El Blog

Per aquesta sessió del Club de Lectura hem comptat amb la presència de Malén Gual, conservadora de la Col·lecció del museu per parlar sobre Vida con Picasso, la narració que Françoise Gilot fa dels seus nou anys de relació amb l’artista.

El llibre són unes memòries, i per tant les llegim com un document, no pas com una ficció (tot i que en tota narració sempre hi ha un punt de vista subjectiu); és una novel·la de formació, veiem com Gilot creix, es forma com a pintora, aprèn, discuteix, està d’acord i en desacord amb Picasso i, al final, se n’allibera. També el podríem llegir com un peculiar i personal tractat d’estètica, donat que es “transcriuen” moltes converses al voltant de la pintura, del procediment, de la relació el quadre amb la realitat, del procés de construcció i exploració del cubisme amb Braque, etc.

Els assistents a la sessió van destacar especialment aquests meravellosos moments on es parla de pintura: unes memòries escrites des de la visió i coneixement d’una pintora, malgrat que Gilot no ha estat una pintora significativa.

L’altre aspecte que es va destacar fou que Picasso és un home difícil d’entendre avui en dia: com a exemple d’aquest punt, una de les participants va llegir un paràgraf on l’artista diu que voldria a Françoise amb vestit fins als peus i el cap tapat. Com destacava Malén Gual, Picasso era un home del segle XIX amb una important herència masclista.

En aquest sentit la narració es percep com un retrat psicològic fascinant. La psicologia de Picasso es va dibuixant a poc a poc, però amb profunditat al llarg de les pàgines amb la narració d’episodis històrics, personals i també del seu univers femení. De la mateixa manera és també un retrat de la Gilot mateixa on ressalta que és l’única dona que s’allibera del pes de l’artista:

“Soy la única mujer que dejó a Picasso, la única que no se sacrificó al monstruo sagrado -declara Françoise Gilot, con una sonrisa desenfadada y desafiante-. Soy la única que aún está viva para contarlo. Después de todo, mire lo que les ocurrió a las otras -continúa, con sus cejas circunflejas enarcadas-. Tanto Marie-Thérèse como Jacqueline se suicidaron [la primera se ahorcó; la segunda se pegó un tiro], Olga se volvió histérica y casi loca. Dora Maar enloqueció.” [Vida con Picasso, Françoise Gilot]

Pablo Picasso, Françoise, 1946. Gravat amb llapis litogràfic, sobre paper report transferit sobre planxa de pedra, estampat sobre paper Arches (prova d’artista no numerada). 65,5 x 50 cm. MPB 70.184

Per la seva banda Malén Gual també va indicar que es tractaven d’uns records d’uns anys passats explicats amb certa amargor, i que s’han d’entendre des del filtre de la dona que ha hagut de fer un trencament amb aquesta època i amb aquest home. Gilot va ser la companya amb més diferència d’edat que l’artista havia tingut fins llavors, per tant és un element important a tenir en compte, amb aquest Picasso que no només fa de company si no també de pare, de mestre, de mentor… Tot i així Françoise Gilot fou, juntament amb Fernande Olivier, una de les dones més fortes amb qui va viure, i algú que va refer plenament la seva vida després de la separació.

En l’entorn picassià aquestes memòries no van ser especialment ben rebudes fins al punt que Picasso es negà a rebre els fills que havien tingut conjuntament (Claude i Paloma), i els problemes es van allargar fins molt després de la mort de l’artista; van haver de lluitar per ser reconeguts com a successors, ja que Picasso no va fer testament. El llibre també va suscitar moltes gelosies i malestars entorn les seves amistats i al voltant dels nuclis femenins i familiars que l’artista arrossegava.

Redacció del museu

Enllaços relacionats
Torna el Club de Lectura amb Fernande Olivier com a protagonista
Explorem la tècnica de la litografia a través de les experimentacions de Picasso