El passat dissabte 9 de març el Museu Picasso va complir 50 anys de la seva inauguració. Tota una fita, sobretot si tenim en compte la Barcelona del 1963 i els condicionants polítics del moment.
Col·locació de la placa del Museu Picasso de Barcelona. c. 1966. Fons documental del Museu Picasso de Barcelona. Foto: Hernández
Des del museu teníem moltes ganes de celebrar-ho d’una manera ben especial, que fos propera als ciutadans de Barcelona (als quals Picasso regalà tantes obres seves) i també que ens permetés a tot l’equip participar-hi i fer una aportació.
Per aquesta raó ens vam proposar fer una jornada de portes obertes on el personal del museu compartís amb el públic el seu coneixement, però també la seva passió per les obres que són la raó d’existir del museu. Un coneixement que provingués des de molts àmbits diferents de l’activitat del museu, no només des del comissariat, si no també des de la restauració, l’educació, la comunicació i també les publicacions, registre, seguretat, premsa, etc.
Presentació de l’obra Cavall banyegat per part del director del museu
Així, els que ens vam engrescar vàrem triar les nostres obres preferides i ens vam preparar unes breus presentacions que van generar moltes anades i vingudes internes, xerrades amb les conservadores i consultes a la biblioteca per confirmar i ampliar informacions, fins i tot assajos i intercanvi de dades o materials obtinguts en la recerca. Tots ens hi vàrem implicar molt i esperàvem el dia amb il·lusió i un cert nerviosisme, ja que per a molts les presentacions en directe no formen part del dia a dia.
Va arribar el dia i es va obrir el museu amb persones que ja feien cua, i de seguida es van anar omplint les presentacions. Feia molta il·lusió veure com el públic compartia la proposta, es mirava el full de mà per decidir quina presentació volia escoltar tot seguit, com s’estaven atents davant de les obres i com compartien i participaven en les xerrades.
Internament, també va ser molt emotiu veure com gairebé tothom del personal va venir durant tot el dia, fessin presentacions o no, per seguir als seus companys i companyes i animar-los, donar-los suport, etc. I també va ser magnífica la implicació i complicitat absoluta de tot el personal de gestió de públics, que ens va donar recolzament en tot moment i va compartir amb nosaltres la celebració.
Presentacions de les obres per part del personal del museu
Hem demanat valoracions, anècdotes i vivències als nostres guies improvisats, i us fem arribar algunes experiències de com van viure la jornada:
Sílvia Domènech – Cap del Centre de Coneixement i Recerca
“La segona vegada que vaig explicar el Retrat blau de Jaume Sabartés, tenia a primera fila una nena d’uns 6 anyets tota entusiasmada amb la meva explicació. Quan vaig acabar em va aplaudir i va venir cap a mi i em va dir: ‘m’ha agradat molt… quan expliquen un altre conte?’ Per mi va ser el millor del dia!.”
Marta Jové – Publicacions
“La jornada ens va permetre un contacte amb el públic que va ser molt directe i molt gratificant (especialment per a les persones que rarament el podem tenir, pel tipus de funcions que fem al museu). Les expressions de la gent quan ens escoltava eren impagables. A mi personalment em va reforçar la profunda estima que tinc pel museu, per la col·lecció i per la meva feina. També va ser molt positiu per reforçar els vincles entre les persones que treballem al museu, perquè va ser un projecte comú, més enllà dels projectes departamentals als quals estem acostumats. Treballar amb el personal de gestió de públics o amb companys d’activitats va ser molt gratificant.
Presentacions de les obres per part del personal del museu. Fotos: Josep María Llobet
La millor anècdota va ser aquesta: Estava a la sala 8 escoltant a una companya. Se m’acosta una senyora amb la seva filla i em diu que la nena (morta de vergonya per la iniciativa de la mare) tenia uns dubtes sobre un quadre i que si les podia ajudar. Per no ser descortès els vaig dir que si, però em va agafar una suor freda pensant que jo en el fons sé poques coses de la col·lecció i que segons de quina obra es tractés no sabria com sortir-me’n. A més a més, anàvem cap a les sales 10 i 11… Per sort, em van portar davant del Passeig de Colom. El problema de la nena era com entendre la perspectiva que ens mostra el quadre. Vaig improvisar una explicació sobre el cubisme que no se m’oblidarà mai a la vida. Em sembla que la mare i la nena van estar molt agraïdes… i també el petit grup que es va formar al meu voltant mentre intentava explicar-los el que se’m va acudir.”
Mercè García – Servei d’Activitats (Departament de Programes Públics)
“Doncs per a mi va ser un dia molt emotiu, esgotador però divertit, un dia en el que hi va haver molta complicitat entre el personal del museu i els diferents departaments, ja que no tenim la oportunitat de fer-ho sempre, i va sortir perfecte. Tant el públic assistent com nosaltres ens ho vam passar molt bé, que era del que es tractava.”
Xavier Vilaró – Coordinador de Seguretat
“Per mi el més bonic va ser l’alegria de la gent i com seguien les explicacions, amb un retorn en positiu, compartint experiències. També la fidelitat amb la qual el públic seguia d’una presentació a una altra, era un públic molt interessat i molt format, molt participatiu. I com tots els companys vam fer pinya, compartint un mateix moment. M’ho vaig passar molt bé i va ser molt enriquidor.”
A tot el personal de gestió de públics de l’empresa Magma, a tots els del museu que van gosar participar –i a tots els del museu que no ho van fer però que han participat activament en fer possible el 50è aniversari, al personal passat de la casa, al Departament de Comunicació i Premsa, Manel i Anna, a la Mercè, la Vanesa, la Milena i la Cristina, que hi van estar implicades tot el dia sense parar, i sobretot al magnífic públic assistent, GRÀCIES! per la vostra complicitat, calidesa i per fer aquesta celebració possible.
Anna Guarro
Programes Públics
Enllaços relacionats
Àlbum de fotos del 50è aniversari del museu
Fulletó de la jornada
Xarxes socials del museu
Leave a Reply