg d’aquesta etapa Picasso també li va realitzar varis retrats, especialment caricatures. Entre aquests retrats hi ha el conegut oli Retrat de Jaume Sabartés amb gorgera i barret, que es pot veure a la Sala B1, dedicada justament a Sabartés.

Pablo Picasso. Composició humorística. Retrat de Jaume Sabartés davant la pin-up Sylvia López. 24 de març del 1958. Tinta xinesa a pinzell sobre paper imprès de revista. 51,3 x 35 cm. Donació Jaume Sabartés. MPB 70.669. Museu Picasso, Barcelona / Gasull

Pocs mesos després de la publicació Picasso, retratos y recuerdos, al novembre d’aquell mateix any, Picasso pintà el que fou l’últim retrat de Jaume Sabartés damunt justament de la portadella d’un exemplar del llibre.

És també durant aquesta segona etapa que Sabartés fa donació dels fons que té relacionats amb Picasso. Concretament, el 1953 donà al Museo de Bellas Artes de Màlaga la seva col·lecció bibliogràfica picassiana d’uns 400 títols i el 1960, per indicació del propi Picasso, donà les obres que tenia de l’artista a l’Ajuntament de Barcelona per tal d’inaugurar el Museu Picasso el 9 de març de 1963. A més a més, a part de les obres pactades inicialment, Sabartés va anar incrementant el patrimoni del museu amb el lliurament periòdic dels gravats que Picasso li anava enviant i dedicant.

Jaume Sabartés. Picasso, portraits et souvenirs. Louis Carré et Maximilien Vox, 1946. In-12, br., couverture illustrée, 238 pp. Enrichi d’un portrait de Jaime Sabartés au crayon et au pastel, daté et signé ” 24.11.63 “, envoi à Jean L. Joint : même ouvrage, avec autre portrait de Jaime Sabartés au crayon et au pastel, daté et signé ” 24.11.63 “, envoi à Marie-Paule L. Font www.artcurial.com

Jaume Sabartés va morir el 13 de febrer de 1968 a París. En el seu honor, Picasso donà la sèrie de Las Meninas al Museu Picasso i també va anar enviant exemplars de cadascun dels seus gravats recents al museu amb una dedicatòria pòstuma pel seu gran amic: “Pour Sabartés”.

Amb tot, Sabartés, sempre a l’ombra de Picasso, fou no només el seu amic i confident si no també en gran part constructor de la seva imatge com a artista a través de l’escriptura. Tal i com diu Margarida Casacuberta en un article a la revista L’Avenç:

“Sabartés era, per damunt de qualsevol altra cosa, un escriptor, i un escriptor que reflexionava sobre el fet artístic i literari i era perfectament conscient del poder de la literatura en la construcció de la realitat.” [Sabartés per Picasso. Margarida Casacuberta. L’Avenç]

En honor del fundador del museu, l’any passat vam iniciar una sèrie de Conferències Magistrals “Jaume Sabartés”, de caràcter anual, on es presenten el resultat d’estudis recents sobre l’obra de Picasso a càrrec d’ historiadors de reconeixement internacional. Aquest proper 12 de març celebrem la segona de les conferències en què Yve-Alain Bois parlarà sobre “Picasso i l’abstracció.

Cristina Martín
Gestió de xarxes socials

Coneixes els habitants del Museu Picasso?

Enllaços relacionats
Conferència magistral Jaume Sabartés: Yve-Alain Bois, “Picasso i l’abstracció”
Sabartés, aquell gran amic
“Pour Sabartés” de Pablo Picasso
“Querido Sabartés”, Jaume Sabartés vist per Pablo Picasso
Narració de l’arribada de Las Meninas al museu per Lluís Permanyer

Bibliografia i referències
“Jaume Sabartés” a: Josep Palau i Fabre, Picasso i els seus amics catalans.Aedos. Barcelona, 1971. Pàgs. 107 – 108
“Jaume Sabartés” a: Vallès i Pallarès, Eduard; Gaston Membrado, Elias; Gual Pascual, Malén; Serra Villalba, Pepe. Picasso. Amics catalans de joventut. Centre Picasso d’Horta i Museu Picasso de Barcelona. Barcelona, 2009. Pàgs. 66-69
“Jaume Sabartés. Retrats i records” a: Margarida Casacuberta. L’Avenç. Num. 338. Barcelona, març de 2013. Pàgs. 44-51
“Jaime Sabartés en Guatemala: 1904-27” a: Luís  Luján Muñoz. Dirección General de Cultura y Bellas Artes. Guatemala, 1981.
“Jaume Sabartés” a: Coord. Malén Gual i Eduard Vallès. Guia de la Col·lecció. Museu Picasso, 2015. Pàgs. 68-69, 110-117
“Jaume Sabartés, l’ombra del geni” a: Claustre Rafart Planas. Avui. Barcelona, 5 de maig del 1998
“Picasso, retratos y recuerdos“. Jaume Sabartés. Afrodisio Aguado. Madrid, 1953
“Picasso en su obra”. Jaume Sabartés. Cruz y Raya. Madrid, 1936
“Picasso i Sabartés” a: Claustre Rafart Planas. Girona, 8 de febrer de 2008.
Catàleg de l’exposició “El Museu Picasso: 50 anys a Barcelona. Els orígens”
Catàleg de l’exposició “El Museu Picasso: 50 anys a Barcelona. La col·lecció”
Fitxa de Jaume Sabartés a la web del museu