Amb la Claustre Rafart, que ha estudiat la història d’aquest museu, la darrera sessió del club es va centrar en una de les figures més sorprenents de la Barcelona de la segona meitat del segle XX, el notari Raimon Noguera. Perquè la lectura que aquesta vegada ens congregava era precisament El notari Raimon Noguera i el llegat de Picasso, Miró i Pau Casals, d’Agustí Pons, la biografia d’aquest secundari de luxe, discret i eficaç, que va fer possible que les fundacions de tres catalans universals fossin inaugurades en una Barcelona que els era -per franquista- adversa.
Tal i com comentava la Claustre Rafart “En una ocasió, la fotògrafa Colita asseverà a Noguera que aquest havia conegut moltes persones importants. Noguera, perspicaç com de costum, li replicà: ¡Oh!, yo he visto personas importantes de todos los estilos. Los que lo son, los que creen que lo son y los que el diario dice que son importantes. He conocido muy pocos que sean más importantes de lo que ellos creen que son. Siempre he distinguido entre orgullo y vanidad. Al meu parer, Noguera formava part d’aquest darrer grup de persones molt més importants del que elles mateixes creien ser-ho. Penso que va ser una de les persones cabdals de la societat barcelonina de la segona meitat del segle XX.”
La conversa va ser prou variada: la infància en el Liceu Políglota, les oposicions, la defensa dels arxius notarials com a font de coneixement històrica, l’afer Montserrat, la fundació d’aquest Museu, la seva relació amb Picasso, Miró i Casals… Tot plegat travessat per una certesa: la gran constant de la seva vida va ser l’assistència a tota mena de tertúlies. Tertúlies com la nostra.
Seguim el mes vinent amb Rabos de lagartija, de Juan Marsé, en companyia del catedràtic i poeta Lluís Izquierdo.
Jordi Carrión
www.jorgecarrion.com
Enllaços relacionats
La nova temporada del Club de Lectura
Des de catalunya: mots d´Espriu a Picasso
Leave a Reply