El 21 setembre 2012 David Douglas Duncan em va trucar per expressar el desig de dur a terme una donació de fotografies seves sobre Picasso. En aquest moment li vaig proposar presentar aquesta donació el mateix dia que el Museu celebraria el seu cinquantè aniversari, el 9 març 2013. Les converses es van desenvolupar de forma contínua a través de telèfon i missatges de fax. El 5 d’octubre següent, després que DDD consultés amb el Harry Ransom Center de la Universitat de Texas a Austin l’arxiu que atresora els negatius de les seves obres per donació seva als anys 90, es va posposar la data de presentació del 9 març al 25 d’octubre, l’altra gran data del nostre any picassià.
David Douglas Duncan. Picasso i Jacqueline. La Californie, Canes, 1957. 50 x 60 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació David Douglas Duncan, 2013 © David Douglas Duncan 2013
Per a la realització d’aquesta empresa DDD va fer escanejar en alta resolució els negatius de les imatges escollides per ell mateix entre els milers de les preses a Picasso durant els anys que van mantenir una entranyable amistat. Ell considera que és una selecció de les millors fotografies que va fer a Picasso i a la seva família.
La data de lliurament de les fotografies al museu es va haver de posposar ja que l’arxiu texà no tenia el suficient temps per poder escanejar totes les imatges que DDD li requeria. El següent pas seria enviar-les al laboratori fotogràfic Central Dupon Images a París, escollit per DDD per considerar-lo un dels millors. A més a més, també va convidar al gran Jean -François Leroy perquè supervisés la producció.
David Douglas Duncan. Picasso signant les seves obres, 1960. 50 x 60 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació. David Douglas Duncan, 2013 © David Douglas Duncan 2013
El 22 de gener d’aquest any vaig rebre un fax en què DDD, molt entristit, compartia amb mi una sèrie de problemes que li impossibilitaven realitzar la donació. Gran consternació per als que ens havíem omplert d’il·lusió amb aquest meravellós regal d’aniversari. De la mateixa manera que van arribar males notícies, en van arribar de bones: el 17 de maig passat vaig rebre un altre fax, escrit amb aquesta característica manera d’expressar tan seva, a la primera línia deia: “Amic, seu en una bonica i suau cadira amb uns tequiles a cada mà”. L’alegria és total, la donació es recondueix! DDD va viatjar diverses vegades aquest passat estiu a París per controlar el procés i la qualitat de la impressió. El 12 de juliol em va avisar que hauríem d’esperar un parell de mesos per a l’arribada de les fotos. El 28 d’agost vaig rebre una trucada seva per notificar-me que les fotos ja estaven llestes, Eureka! A principis de setembre vam rebre les fotografies, meravelloses, d’una qualitat estupenda. El 23 de setembre vam fer efectiva la donació, signant els documents necessaris.
Gjon Mili. David Douglas Duncan i Pablo Picasso a La Californie, 1960. 50 x 60 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació David Douglas Duncan, 2013
Al Museu hem treballat contra rellotge per poder fer possible la presentació de la donació aquest passat 25 d’octubre. Veure les fotografies penjades a les sales d’exposicions temporals al Palau de Finestres em produeix una gran emoció i alegria, però no tanta com la comparada amb la que vaig sentir en veure la cara d’il·lusió i alegria tant de DDD com de la seva meravellosa esposa Sheila Duncan. Mil i una històries al voltant de cadascuna de les fotos fan que els dies que hem gaudit de la seva companyia la setmana del 21 d’octubre passin a ser viatges a un passat que podem entreveure gràcies a aquests meravellosos testimonis d’aquest món picassià que ja no és.
Gràcies Sheila, gràcies DDD, ara els teus ulls i la teva memòria es queden amb nosaltres a Barcelona.
Bernardo Laniado-Romero
Director del Museu Picasso de Barcelona
Enllaços relacionats
Web de la mostra “La Donació de David Douglas Duncan”
Leave a Reply