Unes fotografies d’arxiu em van rememorar les meves primeres vivències al museu. Hi havia un cicle de conferències sobre la vida i obra de Picasso: quin goig escoltar a Francesc Vicens parlant del malagueny!
Poc després, el 1980, vaig començar el meu camí professional en el món picassià (primer les pràctiques d’accés al cos de conservadors de museus de l’Estat espanyol, després, el laboral). Un camí pletòric d’emocions sota el signe de la formació constant i d’experiències sensorials i vivencials:
Les obres! L’esguard proper a un llenç, un gravat, una escultura, una ceràmica… dins la caixa, ben resguardat, procedent de terres més o menys llunyanes; damunt la taula sota la mirada del restaurador, recolzada en la paret abans de penjar, flotant en el mur amb diàleg amb altres obres… Quin privilegi! apropar-se a la taca regalimada, a la pinzellada matèrica o diluïda, al traç dúctil amb llapis conté, a la incisió ferma amb el burí, a la textura envellutada amb l’aiguatinta… Un espectacle excitant, inesgotable, amb moments de plenitud al gaudir la riquesa i multiplicitat artística del geni.
Picasso ens ha fet riure i ens ha sorprès amb els seus dibuixos; ens ha fet entristir amb la seva mirada punyent a la crua realitat del seu temps; ens ha fet divertir dins els cabarets; beure en les seves tavernes; prendre consciència amb el seu compromís; llegir amb els seus llibres… En definitiva, ens ha ensenyat a mirar, a observar, i hem après i aprenem.
Marc Fumaroli, Octavio Paz i Pere Gimferrer. Col·loqui: Les avantguardes compleixen 100 anys. 1994. Museu Picasso, Barcelona. Fotògraf desconegut
Els convidats! Picasso ha tingut i té molts convidats. Mestres i coetanis seus. Lluita de titans! Des de l’art ibèric i l’art tribal, passant per Velázquez, Goya, Degas, Toulouse-Lautrec, Zuloaga… fins als seus coetanis Derain, Matisse, Klee, Masson… Picasso ha estat generós al fer-nos venir tot un ventall d’obres d’art (moltes seves, d’altres de cultures i artistes en les quals ell es fixà) que ens han educat en l’art.
Les persones! Jacqueline, generosa amb les seves donacions a la ciutat; la seva filla, Catherine Hutin sempre al costat del museu; Claude, Paloma, Marina, Maya, Bernard, els Vilató… deixant-nos obres i venint als actes del museu; l’encant y la bonhomia de l’Angela Rosengart; l’elegància interior i la cultura del matrimoni Ludwing; la saviesa de Giulio Carlo Argan, Octavio Paz, Marc Fumaroli…; els coneixements de Gérard Régnier, Werner Spies, Brigitte Léal, Hélène Klein, Dominique Dupuis-Labbé, Brigitte Baer, Pierre Daix, Palau i Fabre, José Milicua, Francesc Fontbona, Rosa Vives…; les reflexions de l’enyorat Antonio Saura, i la societat civil barcelonina d’arrel profunda dins el museu: el notari Noguera, els Gili, els Gaspar, els Reventós… i el gran avalador del museu dins la casa (l’Ajuntament), Joan Ainaud de Lasarte.
I aquell grup de dones predisposades que formaven part de l’Associació d’Amics del Museu! Al costat de l’Anna Maria Torra de Gili, la Maria, la Pepa, la Carmen, la Denis, la Jacqueline, la Marta…, van ser el suport informatiu de molts anys.
Exposició “De Pablo a Jacqueline“. 17/10/1990. Museu Picasso, Barcelona. Fotògraf Jaume Soler
Els col·laboradors del museu: professionals que vetllen que el quadre estigui ben emmarcat, estigui ben penjat, la serigrafia dels textos ben feta, les sales guardades, el museu net…: un equip intern i extern que, al llarg dels anys, ha estat el motor d’aquesta institució que enguany compleix 50 Anys.
Moments inoblidables dins la història de la institució i de la ciutat: el Centenari Picasso, els Jocs Olímpics, les annexions successives dels palaus… i les exposicions inoblidables, l’obertura del museu a nous públics…
Cinquanta anys d’història de la institució (més de trenta en els meus records vivencials) plena de records col·lectius i personals on hi tenen cabuda per igual el registre, el bidell, el director, els vigilants, el restaurador, l’administrador, el conservador…: l’equip! Un equip al servei del ciutadà sota la batuta d’un director artístic excepcional: Pablo Picasso.
Claustre Rafart i Planas
juny 26, 2013
Claustre, molt content de poder compartir les teves emocions, tot celebrant els 50 anys d’aquest museu que tan estimem i fruïm gràcies a la generositat del pintor i del treball de moltes persones, ahir i avui. Felicitats per la feina feta !
juny 27, 2013
Moltes gràcies, Jaume! Més que mai, avui, hem d’estimar el museu creat amb la voluntat del propi Picasso i del seu l’amic i secretari Jaume Sabartés. Més que mai, avui, els que hi treballem hem de correspondre amb voluntat de servei públic a l’estudi, difusió i comunicació de l’obra de l’artista.
juliol 22, 2013
Esplèndids aquests “records en la memòria”. Quin gust llegir aquest text, que ben expressada aquesta aproximació a la creació, a l’art. Això és el que sovint la gent, els espectadors, no saben com expressar el que veuen i senten quan contemplem un treball artístic. Felicitats i suggereixo que és citi aquest text, la primera part, com a preàmbul en els fulletons del museu i les guies per facilitar la mirada i la contemplació. Em trec el barret Sr. Claustre Rafart.
Cordialment, Jordi
juliol 22, 2013
Esplèndids aquests “records en la memòria”. Quin gust llegir aquest text, que ben expressada aquesta aproximació a la creació, a l’art. Això és el que sovint la gent, els espectadors, no saben com expressar el que veuen i senten quan contemplem un treball artístic. Felicitats i suggereixo que és citi aquest text, la primera part, com a preàmbul en els fulletons del museu i les guies per facilitar la mirada i la contemplació. Em trec el barret Sr. Claustre Rafart.
Cordialment, Jordi
juliol 23, 2013
Moltes gràcies, Jordi. L’art, més enllà del seu bagatge intel·lectual, és percepció, sentits, i això cadascú els expressa a la seva manera, a vegades, com pot. Tota recepció sensitiva i vivencial penso que és positiva i, si la pots compartir, és encara millor! Moltes gràcies!