El Blog

L’any 2010 vaig començar el meu camí com a Tècnica de Laboratori de Control d’Imatge Digital al Centre de Coneixement i Recerca del Museu Picasso arran dels acords presos entre el museu i el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Esquema d’un mapa de bits que simula la quadrícula de les unitats més petites de la imatge. Cada píxel conté valors R, G, B

Entre aquests acords s’estableix el protocol per a la reproducció d’obra original de Picasso. Aquest protocol és molt exigent pel que fa a la qualitat requerida en l’equipament, flux de treball i resultat final de les imatges, i neix de la necessitat d’establir uns criteris de treball al més alt nivell ja que es tracta de protegir i difondre la col·lecció d’obres de Picasso que el museu alberga.

Un dels criteris d’extrema importància en la reproducció d’obra original de Picasso és mantenir la percepció del color de l’obra original de manera constant al llarg del flux de treball entre els diferents dispositius que s’utilitzen per a això. La diferent naturalesa i construcció d’aquests dispositius genera diferències en la interpretació del color. Els resultats en la percepció del color no són homogenis, és a dir, els espais de color d’entrada o de sortida no coincideixen.

La gestió de color s’ocupa de controlar aquestes variacions i permet establir equivalències entre els diferents llenguatges d’interpretació amb què treballa cada dispositiu -els perfils ICC que expliquem més endavant-.

En una pel·lícula fotogràfica la unitat més petita que es pot trobar és el gra d’halur de plata. A la fotografia digital, la unitat més petita és el píxel. Una imatge avui és un enorme mosaic ple de milions de píxels, un mapa de bits. Cada píxel conté la informació de color, una suma en diferents proporcions dels colors primaris vermell, verd i blau (RGB). És un model de color basat en la síntesi additiva.

Per mantenir la percepció del color de l’obra necessitem els perfils ICC dels dispositius d’entrada i sortida que intervenen en la digitalització de l’original

A la fotografia digital el flux de treball per reproduir una obra d’art passa en primer lloc per l’ús de la càmera fotogràfica per captar la imatge de l’objecte. Aquest dispositiu d’entrada incorpora un filtre anomenat Bayer que permet captar el senyal RGB i el transforma en un valor numèric absolut. En segon lloc visualitzem i processem la imatge en un monitor. Aquest dispositiu de sortida interpreta el valor absolut i visualitza un color RGB. Finalment la imatge processada arriba a una impressora inkjet, un dispositiu de sortida, que interpreta el valor absolut i el tradueix a valors Cian, Magenta, Groc i Negre (CMYK). És un model de color basat en la síntesi substractiva.

El Consorci Internacional del Color va crear el concepte de perfil ICC. Els perfils ICC, tant genèrics com de dispositiu, permeten contenir aquests canvis en la interpretació i ajusten de la millor manera possible les diferents lectures amb què treballen els dispositius. És molt important entendre que cada perfil ICC generat és únic per a un aparell concret i permet preservar el color de l’obra original.

La lectura es realitza a través de l’espectrofotòmetre. Si la verificació és correcta podem imprimir l’etiqueta que confirma el resultat

La gestió de color programada en el protocol del Museu Picasso permet crear i aplicar els perfils ICC d’entrada i sortida adequadament. Un cop aplicats, el següent pas és el procés de verificació i certificació d’una prova de color (hard proof). Aquest pas consisteix a validar els resultats imitant la sortida que obtindrà la impremta. Les impressions es gestionen a través d’un programari RIP (Rastered Image Processing). Aquest programari s’afegeix a la tasca d’imprimir una imatge, una tira de control al marge del paper. La certificació de les proves depèn del resultat de la lectura de la tira. Si els resultats són positius la verificació acaba i l’últim pas és la comparació amb l’obra original. La imatge està llesta per a enviar a la impremta.

Avui dia podem dir que el protocol per a la reproducció d’obra original que el Museu Picasso s’aplica sobre les seves imatges proporciona un control ferri del flux d’entrada i sortida de les mateixes i garanteix la reproducció fidel de l’obra de Picasso de la nostra col·lecció.

Raquel Revuelta
Tècnica de Laboratori de Control d’Imatge Digital

Enllaços relacionats
Els colors dels Picassos o la missió impossible