Aquest mes de febrer l’obra Dues dones davant d’una finestra, realitzada per Pablo Picasso el 1927, ens ha estat cedida en préstec pel Museum of Fine Arts de Houston i es pot visitar a la sala B2 del museu fins al 3 de juny.
Pablo Picasso,1881-1973. Two Women in Front of a Window (Dues dones davant d’una finestra). Oli sobre tela. Canvas or panel: 397.8×130.8 cm. Frame: 101,6×135.3×5,1 cm. The Museum of Fine Arts, Houston; Donació de Mr. and Mrs. Theodore N. Law
En aquest oli, Picasso oposa una dona fortament geometritzada a una silueta de múltiples perfils arrodonits. La fragmentació angular de la dona de l’esquerra recorda les divisions planes de les pintures de Picasso de les dues dècades anteriors, mentre que l’estil fluid de la part dreta respon a les inquietuds de l’artista sorgides mentre treballava en els decorats i els figurins del ballet Mercure; la idea de dissociar la forma del color el condueix a reduir les figures a traços d’arabescos ritmats. Aquesta obra coincideix amb el seu retrobament amb l’escultor Juli González, amb el qual assaja la representació de la línia en l’espai que el durà a l’execució de les escultures en filferro.
També a partir d’aquest mes i fins el 12 de maig podem gaudir de l’obra de la Fundación Mapfre de Madrid Mademoiselle Léonie (Étude), pintada per l’artista el 1910.
Pablo Picasso. Mademoiselle Léonie (Etude), 1910. Crayón i tinta xinesa sobre paper – 64,3 x 49,5 cm. ©successió Picasso. VEGAP, Madrid 2012. Colecció FUNDACIÓN MAPFRE
Aquesta obra, és un estudi per a les il·lustracions que va fer Picasso del poema en prosa de Max Jacob Saint Matorel. La col·laboració entre Picasso i Jacob va ser orquestrada pel marxant d’art Daniel-Henri Kahnweiler i va donar lloc a quatre gravats il·lustratius de Picasso per acompanyar el text de Jacob. Dues de les imatges presenten l’interès amorós de la protagonista, una jove anomenada Léonie, en diferents positures: una asseguda i una dempeus. En aquest dibuix Picasso es concentra en el cap, el coll i les espatlles de Léonie dempeus, elements que posteriorment són traslladats a la il·lustració del llibre.
Tot i el detallisme meticulós de Mademoiselle Léonie (Étude), especialment el del rostre de la figura, la versió final de Picasso per a Saint Matorel ofereix una composició més simplificada. Aquesta disparitat suggereix que Picasso no només s’ocupà de les il·lustracions en sí mateixes, sinó també de com la utilització de la tinta i el llapis podia fomentar el seu objectiu cubista: redefinir la percepció. Mitjançant l’ús de la delicadesa de les línies del dibuix per afavorir el trencament entre l’objecte i el seu entorn, Mademoiselle Léonie (Étude) ofereix una exploració reduïda de la fragmentació espacial i la reconstrucció de la perspectiva.
Redacció del museu
Enllaços relacionats
Canvis en la Col·lecció del Museu Picasso
1 Comment